Europa multa amb 166 milions Sony, Panasonic i Sanyo

La comissària de la Competència, Margrethe Vestager, apunta que les quatre tecnològiques van acordar un augment temporal dels preus de les bateries entre el 2004 i el 2007

Les empreses pactaven el preu de les bateries.
Jana Homs Donés
13/12/2016
2 min

BarcelonaLa Comissió Europea va imposar ahir una multa de 166 milions d’euros a les empreses Sony, Panasonic i Sanyo per haver pactat el preu de les bateries recarregables i haver intercanviat informació important sobre el mercat tecnològic. Les tres empreses formaven part d’un càrtel on també participava Samsung, però aquesta última companyia s’ha estalviat la sanció perquè ha col·laborat en la investigació de Brussel·les.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La comissària de la Competència, Margrethe Vestager, apunta que les quatre tecnològiques van acordar un augment temporal dels preus de les bateries entre el 2004 i el 2007. L’acord s’hauria ideat amb la finalitat de frenar l’impacte de l’increment de preu del coltan, un mineral necessari per a la fabricació del producte. Totes les empreses han admès les acusacions de la Comissió Europea i han comunicat que afrontaran la multa de 166 milions d’euros. L’import de les sancions s’ha reduït segons la cooperació de cada una de les companyies durant la investigació: Sanyo pagarà 97 milions d’euros després d’una reducció d’un 30%; Panasonic, 39 milions amb una rebaixa d’un 30%, i Sony abonarà gairebé 30 milions d’euros després d’una reducció d’un 50%. Malgrat que tots els productors de bateries implicats han acabat col·laborant en el cas, Samsung ha sigut l’única companyia que ha aconseguit evitar la multa.

Els ordinadors portàtils i els telèfons mòbils, entre altres aparells electrònics, funcionen amb bateries recarregables d’ió liti, i Vestager va subratllar que la vulneració de la competència va perjudicar la majoria de consumidors europeus: “La comissió sanciona quatre productors de bateries recarregables que, col·laborant, van afectar els preus de productes venuts”. A més, Vestager va deixar clar que l’organisme perseguirà totes les pràctiques anticompetitives que s’hagin produït fora la UE.

Brussel·les també acusa les empreses d’intercanviar informació com ara “previsions de demanda i de preus, o la intenció de participar en concursos determinats” per facilitar-se les adjudicacions i repartir-se el mercat. Segons Competència, les negociacions del càrtel van tenir lloc en països asiàtics i ocasionalment es van reunir a Europa.

A la caça dels càrtels

Brussel·les ha imposat diverses sancions durant aquest any a empreses que no respectaven les lleis de la competència. El juliol passat la comissió va imposar una multa de 2.600 milions d’euros a cinc fabricants de camions que havien exercit com a càrtel durant catorze anys. MAN (Volkswagen), Volvo (Renault), Daimler (Mercedes), Iveco i DAF van haver de pagar 2.600 milions d’euros per haver pactat els preus de venda dels seus vehicles i haver repercutit sobre els compradors els costos que té per a aquests fabricants complir la normativa en matèria d’emissions contaminants. Finalment, MAN va ser perdonada per haver delatat les altres empreses. La multa de 2.600 milions d’euros és la sanció més elevada que mai ha imposat la CE a un càrtel.

stats