La guerra comercial fa desplomar el preu del petroli
La caiguda de la cotizació compromet el 'fracking' dels EUA
BarcelonaL'1 d'abril el preu del barril de Brent, de referència a Europa, se situava en 74,95 dòlars. El dia 2 d'abril el president dels Estats Units, Donald Trump, va comparèixer al jardí de la Casa Blanca per anunciar els aranzels que imposava a cadascun dels estats del món (malgrat que ara estan suspesos durant 90 dies, excepte per a la Xina), en el que va anomenar "dia de l'alliberament". Aquell mateix dia, el preu del petroli iniciava un descens en picat que va fer mínims el 8 d'abril, quan se situava en 62,82 dòlars, un descens de més del 16% en tan sols una setmana. Des d'aquell moment, el preu del petroli s'ha situat al voltant dels 65 dòlars el barril.
Són uns preus que no es veien des de l'agost del 2021, quan el món encara s'estava recuperant de la pandèmia de la covid-19 i encara no havia esclatat la guerra d'Ucraïna. És a dir, la guerra comercial desfermada per Donald Trump ha fet caure en picat el preu de l'energia fòssil que encara és la més consumida al món. Però, dins dels factors geopolítics que influeixen en el preu del petroli, la guerra comercial és només el detonant d'un seguit de decisions que pressionen a la baixa el preu del cru.
Un d'aquests factors, evident, és la por que els aranzels alenteixin el creixement de les economies del món. Les grans economies d'Europa –excepte Espanya– estan mostrant una gran debilitat, especialment Alemanya i França, que marquen un creixement minso i que, arran de la guerra comercial, poden créixer encara menys o, fins i tot, entrar en recessió. Molts analistes també indiquen que l'economia dels Estats Units, a conseqüència de la política econòmica de l'administració Trump, en podria sortir debilitada, especialment quan la Reserva Federal (la Fed, el banc central del país) ha frenat la rebaixa dels tipus, cosa que podria afectar el consum i la inversió i, de retruc, rebaixar la demanda de petroli.
A aquest factor se n'hi ha de sumar un altre d'important. L'Organització de Països Exportadors de Petroli i els seus aliats, entre ells Rússia, que es coneix com a OPEP+, ha decidit revertir les retallades de la producció dels dos últims anys i ha anunciat que inundarà el mercat de cru. De fet, el 3 d'abril, només un dia després de l'anunci dels aranzels, aquest càrtel petrolier va anunciar que introduirà al mercat 411.000 barrils més cada dia a partir del maig, quan el pla inicial era augmentar la producció només 138.000 barrils. És a dir, triplicarà l'augment de la producció inicialment prevista.
Uns barrils de més que entraran al mercat justament quan la mateixa OPEP, aquesta setmana, ha dit que preveu un descens en la demanda de petroli. I també l'Agència Internacional de l'Energia, aquesta mateixa setmana, ha revisat les seves previsions i anticipa que el creixement mundial de cru es frenarà el 2025 en 730.000 barrils diaris, una rebaixa de 300.000 barrils sobre la previsió anterior. Una caiguda dràstica que es podria accentuar el 2026.
Si es preveu una caiguda de la demanda i l'OPEP+ reverteix les retallades de la producció, què busca el càrtel del petroli? Doncs, per una banda, Rússia necessita vendre el màxim del seu petroli –després de l'embargament per part d'Europa per la invasió d'Ucraïna–, a altres països, ja que necessita diners per fer front a l'alt cost de la guerra. Per la seva banda, l'Aràbia Saudita també necessita vendre el màxim de cru per fer front als seus plans inversors sense fer malbé els seus comptes públics. Però, a més, un preu baix del petroli també fa mal a l'administració Trump en plena guerra comercial, en la qual Rússia està aliada amb la Xina.
Impacte en el 'fracking'
Perquè cal recordar que els Estats Units és, actualment, el primer productor mundial de petroli, però si el preu del barril de Texas (WTI), el cru que s'extreu amb el mètode del fracking, deixa de ser rendible, moltes empreses del sector es veuran abocades a la fallida, tal com ja va passar durant la pandèmia, quan el preu del barril als Estats Units va arribar a ser negatiu. Els EUA és el primer productor mundial de cru, amb 19,63 mb/d el 2024, per davant de Rúsia (13,65 mb/d ) i l'Aràbia Saudita (9,02 mb/d).
De fet, les accions de petrolieres tradicionals han caigut els últims dies, però han caigut molt més les d'empreses de fracking com Diamondback Energy o Devan Energy. De fet, la mateixa Agència Internacional de l'Energia ha alertat aquesta mateixa setmana del perill per a aquestes empreses. Aquestes companyies, diu l'AIE, necessiten un preu mitjà de 65 dòlars per barril perquè perforar nous pous sigui rendible. A més, diu aquesta agència, els aranzels que poden encarir l'acer i els equips poden desincentivar encara més la perforació. L'AIE conclou que "els mercats petroliers s'enfronten a un període turbulent i d'una incertesa considerable".