El crèdit al consum s’endureix

BarcelonaEl crèdit al consum -el que no està vinculat a la compra d’habitatge- continua creixent, tot i que a un ritme més moderat, una frenada que ve acompanyada d’un enduriment de les condicions a les quals les entitats atorguen els préstecs, segons el Banc d’Espanya.

L’organisme monetari portava mesos advertint que el sector financer estava aplicant criteris massa laxos a l’hora de donar crèdit a les famílies, un fet que, segons els seus càlculs, es va començar a revertir a partir del segon trimestre d’aquest any. “Els criteris d’aprovació es van endurir lleugerament en els préstecs a les llars per al consum”, diu un estudi del Banc d’Espanya.

La bona marxa del consum té dues raons: la recuperació del mercat laboral i la mala situació dels bancs.

“El consum està altament relacionat amb l’ocupació. És el factor més determinant”, assegura Carme Poveda, cap d’anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona i directora de l’estudi Memòria econòmica de Catalunya.

Després d’una crisi -i més quan l’atur es dispara, com va ser el cas d’Espanya-, el consum s’acostuma a recuperar ràpidament i, a mesura que la bonança s’estabilitza, es modera de nou, ja que les famílies comencen a estalviar. Aquest segon pas, d’augment de l’estalvi, no s’ha produït aquesta vegada tot i portar diversos anys de recuperació. Aquest fet es deu a la situació dels tipus d’interès, que fa anys que estan en mínims històrics.

Els baixos tipus tenen dos efectes: el primer és que no surt a compte estalviar, perquè si algú deixa els seus estalvis al banc el rendiment que en traurà serà molt petit. En aquest context, doncs, millor gastar. I el segon és que els bancs pateixen molt per mantenir els beneficis, ja que quan presten diners els clients els paguen molt poc d’interès.

Albert Carreras, catedràtic d’economia de la UPF, destaca que, en aquest context de tipus pròxims al 0%, els comptes de resultats de les entitats financeres “pateixen molt”, per la qual cosa han de trobar maneres alternatives de donar crèdit un cop els anys de la voràgine immobiliària queden lluny. “Els bancs estan desesperats per donar crèdit”, diu Carreras, cosa que explica el creixement dels préstecs no hipotecaris en els últims anys.

Crèdit més enllà de la banca

El crèdit al consum va ser el “principal impulsor” del crèdit familiar, sobretot per a l’adquisició de béns duradors (cotxes, electrodomèstics, i altres), segons l’últim informe del Banc d’Espanya sobre l’evolució del crèdit, publicat aquesta setmana. Tot i haver-se alentit, fa mesos que aquest creixement dels préstecs prové, segons l’organisme, de “l’augment del dinamisme del finançament” concedit pels EFC, és a dir, els establiments financers de crèdit.

Aquest tipus d’entitats financeres tenen permís legal per oferir crèdits de tot tipus, fins i tot hipoteques, però, a diferència dels bancs, els clients no hi poden obrir comptes o dipòsits. Alguns exemples serien les filials financeres de bancs o grans multinacionals de comerç, que faciliten als seus clients ajornar els pagament o pagar a terminis.

Algunes d’aquestes entitats formen part dels grans grups financers, però en altres casos són independents o estan vinculades a empreses d’altres sectors. “Cal tenir present la competència de la indústria de l’automòbil”, assegura Carreras sobre aquest aspecte. La forta competència en el sector de l’automoció i la caiguda de les vendes ha obligat els fabricants de cotxes a facilitar al màxim la compra als seus clients, per la qual cosa han creat filials financeres.

Préstecs amb menys risc

El Banc d’Espanya va passar mesos criticant l’excessiva flexibilitat dels bancs i els EFC a l’hora de donar crèdits al consum, i les conseqüències que podria tenir a llarg termini. Un excés de crèdit, argumentava, podia incrementar la morositat. No obstant, a més d’alentir-se, també cau la proporció de préstecs dubtosos (els que tenen un risc més elevat de no retornar-se).

En concret, el crèdit dubtós va caure un 17,2% en el primer trimestre del 2019 en comparació amb un any enrere, segons el Banc d’Espanya, i es va mantenir així la tendència a la baixa dels últims anys. Segons l’ens, a més, “una de les notes més destacades d’aquest descens continuat” és que es produeix en un context en què el total de préstecs al mercat també està caient, un fet que “per si sol tendiria a augmentar” la ràtio de préstecs amb més risc.

Segons Poveda, actualment hi ha “més control” sobre el sector financer, tant a nivell estatal com europeu i internacional, per la qual cosa és difícil que el crèdit “es torni a desbocar”. De fet, Poveda considera que el Banc d’Espanya “fa la seva feina”: “és normal que adverteixi” de possibles perills, afegeix, tot i que no siguin imminents. “No ens alarmem. Estem molt lluny de les bombolles”, conclou.

LES CLAUS

1. Què és el crèdit al consum?

Són tots els préstecs que el sector financer dona a les famílies per adquirir béns de consum o serveis: crèdits per comprar un cotxe o un electrodomèstic, per a les compres de Nadal o per pagar les vacances, per citar-ne alguns exemples. No inclouen les hipoteques ni els préstecs a empreses.

2. Només els poden donar els bancs?

No, els bancs només són un tipus de les diverses entitats financeres que donen aquest tipus de crèdits, però una gran part s’obté a través dels establiments financers de crèdit (EFC). Els EFC són empreses financeres autoritzades legalment a atorgar préstecs però que no poden oferir dipòsits o comptes corrents als seus clients.

3. Els EFC no tenen res a veure amb la banca?

Depèn. Els EFC són ens molt diversos. Poden anar des d’entitats de crèdit ràpid (i en alguns casos amb condicions abusives) fins a les anomenades financeres de grans grups multinacionals del comerç que faciliten als seus clients el pagament a terminis o ajornaments. Aquestes financeres poden ser filials dels mateixos grups de comerç o bé filials de bancs amb les quals arriben a acords. També són un element clau per a la indústria automobilística.

4. Per què el Banc d’Espanya havia criticat l’augment del crèdit al consum?

El Banc d’Espanya va considerar que estava creixent massa ràpid i que, a més, ho feia donant massa facilitats d’accés a préstec a les famílies, la qual cosa podia fer créixer la taxa de morositat. No obstant, les últimes dades apunten a una desacceleració del creixement i una caiguda dels préstecs dubtosos (els de més risc).