Els retards de l'Estat obliguen les comunitats a fer els pressupostos amb ingressos estimats

MadridL’última de les amenaces econòmiques de Mariano Rajoy, si no es configura un nou govern, passa per les comunitats. A més d’avisar-les que no rebran els diners del fons de liquiditat autonòmic (FLA) que els pertoquen per l’augment de l’objectiu de dèficit per a aquest any, el ministeri d’Hisenda es nega a cedir a les autonomies les dades que necessiten per elaborar els pressupostos. En concret, els governs autonòmics fa temps que reclamen saber quants diners rebran l’any que ve en concepte de bestretes (que són els diners que l’Estat entrega en previsió de la recaptació dels impostos que comparteix amb les comunitats, com l’IRPF i l’IVA) i les liquidacions (els diners pagats de menys el 2015, que es cobren el 2017). Aquestes dades són imprescindibles per elaborar uns pressupostos autonòmics amb cara i ulls, però Rajoy es nega a donar-les, argumentant que en funcions no es poden comprometre despeses per al següent govern.

Basats en supòsits

Habitualment aquestes dades es donen al Consell de Política Fiscal i Financera del juliol, però enguany no s’han donat. Per això la Generalitat i altres autonomies estan elaborant pressupostos amb estimacions d’ingressos, basades en “models matemàtics”, segons expliquen des del Govern, que mantenen la previsió de tenir llestos uns comptes a finals d’octubre. Però a les comunitats els falta encara una altra dada clau: el sostre de despesa. Aquesta xifra determina quants diners es poden gastar per complir la llei d’estabilitat. Per ara estan treballant amb el supòsit que hauran de complir un objectiu de dèficit del 0,5%, però això tampoc està confirmat. Si aproven uns pressupostos, hauran de passar per l’aprovació del ministeri d’Hisenda, que podria posar traves als comptes públics.