Els detalls de l'ampliació de l'aeroport: 600 metres més d'asfalt i "desplaçar" part de la Ricarda

BarcelonaS'havia de concretar a principis d'any, però la proposta per ampliar l'aeroport del Prat del president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha fet esperar fins aquest dimarts, a les portes de l'estiu. Després de mesos de reunions de la comissió tècnica –que es va tornar a impulsar aquesta legislatura després del primer intent frustrat del 2021– finalment queda clar quin és el futur que el nou Govern vol per a la infraestructura. Aquests són els detalls tècnics de la solució.

En la presentació compartida després de la compareixença d'Illa, l'executiu socialista concreta que la seva proposta implica afegir 600 metres més d'asfalt a la polèmica tercera pista, la més curta, la més pròxima al mar i per on s'enlairen la majoria dels avions. D'on surt aquesta superfície de paviment? La pista en si s'allargarà en 500 metres pavimentats en direcció a la Ricarda, als quals se sumen 40 metres que també es faran servir per als enlairaments, tot i formar part d'una zona de seguretat (RESA, en l'argot aeronàutic) de 240 metres. La part restant d'aquesta àrea estarà feta de vegetació per evitar l'asfalt, però alterarà igualment un dels braços de la llacuna. Aquesta "ocupació mínima", en paraules del Govern, es compensaria desplaçant més cap al nord les zones humides afectades, "mantenint la superfície de làmina d’aigua i millorant-ne la qualitat".

En el mapa que dibuixa aquest document, la pista del mar també creix en direcció a l'estany del Remolar. Hi haurà una nova zona pavimentada de 60 metres, que també forma part d'una àrea de seguretat de 240 metres. Per aquesta banda, l'afectació no arriba a tocar la llacuna, però sí que modifica l'entorn natural que hi ha abans d'arribar a l'aigua. Un cop acabades les obres, la pista s'hauria allargat dels 2.660 metres actuals fins als 3.160. "És una proposta actualitzada i millorada de la d’Aena", valora el catedràtic de gestió del transport aeri de la UOC Pere Suau-Sánchez.

Es tracta d'una inversió per part d'Aena de prop de 3.200 milions d'euros, més gran respecte a la prevista inicialment. També inclou la remodelació de la T1, millores en l'oblidada T2, una nova "sortida ràpida" per a la pista paral·lela o l'anhelada terminal satèl·lit per acollir els avions i passatgers de les rutes intercontinentals, que estarà connectada amb les altres terminals amb un tren subterrani. A més, la proposta d'ampliació també permetrà tirar endavant la nova ciutat aeroportuària, un projecte immobiliari amb 75 hectàrees dedicades al comerç electrònic, 58 de parc logístic i 49 per a hotels, restaurants i oficines.

El Govern s'ha esforçat en insistir que la seva proposta d'ampliació millora la que havia fet fins ara Aena i que l'afectació sobre la Ricarda és de 87 metres menys respecte a la del gestor aeroportuari. La solució d'Aena se centrava en allargar la pista del mar en 500 metres en direcció a aquesta llacuna, però el propietari de l'aeroport mai va arribar a donar gaire més detalls de com ho faria. Així i tot, la presentació de la Generalitat ha comparat la seva alternativa a una imatge segons la qual la cotitzada voldria sumar 560 metres de pista cap a la Ricarda, 240 metres de RESA vegetal i 10 metres de camí, i ocuparia directament dues terceres parts de la llacuna. A més, aquesta proposta inicial en la qual es basa la Generalitat també hauria afegit 120 metres de paviment a la banda del Remolar.

Com es compensarà l'impacte ambiental?

Perquè l'ampliació tiri endavant i s'aconsegueixi la llum verda de la Comissió Europea, aquesta afectació en hàbitats inclosos en la Xarxa Natura 2000 –es calcula que seran unes 27 hectàrees– s'ha de compensar en altres zones. El Govern assegura que les compensacions multiplicaran per deu la superfície alterada per les obres, la mateixa regla que ja va aplicar Aena en la seva proposta del 2021. Per això, caldrà adquirir, restaurar i gestionar nous terrenys perquè puguin comptar com a entorns naturals i que Europa ho validi.

Més enllà d'això, Illa ha explicat que es crearà una "anella verda" que interconnecti els espais protegits i agrícoles que hi ha al voltant de l'aeroport. És a dir, fer-ho compatible amb l'existència prèvia del Parc Agrari del Baix Llobregat, on a la pagesia també li preocupa com es faran aquestes compensacions. A més, es posarà en marxa un "fons ambiental de l'aeroport", al qual Aena destinarà recursos per millorar el Delta del Llobregat.

"L'impacte és el mateix que la proposta d'Aena del 2021. L'última ampliació de l'aeroport ja va tenir un efecte molt negatiu sobre la hidrologia de la Ricarda i ara directament es posarà la pista a sobre. Com a llacuna no aguantarà, deixarà d'existir i es convertirà en un sequeral", denuncia José García, vicepresident de l'entitat ecologista Depana, que fa dècades que lluita contra la degradació del delta. A parer seu, intentar substituir aquesta zona per una altra és una "fal·làcia" perquè "caldria fer una llacuna de les mateixes característiques i esperar 300 o 400 anys". "No es tracta d'omplir un forat d'aigua i que vinguin els ànecs", etziba García. La plataforma Zeroport ha convocat una manifestació aquest dissabte 14 de juny a les 12h a la plaça de la Vila del Prat de Llobregat per protestar contra l'acord d'ampliació.

Sobre un altre aspecte que preocupa els detractors de l'ampliació, l'increment de les emissions de CO₂, el Govern assegura que "estaran alineades amb els objectius del Green Deal i de la mateixa infraestructura de NET ZERO el 2030". L'objectiu d'aquest projecte és que l'aeroport pugui arribar a les noranta operacions per hora –avui són vuitanta arran d'un pacte amb Aena per reduir l'impacte acústic en els municipis pròxims– per a les quals està autoritzat a operar i convertir-lo en un hub intercontinental que capti vols directes a destinacions "estratègiques" com Tòquio o Nova Delhi.

Pel que fa als veïns, l'executiu socialista assegura que es reduirà l'impacte acústic actual sobre els municipis de Gavà –perquè el punt d'enlairament s'allunya de la població amb l'ampliació cap a l'est– i de Castelldefels –perquè es minimitzen els enlairaments per la pista llarga, que ara s'havia d'utilitzar puntualment en el cas dels avions de grans dimensions més carregats que no podien sortir per la pista curta.

La proposta d'Illa no entra en una altra caixa dels trons, la governança de l'aeroport, sobre la qual Junts i ERC havien demanat una participació més gran de la Generalitat i altres autoritats locals o agents econòmics. També passa de puntetes pel paper que jugaran Girona i Reus en el futur sistema aeroportuari català i només posa èmfasi en la connexió ferroviària que ja estava prevista per connectar aquestes infraestructures amb la ciutat de Barcelona. Per ara el nou aeroport del Prat continuaria sense tenir una estació d'alta velocitat, que caldrà anar a trobar al municipi del Prat de Llobregat.

Final de les obres: 2033

El primer pas per desencallar l'ampliació, com volia Illa des que va entrar a la Generalitat, era l'anunci d'aquest dimarts amb la proposta de la comissió tècnica. A partir d'aquí, el juliol s'haurà d'incloure aquest acord en la proposta d'inversions per al DORA 3, el document quinquennal en el qual Aena recollirà les seves actuacions per al període 2027-2031. Aquest document s'aprovaria el 2026, en paral·lel a l'inici de la tramitació d'un nou pla director per a l'aeroport del Prat, que hauria d'estar llest el 2028 i també ha d'incloure una nova avaluació ambiental estratègica.

Segons aquest calendari, el 2027 seria quan el consell de ministres haurà de justificar que hi ha raons imperioses d'interès públic per impulsar el projecte. El pla director no es podrà aprovar fins que la Comissió Europea doni el seu vistiplau. Brussel·les també haurà de tancar abans la carta d'emplaçament en la qual encara reclama a Espanya els incompliments en les mesures per protegir el delta del Llobregat. Si es compleix aquest horitzó, la nova pista i la terminal satèl·lit estarien en funcionament el 2033.