Catalunya no va aprovar cap parc eòlic el 2024
El 2024 només hi havia un 20% de la potència prevista per al 2030 i la importació continua sent la segona font d'electricitat
BarcelonaCatalunya va acumular el 2024 un nou any amb pocs avenços en la instal·lació d'energies renovables, per la qual cosa va tancar l'any havent assolit només una cinquena part dels objectius previstos per al 2030, fins al punt que l'any passat no es va poder aprovar cap nou parc eòlic per les traves polítiques i administratives, segons l’Informe de Situació 2024 de l'Observatori de les Energies Renovables a Catalunya. L'increment respecte a l'any anterior de la generació d'energia hidroelèctrica després de tres anys de sequera va permetre a les renovables arribar a un 19,1% de la producció elèctrica i cobrir un 16,2% de la producció.
En total, doncs, en els pròxims cinc anys Catalunya haurà de multiplicar per cinc la generació actual de renovables, sobretot l'eòlica i la solar fotovoltaica, si vol arribar als 35,1 terawatts hora (TWh) marcats com a objectiu per al 2030. I encara més si es té en compte que l'any 2050 el 100% de la generació elèctrica haurà de provenir de fonts verdes.
Respecte al 2023, la demanda elèctrica a Catalunya va caure un 0,7% l'any passat, fins al 44,11 TWh, mentre que la capacitat de generació elèctrica renovable va créixer un 2,19%. En total, se'n van instal·lar 81,92 MW nous, dels quals 30 MW van ser eòlics, 51,57 fotovoltaics i 0,35 MW d'altres fonts verdes.
Malgrat això, les nuclears van continuar sent la principal font d'electricitat a Catalunya, ja que van cobrir el 50,3% de la demanda total, tot i que caure un 1,6% respecte a l'any abans. A Catalunya hi ha tres reactors nuclears en funcionament (dos a Ascó i un a Vandellòs), que hauran de tancar en els anys vinents, per la qual cosa l'Observatori insisteix que "cal accelerar la implantació de renovables". "El sector té capacitat tècnica i financera per fer-ho", afegeix, ja que "la cartera de projectes eòlics terrestres i solar fotovoltaics a Catalunya, suma 27.193,54 GWh, més que la generació elèctrica anual dels tres reactors nuclears de Catalunya operant a plena capacitat cada dia de l’any".
En segon lloc, la importació d'energia va superar tota la resta de fonts de proveïment d'energia i va cobrir un 15,4% de la demanda, 1,2 punts percentuals més que el 2023. El saldo importador de Catalunya va ser de 6.789,79 GWh, un 8,1% més que l'any abans. "De nou es confirma que la transició energètica de Catalunya ens l’estan alentint en no complir amb les fites marcades", lamenta l'Observatori.
Les renovables van arribar al 19,1% de la producció i al 18,6% de la demanda, superior al 13,5% del 2023. La hidroelèctrica va ser la principal renovable, amb 3.599,9 GWh, un 62,2% més que l'any anterior gràcies al final de la sequera, cosa que va representar un 9,6% de la producció i un 8,2% de la demanda, molt per sobre del 5% del 2023.
L'eòlica va aportar 2.835,55 GWh a la xarxa, un 7,8% menys que l’any anterior i un 6,4% de la demanda del 2024, i la fotovoltaica va generar 417 GWh. Pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum, es van crear més de 24.610 noves instal·lacions, que van augmentar el total a Catalunya fins a les 126.752, una potència acumulada de 1.381 MW. En total, el nombre de noves instal·lacions d'autoconsum va caure un 41,7% respecte al 2023.
Crítiques als ajuntaments i al Govern
Segons l'Observatori, la manca de progrés en les renovables té "un alt cost social i econòmic per a Catalunya" i és el "principal risc" per al benestar i la competitivitat del país. Un dels esculls destacats en l'informe és "la lentitud en la tramitació de projectes renovables" i les elevades taxes que els promotors dels projectes han de pagar a l'administració, les més altes de l'Estat, i que poden arribar a quadruplicar les que es paguen en algunes comunitats autònomes. "Per a un parc eòlic de característiques molt similars, un promotor pot pagar fins a 130.000 euros en taxes a Catalunya, mentre que en comunitats autònomes com Andalusia o Castella i Lleó paga fins a 30.000 euros", assenyala com a exemple l'Observatori en un comunicat.
L'Observatori carrega contra les administracions pel "bloqueig municipal" i la manca d'autoritzacions de la Generalitat. En aquest sentit, denuncia que l'any passat la Generalitat no va autoritzar ni un sol projecte de part eòlic terrestre i que quatre dels sis parcs eòlics autoritzats el 2023 "encara no han obtingut l'aprovació definitiva" de les comissions territorials d'urbanisme (organismes on hi ha presents el Govern i les administracions locals), quan segons la normativa haurien de rebre el vistiplau menys d'un mes després de rebre l'autorització ambiental.
Quatre parcs eòlics més no han obtingut l'aprovació després de 21 mesos d'espera. "L’estratègia d’alguns municipis de bloquejar la implantació de renovables de forma sistemàtica mitjançant moratòries o modificacions puntuals del planejament urbanístic amb caràcter suspensiu de fins a dos anys implica la prevalença d’un interès particular o local davant d’un interès general", assegura l'Observatori en el comunicat, i ho qualifica d'"abús d'una norma creada per a usos com l’oci nocturn o la proliferació de pisos turístics". Això ha suposat, a efectes pràctics, "paralitzar projectes amb tots els tràmits superats i amb autorització ferma de la Generalitat".