Economia 07/05/2021

Els experts alerten de la falta de concreció en el pla del govern per captar fons europeus

Diversos economistes recomanen tenir més presents les pimes i millorar els mecanismes d'avaluació

3 min
D'esquerra a dreta, els economistes Núria Mas, Enric Fernández, Oriol Amat (degà del Col·legi d'Economistes), Sofía Rodríguez i Toni Roldán, en l'acte d'aquest dijous
Disponible en:

BarcelonaConsens en l'elogi i les crítiques: el govern espanyol ha sabut diagnosticar molt encertadament els principals problemes que té Espanya en el pla que ha presentat a Brussel·les per rebre els fons europeus, però no és clar si la seva estratègia serà la que els resolgui. Això es desprèn, si més no, dels discursos de quatre economistes que, convocats pel Col·legi d'Economistes, han reflexionat aquest dijous sobre la qüestió.

Sofía Rodríguez i Enric Fernández, economistes en cap del Banc Sabadell i de CaixaBank, respectivament, i Núria Mas i Toni Roldán, ella professora de l’Iese i consellera del Banc d'Espanya i ell director del centre de polítiques econòmiques d'Esade, han celebrat que l'executiu central sigui conscient de les debilitats de l'economia espanyola, com ara un mercat laboral amb una temporalitat excessiva i que destrueix molta ocupació quan les coses van malament, l'efecte de l'envelliment de la població en el sistema de pensions o la necessitat d'una reforma tributària.

L'inconvenient: "Tenim un bon full de ruta, el tema és executar-lo i concretar-lo i aquest pas és tan complicat o més que el primer", ha explicat Enric Fernández.

Entre els possibles entrebancs hi ha, per exemple, la gran confusió sobre com accedir o fins i tot demanar aquests diners, que la col·laboració publicoprivada encara no sigui tan fluïda, que l'administració pública no s'hagi modernitzat prou perquè no es generin embussos o que les pimes percebin que es queden fora i que això generi un efecte contraproduent.

"El que passi amb les pimes serà molt important per no generar desafecció, cal ser molt clar no només amb les expectatives sinó també amb el fet que qui vulgui accedir a aquestes oportunitats sàpiga com fer-ho perquè en aquests moments la confusió és absoluta", ha avisat Núria Mas. "El que trobo a faltar en aquest pla és una estratègia", ha resumit tot seguit, referint-se que no hi ha un plantejament clar de quin és l'objectiu a llarg termini.

Per a ella, part de la clau és entendre que tots els àmbits que es pretenen millorar amb aquests fons europeus estan interconnectats els uns amb els altres. En resum, ha dit que no es pot pensar en fer més sostenible el sistema de pensions si no es reformulen les dinàmiques del mercat laboral i que no es poden abordar les mancances del mercat laboral sense entrar a millorar el sistema educatiu. "Cal una estratègia integral", ha resumit.

El repte clau de modernitzar l'administració

Esment similar el que ha fet Toni Roldán, d'Esade, que ha destacat precisament la falta de concreció en el que es planteja al voltant del mercat laboral i de les pensions, que en aquest pla no es parli de reforma universitària o, sobretot, que hi ha un dèficit important de mecanismes per avaluar l'efecte de les polítiques que es decideixi dur a terme.

L'altre element imprescindible, segons ells, és que es compleixi l'objectiu de modernitzar l'administració pública. "Bona part dels fons del pla estan destinats a la modernització de l'administració pública, perquè això evitaria que es convertís en un coll d'ampolla en el finançament de la resta de parts del pla", ha explicat en aquest cas Sofía Rodríguez. "Caldria reforçar la gestió telemàtica i tot el que té a veure amb treballar amb les dades", ha afegit.

Si es fes bé, han insistit tots quatre, no només milloraria l'economia d'Espanya, sinó que es consolidarien els fons europeus com un mecanisme a l'abast dels diferents països de la UE quan hi hagi xocs econòmics de l'estil de l'actual. "Si ho fem bé el continuarem tenint [aquest instrument], si no ho fem bé, això serà flor d'uns anys", ha augurat Enric Fernández.

stats