El debat que afectarà el rebut de la llum: quant s'ha de pagar per millorar la xarxa elèctrica?

MadridHi ha un debat tècnic que des de fa mesos sobrevola el sector elèctric i que ara entra en una fase decisiva: ¿quant s'haurà de pagar els pròxims anys per desplegar i millorar la xarxa elèctrica que permet que la llum ens arribi a les cases? La pregunta implica una part important de les empreses del sector, així com Red Eléctrica, l'operador del sistema elèctric, però també la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i el ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Entre les companyies i la CNMC, però, la resposta difereix, i molt. Un dels motius de fons és el fet que és el consumidor qui es veu esquitxat directament per la decisió que s'acabi prenent: el cost de la xarxa es trasllada al rebut de la llum.

Aquestes són les claus per entendre en quin punt està el debat i cap on es dirigeix.

Què es discuteix?

Espanya necessita una nova taxa de retribució de les xarxes elèctriques per al període 2026-2031. Aquesta taxa és, bàsicament, un límit a la inversió per millorar i desplegar la xarxa elèctrica de transport, però també les xarxes elèctriques de distribució. El govern espanyol fixa una quantitat màxima d'inversió, però la CNMC estableix la rendibilitat, a través d'aquesta taxa, durant un període de sis anys.

La primera xarxa, la de transport, són les línies d'alta tensió o molt alta tensió que gestiona Red Eléctrica (transporta l'energia que es produeix a les centrals elèctriques fins a la xarxa de les companyies distribuïdores). Les xarxes de distribució (de mitjana i baixa tensió) són el cablejat que permet que aquesta energia vagi de les subestacions de transport fins al client final, és a dir, que arribi a les cases. En aquest cas, les principals elèctriques de l'Estat (Endesa, Iberdrola, Naturgy i EDP), i també algunes petites distribuïdores, en són les encarregades.

Quin és el límit actual?

La taxa de retribució actual del negoci de les xarxes elèctriques de transport i distribució és del 5,58% i es va negociar i aprovar el 2019. Va entrar en vigor l'1 de gener del 2020 i ho estarà fins al 31 de desembre d'aquest any. Per això, abans que s'acabi l'any s'ha d'aprovar una nova taxa. La xifra del 2019 va suposar una retallada respecte a la taxa anterior (6,5%).

Per què es pronuncia la CNMC?

El paper de Competència és imprescindible perquè el negoci de les xarxes elèctriques és una activitat regulada: les empreses, com ara Endesa, duen a terme les seves inversions en funció d'aquesta taxa de retribució, perquè se les paga per a això a través dels anomenats peatges d'accés que s'inclouen al rebut de la llum dels clients. La taxa de retribució de les xarxes elèctriques per a sis anys busca l'equilibri entre la rendibilitat per al sector i la protecció al client final perquè no se li dispari la factura. En concret, la premissa sota la qual es mou la CNMC és que la taxa incentivi la inversió "sense comprometre la sostenibilitat econòmica del sistema [elèctric] ni l'assequibilitat per als consumidors".

Quina taxa es proposa?

Competència ha fet pública una proposta de taxa de retribució per als pròxims sis anys que estarà en audiència pública fins al 7 d'agost. En concret, fixa la taxa de retribució en el 6,46%. La CNMC calcula que amb aquest increment, si es manté el nivell d'inversions que fins ara han dut a terme les empreses, Red Eléctrica rebria 471 milions addicionals fins al 2031 per la xarxa de transport, i les distribuïdores 1.355 milions més addicionals en comparació amb els darrers sis anys.

Per què no agrada al sector?

El sector rebutja la proposta de Competència. Aelec, la patronal que engloba Endesa, Iberdrola i EDP, valora que la proposta de Competència és "insuficient", en paraules de la seva directora de regulació, Marta Castro, durant una trobada informativa aquest divendres.

El sector critica que es tracta d'una taxa que deixa Espanya a la cua de la Unió Europea en termes d'inversió a la xarxa elèctrica i demana que s'elevi al 7,5%. A més, també crítica que s'hagi canviat la metodologia amb la qual es calcula quina ha de ser aquesta taxa de retribució. A parer de la patronal, la metodologia no és creïble en termes de recuperació de la inversió: "Cal tenir garanties que assegurin recuperar el 100% de la inversió a la xarxa [...], ara no les tenim", ha denunciat Castro.

D'entrada, les companyies assenyalen l'increment dels tipus d'interès des del 2019 fins ara, cosa que hauria suposat una estocada per a la rendibilitat. Però més enllà dels costos financers, també s'aferren als plans d'Espanya pel que fa a l'electrificació de l'economia. Si es vol assolir aquest horitzó, argumenten des del sector, cal un esforç milionari de les empreses encarregades de construir i gestionar les xarxes, per desplegar-ne de noves i modernitzar les actuals.

La protecció del client final

Per a Competència, en tot això és clau l'impacte en el consumidor, tot i que damunt la taula també té aquests deures que s'ha posat el govern espanyol i pels quals cal millorar i desplegar la xarxa elèctrica: auge de les renovables; incentius per fer créixer la demanda elèctrica a través de noves activitats industrials, com els centres de dades, que no només necessiten connectar-se a la xarxa, sinó que són grans consumidores d'energia, i, finalment, el camí per assolir una electrificació de l'economia.

Són tots aquests deures els que serveixen també a les elèctriques per defensar la seva posició i assegurar que un increment de la taxa no suposarà un augment dels peatges en el rebut de la llum, sinó tot el contrari. Segons càlculs de la patronal, els peatges baixaran perquè amb l'increment de la inversió es donarà entrada a nous consumidors, sobretot industrials, i, per tant, el pastís (peatges) s'haurà de repartir entre més. "Hi ha consens en el que s'ha de fer, però no en com fer-ho", apuntava fa gairebé un any el president d'EDP Espanya, Manuel Menéndez, en unes jornades.