La suma d’errors en el control a Gowex dóna l’estocada a la borsa de les pimes

BarcelonaLa fallida de Let’s Gowex pot comportar l’estocada final per al mercat alternatiu borsari (MAB), un parquet destinat a pimes i empreses emergents i que havia de servir perquè companyies amb projecció trobessin finançament al marge de l’endeutament bancari. Però la curta història del MAB ja acumula uns quants fracassos empresarials. El mercat es va crear l’any 2008 i la primera empresa va començar a operar-hi el juliol del 2009. Des d’aleshores mitja dotzena de companyies han fracassat en un mercat en què només n’hi ha 23. El cas de Gowex l’han precedit d’altres com Zinkia -la productora de Pocoyó -, Bodaclick, Suavitas, Nostrum -dedicada al màrqueting i la publicitat- i el diari Negocio. Les principals autoritats econòmiques i dels mercats espanyols han volgut treure ferro al cas de Gowex, però el cert és que han fallat tots els tallafocs. I l’efecte contagi és clar. Ja hi ha quatre companyies que cotitzen al MAB que han començat a fer els passos per deixar aquest mercat i passar al continu, el que entenem com a borsa tradicional. L’envestida és més gran del que sembla, perquè de 23 empreses al MAB n’hi ha tres amb la negociació suspesa. I de la resta, només sis cotitzen contínuament mentre el mercat és obert. La resta ho fan per fíxing, és a dir, es creuen les operacions per marcar el preu dos cops al dia. Les que ja han anunciat la retirada són de les més capitalitzades i les que semblen més sòlides: MasMóvil, Carbures, Ebioss i Eurona.

Advertència prèvia

¿Però el MAB és un mercat segur per invertir? Gowex ha sigut el detonant d’uns dubtes que ja existien. Aquesta mateixa setmana els analistes de la firma catalana Blackbird Research recordaven una advertència que havien fet al mes de febrer. “Quan vam veure l’entusiasme generalitzat per aquest mercat i l’estructura de preus ens vam quedar bocabadats”, diu l’informe d’aquests analistes, que recorden que van advertir que “hi havia una bombolla descomunal al MAB”. De fet, van alertar que “els riscos eren molt elevats i que la mateixa acció del preu, juntament amb un creixement insostenible en el benefici per acció, podien acabar en un crac massiu del MAB”. Un advertiment dels analistes de fa cinc mesos.

Però quins tallafocs han fallat? El primer, és obvi, el de la mateixa empresa. El consell d’administració de Gowex o bé va fallar en el control o bé estava al corrent les irregularitats. Però també van fallar altres controls. L’auditora, M&A, que després hem sabut que tenia una cartera de clients molt petita, cobrava poc pels seus serveis i havia sigut sancionada anteriorment. Un tercer esglaó és el que al MAB se’n diu “assessor registrat”, en aquest cas, Ernst & Young. La seva funció sembla només d’acompanyament, però les circulars de Bolsas y Mercados Españoles deixen clar que ha de comprovar que l’empresa no amagui dades rellevants ni porti a la confusió dels inversors. També ha d’evitar els incompliments del seu client després de sortir a borsa.

Control i supervisió

També han fallat els controls externs. El mateix MAB, que presideix el català Antoni Giralt, ha vist com queien companyies com Gowex, Zinkia i Bodaclick. El MAB és propietat de Bolsas y Mercados Españoles (BME). El director gerent del MAB, Jesús González Nieto, diu que miraran què es pot millorar en el funcionament. Reconeix que al MAB hi ha més mortalitat d’empreses que en altres mercats. Creu que és normal perquè són companyies en fase d’expansió, però s’ha de distingir entre els fracassos empresarials, que sempre n’hi pot haver, i els que són provocats per una mala gestió. I també sembla que ha fallat la supervisió. En el cas del MAB, correspon a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que ha de vigilar que no hi hagi abusos de mercat i que es compleixi la llei del Mercat de Valors. Però hi ha una sèrie de competències que la CNMV té delegades en el MAB i d’altres que el MAB delega en l’assessor registrat de cada companyia. I aquí és on alguns experts veuen una possible falta de diligència en el control.

La presidenta de la CNMV, Elvira Rodríguez, va reconèixer aquesta setmana que el cas de Gowex és “una desgràcia”. Tot i això, insisteix que vol investigar si l’analista que va provocar la caiguda, Gotham City Research, se’n va aprofitar. I entona un discret mea culpa : “S’ha de fer una anàlisi crítica i revisar si, a més d’una actitud delictiva, ha fallat alguna altra cosa”.

El primer canvi de l’Estat sembla poc efectiu

Un cop va esclatar la crisi de Gowex, el govern de l’Estat, en boca del titular d’Economia, va plantejar el primer canvi legislatiu per intentar posar una mica d’ordre al MAB. Ho va anunciar el ministre Luis de Guindos a Barcelona. Les empreses amb una capitalització borsària de més de 500 milions haurien de passar al mercat continu, a la borsa tradicional, on sembla que hi ha més control del regulador i el supervisor.

Una mesura que en principi no sembla que pugui tenir impacte en el mercat de pimes actual, perquè, de fet, només Gowex arribava a aquesta xifra de capitalització. A part de l’operadora de wifi, la companyia del MAB que més s’acosta als 500 milions de capitalització seria Carbures Europa, una empresa fabricant de fibra de carboni que, amb una facturació anual de 25,3 milions, té una capitalització borsària lleugerament superior als 473 milions d’euros. La resta estan molt per sota. MasMóvil, 90 milions; Imaginarium, 27 milions; Ab-Biotics, 21 milions; Bionaturis, 40 milions; Eurona, 56 milions; Ebioss, 91 milions; Medcom, 82 milions, i Griñó, 56 milions. Fins i tot algunes tenen capitalitzacions molt baixes, com Lumar, amb sis milions. Però, tot i la crisi del MAB, n’hi ha que continuen traient rendiment del mercat per captar finançament. És el cas de la biofarmacèutica catalana 1Nkemia, que està ampliant capital amb una sobredemanda del 21%.