El primer pla d'habitatge de la UE evita regular preus i insta a construir més

Brussel·lesLa crisi d'habitatge és un dels principals reptes de la Unió Europea. El preu de compra de les cases ha augmentat un 60% de mitjana a tot el bloc europeu i el del lloguer un 20% en els últims deu anys, i hi ha un milió d'europeus registrats sense llar –400.000 dels quals són nens– mentre el 20% dels habitatges estan buits, segons les dades de la mateixa Comissió Europea. Per aquest motiu, i a petició també dels líders dels estats membres i de bona part dels alcaldes de les principals ciutats del continent, Brussel·les ha presentat el primer pla sobre habitatge de la seva història a bombo i plateret, sobretot per part dels comissaris socialdemòcrates.

Ara bé, l'executiu comunitari ha evitat regular els preus i, de fet, l'única reforma legislativa que posa sobre la taula és un marc legal a escala europea –encara per definir– que pretén facilitar que les administracions locals o regionals puguin controlar de manera més eficient la proliferació d'apartaments de lloguer de curta durada, com els que es troben en plataformes com Airbnb. Tot i això, aquesta reforma no obliga les ciutats i els estats membres a aplicar cap mena de restricció. A més, cal recordar que la UE ja va aprovar el 2023 una normativa que obliga els portals com Airbnb o Booking.com a informar les administracions dels lloguers de curta durada i la identitat dels inquilins.

Per contra, Brussel·les recomana als estats membres reduir la burocràcia i agilitzar els permisos per impulsar la construcció i reforma d'habitatges. En total, l'executiu comunitari calcula que per acabar amb la manca de llars s'haurien d'aixecar 650.000 cases més cada any dels 1,6 milions que ja es construeixen a tota la UE. Brussel·les estima que això requereix un cost extra de 150.000 milions d'inversió pública i privada. La Comissió Europea també demana incrementar el parc de llars socials i assequibles de manera substancial, i augmentar les ajudes als estudiants i als joves per facilitar-los l'accés a l'habitatge.

Amb el mateix objectiu de potenciar la construcció i la reforma d'habitatges, Brussel·les reclama que es rebaixin els impostos sobre habitatge. "Les taxes constitueixen una part important dels costos d'habitatge, també en el moment de la compra", crítica en el comunicat emès per la Comissió Europea aquest dimarts.

Brussel·les desoeix Sánchez

La lluita contra la crisi d'habitatge s'ha convertit en un dels principals cavalls de batalla polítics de la família socialdemòcrata en la Unió Europea més escurada a la dreta de la història. A canvi de mantenir el seu suport a la Comissió Europea liderada per la conservadora Ursula von der Leyen, els socialistes europeus van exigir el nomenament d'un comissari d'Habitatge i han sigut els màxims defensors de la presentació d'aquest pla.

I Pedro Sánchez, que és el dirigent del Partit Socialista Europeu que governa un estat membre més gran, va anar un pas més enllà i en l'últim Consell Europeu va instar Brussel·les a presentar mesures contra la compravenda d'habitatges amb finalitats especulatives. Tanmateix, la Comissió Europea no només evita tirar endavant cap regulació en aquest sentit, sinó que ni tan sols ho recomana a les administracions estatals i municipals, ni es marca com a objectiu evitar l'especulació en habitatge. Tot i això, el govern espanyol celebra el pla en un comunicat i veu com una mesura contra l'especulació el fet que l'executiu comunitari vulgui impulsar l'habitatge assequible, amb el qual "no es pot especular mai".

La Comissió Europea, però, també ha desoït en gran manera les peticions que Jaume Collboni –en nom d'una coalició d'alcaldes d'una bona part de les principals ciutats europees– ha fet arribar en diverses ocasions a la capital comunitària. Brussel·les no proposa que els estats membres puguin superar el topall de dèficit per afrontar la crisi d'habitatge, tal com se'ls permet per la compra d'armament, ni es proposa una mobilització de 300.000 milions d'euros a tota la UE per posar fi a la manca d'accés a l'habitatge, tal com demanava l'alcalde barceloní. A hores d'ara, segons Brussel·les, només s'han mobilitzat 43.000 milions d'euros de fons europeus.

La Comissió Europea tampoc es planteja la denominació de zones especialment tensionades en les quals les administracions poguessin aplicar regulacions especials, com un topall als preus dels lloguers. En canvi, Brussel·les ha recollit en part el guant de la coalició d'alcaldes europeus per incrementar la regulació sobre els lloguers curts de temporada. La seva intenció és que els alcaldes que vulguin restringir els lloguers de curta durada tinguin les eines legals per limitar-los, encara que la legislació de l'estat membre corresponent no ho premeti.