El govern espanyol arrenca les negociacions per apujar l'SMI

MadridEl ministeri de Treball encarrila la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2026. En la primera reunió amb els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, i la patronal espanyola CEOE, celebrada aquest dimarts a la tarda, l'equip de Yolanda Díaz ha volgut temptejar els agents socials per veure si hi ha marge de negociació, sense plantejar una xifra concreta per l'increment per a l'any 2026.

Fonts del ministeri de Treball han explicat que la reunió ha servit per traslladar als agents socials l'informe de la comissió d'experts, que va recomanar una pujada del 3,1% sense tributació i del 4,7% si paga IRPF. La forquilla del comitè d'experts s'allunya dels plantejaments dels sindicats i queda per sota, com també s'allunya de la dels empresaris, que van plantejar un increment d'un 1,5%. Amb tot, es tractaria d'un augment que suposaria que els perceptors d'aquesta renda mínima no tributessin per l'IRPF.

Després d'aquesta presa de contacte, el Govern central haurà de fer una primera proposta sobre l'SMI per al 2026, amb l'objectiu d'aconseguir un acord en el si del diàleg social. Els sindicats s'han mostrat oberts a negociar, mentre que la CEOE no ha fet cap valoració.

Màxima tensió

La negociació arriba en un moment de màxima tensió entre la patronal i el ministeri de Treball. De fet, fonts del diàleg social donen per fet que, si s'arriba a un acord, serà bipartit (govern i sindicats), i que difícilment s'hi sumaran els empresaris. Aquest dilluns, la CEOE ja no va formar part de l'acord per tirar endavant els nous permisos per dol i cures pal·liatives.

Fa mesos que no signen res amb el govern espanyol. Mentre que Díaz hi veu "política" per part dels empresaris –fins i tot ha indicat que el president de la patronal, Antonio Garamendi, està pensant en mantenir el seu lloc dins la CEOE de cara a les pròximes eleccions–, els empresaris creuen que és Treball qui ha fet saltar pels aires les costures de la mesa del diàleg social "interferint" en qüestions que formen part de la negociació col·lectiva entre empreses i treballadors, com la reducció de la jornada laboral, però també plantejant propostes tancades. Hi veuen, fins i tot, una cursa de fons per marcar "perfil propi" davant Podem. Amb tot, fonts de la patronal es mostren escèptiques en què els permisos prosperin un cop s'hagin de tramitar al Congrés.

Amb tot, des de la CEOE ja han dit que no comparteixen la metodologia que utilitzen els experts ni el ministeri de Treball. Alhora, no veuen amb bons ulls la forma com Yolanda Díaz vol transposar la directiva europea per blindar les pujades de l'SMI en els complements salarials. A parer dels empresaris, s'ha de fer via reial decret llei i portar al Congrés, mentre que des del ministeri s'estava explorant la via del reglament.

Aprovació imminent?

Dins del govern espanyol ningú dubta que l'SMI pujarà el 2026. Més enllà de voler seguir complint l'equivalent al 60% del salari mitjà net a l'Estat, que és la referència que estableix la Carta Social Europea, per a la Moncloa l'anunci també suposa un baló d'oxigen en un moment marcat pels casos de presumpta corrupció i assetjament laboral i sexual que acorralen l'entorn de Pedro Sánchez, tant a l'executiu com al PSOE. D'aquesta manera, fonts del diàleg social no descarten que el govern intentés aprovar la pujada en l'últim consell de ministres de l'any, el del pròxim 23 de desembre. El següent consell de ministres ja serà, a priori, el dimecres 7 de gener del 2026.

D'aquesta manera, l'aprovació de l'increment de l'SMI s'afegiria a mesures com la revalorització de les pensions un 2,7% o l'aprovació d'un bitllet únic per viatjar per a tot l'Estat i que ajuden Sánchez a treure pit de la seva agenda, sobretot en un moment com l'actual. També de cara als socis d'investidura, que li exigeixen que reaccioni a la situació i, sobretot, de cara a Sumar, el soci minoritari a la coalició.