Energia
Energia05/11/2023

Les megacompres d'Exxon i Chevron qüestionen l'ocàs del petroli

Les dues petrolieres més grans del món s'asseguren reserves esperant que el declivi del cru s'allargui en el temps

La demanda mundial de petroli, carbó i gas natural arribarà al punt més alt abans del final de la dècada actual, segons noves previsions de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE). "La transició cap a l'energia neta és un fet a tot el món i és imparable", sentenciava Fatih Birol, director executiu de l'AIE, fa menys d'un mes.

Cargando
No hay anuncios

Si es compleixen les previsions, la demanda mundial de combustibles fòssils entrarà en descens –no gaire pronunciat– a partir del 2030. Però, malgrat això, encara hi ha qui veu un gran negoci en les energies fòssils. Les dues principals big oil dels Estats Units, Chevron i ExxonMobil, han protagonitzat dues de les grans operacions empresarials d'aquest any.

L'11 d'octubre, la petroliera ExxonMobil, la més gran dels EUA, va anunciar la compra del gegant del fracking Pioneer Natural Resources a través d'una operació valorada en 59.500 milions de dòlars (uns 56.115 milions d'euros). Pocs dies després, la petroliera Chevron (la segona dels EUA) anunciava l'acord definitiu per adquirir l'empresa de petroli i gas Hess per 53.000 milions de dòlars (50.021 milions d'euros). L'import de la transacció és superior, d'uns 60.000 milions de dòlars (56.628 milions d'euros), perquè inclou el deute de l'empresa adquirida.

Cargando
No hay anuncios

Són dues megaoperacions que fan reflexionar sobre si les previsions de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) tenen sentit. La pregunta és: el petroli té futur? Els dos grans gegants del sector dels EUA creuen que sí. De fet, les operacions protagonitzades per ExxonMobil i Chevron, coincideixen tots els analistes, s'han fet per assegurar-se les reserves dels pròxims anys. Les dues companyies que han estat adquirides, Pioneer i Hess, tenen pous en zones riques en reserves com la conca del Pèrmic (entre els estats de Texas i Nou Mèxic) i la Guaiana. Són reserves que queden fora de l'abast de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), el gran càrtel del sector que, liderat per l'Aràbia Saudita i amb l'ajuda de Rússia, limita la producció per fer-ne pujar el preu.

Cargando
No hay anuncios

ExxonMobil i Chevron superen qualsevol petroliera europea en capitalització borsària. Les seves previsions de beneficis per al 2024 s'han revisat a l'alça els últims mesos. El grup financer Citi destaca que les petrolieres estatunidenques tenen un avantatge respecte de les europees per aquest creixement inorgànic. Les europees "tenen un cost de capital més alt, perquè els inversors europeus no volen petroli i gas i, a més, han invertit entre un 20% i un 40% del seu capital en la transició energètica, que ha perdut valor els últims anys", indica el banc. És a dir, les petrolieres europees xoquen amb una aversió dels inversors als combustibles fòssils i en molts casos també al fracking per créixer en el negoci de l'or negre.

Visions contraposades

L'OPEP, que controla un terç del mercat mundial de petroli, té una visió oposada a la de l'AIE. Les posicions de l'AIE “són errònies i podrien conduir al caos energètic i econòmic”, va apuntar el secretari general de l'OPEP, el kuwaitià Haitham al-Ghais, en la introducció a l'informe publicat pel càrtel al setembre. A les seves perspectives, l'OPEP preveu que fins al 2028 la demanda mundial de petroli arribarà a un nivell de 110,2 milions de barrils diaris (un 10% més). A llarg termini, l'OPEP preveu que la demanda mundial augmenti en més de 16 milions de barrils diaris entre el 2022 i el 2045, fins als 116 milions al dia.

Cargando
No hay anuncios

La política de l'OPEP, i especialment de l'Aràbia Saudita i Rússia, implica retallar-ne la producció i crear un dèficit d'abastiment del mercat per fer-ne pujar el preu. L'Informe de l'OPEP del setembre avança que el dèficit de petroli podria pujar a 3,3 milions de barrils aquest trimestre. Si es confirmés, seria el més gran des del 2007. Un dèficit que juga, per tant, en favor de les petrolieres dels EUA, que amb les compres han augmentat les reserves.

L'Aràbia Saudita (primer productor de l'OPEP) calcula que necessita un preu de 100 dòlars el barril per quadrar els comptes públics. D'altra banda, Rússia vol afegir pressió a Occident amb l'alça dels preus energètics, indica l'equip d'analistes de Bankinter. Aquests experts opinen que el preu pot continuar tensat a curt termini, però a llarg termini hi veuen una correcció, per desacceleració econòmica, particularment de la Xina (primer importador mundial) i perquè cada vegada és més baixa la necessitat de consum de petroli per raons d'eficiència i per l'auge de les energies netes.

Cargando
No hay anuncios

El cas és saber si el dèficit de producció es mantindrà o no. Edward Moya, analista d'Oanda, destaca que "si els tipus d'interès dels bons globals acaben molt més alts, es consideraran nivells incòmodes que aixafaran tant les perspectives de creixement a curt termini com les perspectives de demanda de cru".

Els analistes de Julius Baer creuen que la bretxa entre oferta i demanda es revertirà: "Veiem que els preus del petroli van a la baixa i mantenim la nostra visió cautelosa". Alhora destaquen que el mix energètic ja no és el dels 70 i 80 i actualment hi ha alternatives en el transport, mentre que l'electricitat de les llars a Occident es produeix gairebé completament amb energia nuclear, hidràulica, renovables o gas (no cal cremar petroli) i el cotxe elèctric guanya pes a poc a poc. Els experts d'ING introdueixen també un altre element: la tornada al mercat de Veneçuela, que alleujaria l'escassetat d'oferta.

Cargando
No hay anuncios