Crit d'alerta dels arquitectes: la construcció no es recupera

BarcelonaEl sector de la construcció no ha recuperat els nivells prepandèmics. Ho constata el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya en l'informe dels visats d'obra presentat aquest dijous. El conjunt de la superfície visada a Catalunya continua caient. Els poc mes de dos milions de metres quadrats visats són un 1,5% menys que el primer semestre de l'any passat i un 15% menys que el primer trimestre del 2019, abans de la pandèmia, quan es van visar quasi 2,4 milions de metres quadrats.

Aquest no és l'únic problema que veuen els arquitectes en el sector de la construcció. En l'exposició de l'informe han indicat que la rehabilitació, tot i un petit creixement, continua en nivells molt baixos. Durant el primer semestre s'han visat 557.791 metres quadrats de projectes de rehabilitació, un 4,9% més que el mateix semestre de l'any passat. "Es continua fent palesa la manca, d’una banda, de cultura rehabilitadora i, de l’altra, d’una aposta decidida de l’administració per dur a terme polítiques de renovació urbana i rehabilitació com a resposta a l’emergència climàtica", indica el Col·legi d'Arquitectes.

Segons el Col·legi d'Arquitectes, el parc d'edificis de Catalunya està envellit i un 70% té més de 40 anys. I recorda que els fons europeus Next Generation són una oportunitat d'impulsar la rehabilitació, però amb els visats del primer semestre tot fa pensar que no es podran començar a utilitzar fins al 2022. A més, els arquitectes es queixen del retard amb què els ajuntaments atorguen les llicències d'obra, que, a més, amb la pandèmia s'ha agreujat. Fa dos anys, segons l'enquesta que fa el Col·legi als seus membres, la durada mitjana dels tràmits era de 5,7 mesos i ara s'enfila als 7,4 mesos, quan la llei obliga a un màxim de dos mesos. És a dir, aquest retard indica que la majoria de projectes que ara es visen al Col·legi van iniciar els tràmits entre els anys 2019 i 2020. "Amb l'esperada recuperació que representa l'arribada dels fons Next Generation és important solucionar aquesta problemàtica", ressalta el Col·legi. 

La gran majoria dels municipis que estan en pitjor situació se situen a la província de Barcelona, on habitualment es construeixen més projectes i més superfície. El municipi que encapçala el temps màxim d'espera per a l'obtenció de llicències és Sant Cugat del Vallès, amb una mitjana de gairebé 13 mesos, seguit de Cardedeu i Castellbisbal, amb uns 12 mesos. Municipis com el Vendrell, el Prat de Llobregat, Badalona, Rubí, Mataró, Sitges, Palafrugell i la Roca del Vallès oscil·len entre els 9 i els 11 mesos. Les capitals de província tampoc presenten unes xifres gaire millors: Barcelona presenta una mitjana de 8 mesos, Tarragona gairebé de 9, Lleida una mica més de 6 i Girona 7.

L'excepció de la ciutat de Barcelona

L'informe constata que en el conjunt de Catalunya, malgrat l'emergència habitacional, la construcció d'habitatges nous creix molt poc, un 2,87%, mentre que de la resta d'edificacions cau un 11,35%. Tot i aquesta tendència generalitzada, la ciutat de Barcelona mostra una evolució singular, ja que els visats d'habitatge creixen un 84,54%. La clau d'aquest creixement, segons el Col·legi, és que ara s'estan visant els projectes que van tramitar la llicència abans que entrés en vigor la norma de dedicar un 30% de les noves promocions a habitatge social. Aquest fet va provocar que hi hagués una allau de peticions de llicències dels promotors els mesos abans que entrés en vigor per esquivar aquesta norma.