COMERÇ

Les exportacions superen en un 74% les vendes a la resta d’Espanya

El comerç amb la resta de l’Estat és inferior al que es fa dins de Catalunya per primer cop el 2016

La petroquímica de Tarragona ven productes per un valor de 7.300 milions a diverses províncies espanyoles. La indústria alimentària ubicada a Barcelona ven al voltant de 3.000 milions d’euros a altres demarcacions de la Península. El mercat espanyol continua sent important per a Catalunya, però perd protagonisme cada any que passa. Almenys així ho demostren les dades de venda de béns i serveis a la resta de comunitats autònomes, que han caigut de manera gairebé contínua -l’única excepció va ser el 2010- des de l’inici de la crisi. Catalunya ven ara a la resta d’Espanya menys del que venia el 1999. Cada cop la seva presència espanyola es dilueix més en comparació amb les exportacions.

El mercat internacional s’ha convertit en el principal per a Catalunya, ja que el 2016 (últimes dades disponibles) el seu pes era un 74% superior al de les comunitats autònomes.

La davallada en la compra de productes catalans per part de la resta de comunitats autònomes ha tingut altres conseqüències a efectes comparatius: el 2016 els fluxos comercials dins de Catalunya van superar per primer cop els que es generen amb la resta de comunitats autònomes: 37.674 milions d’euros contra 37.302 milions, respectivament. El saldo comercial amb la resta d’Espanya és àmpliament favorable per a Catalunya. Les importacions se situen en 21.041 milions d’euros, cosa que genera un superàvit de més de 16.000 milions d’euros.

Són almenys les previsions -a falta de validar-les- amb què treballa C-Intereg, un organisme creat per set administracions autonòmiques, entre les quals hi ha la Generalitat de Catalunya, les juntes d’Andalusia, de Castella-la Manxa, de Castella i Lleó i d’Extremadura, la Comunitat de Madrid i el País Basc.

L’últim informe de C-Intereg, del mes de gener, mostra que les exportacions representen el 63,6% de les vendes de les empreses catalanes fora de Catalunya, mentre que el comerç a la resta d’Espanya s’hauria reduït al 36,4% restant, el percentatge més baix des que es tenen dades. Aquestes dades són d’un any en què les transaccions internacionals es van desaccelerar i van créixer per sota del 2%.

La tendència és que el pes espanyol continuï reduint-se el 2017. Les dades definitives, però, queden a costa de la recuperació de les comunitats autònomes el 2017 i de si les crides al boicot a productes catalans des de determinats àmbits de la societat espanyola van reeixir quan s’intensificava el Procés sobiranista. També serà important per extreure conclusions l’evolució final de les exportacions, tot i que les últimes dades, del novembre, situen un creixement del 12%, molt per sobre que les del conjunt espanyol, que avançaven un 7,9%.

Més competitivitat

La tradició exportadora de les empreses catalanes s’ha amplificat en els últims anys, inclosos els de la crisi, i també ha crescut la venda a l’exterior de productes d’un valor afegit més alt. L’evolució de les vendes a l’estranger s’explica perquè Catalunya ha aconseguit millorar nivells de competitivitat respecte al conjunt de països de la Unió Europea. Aquest avanç es recolza en una millora dels preus, fortament influït per una reducció dels costos laborals, que sumat a l’encara fort atur ha rebaixat les rendes dels catalans.

Però també per l’esforç d’internacionalització que han fet totes les empreses, i especialment les més de 16.000 que venen de manera regular a l’estranger. Segons les dades dels experts, començar a vendre a l’estranger no és fàcil, i una de cada dues empreses acaben abandonant el repte després del primer any en veure que les vendes no cobreixen l’esforç. Només les que es mantenen aconsegueixen consolidar un mercat en què Catalunya ven sobretot productes químics, béns d’equipaments i automòbils.

Carlos Llano, professor d’anàlisi econòmica de la Universidad Autónoma de Madrid, ha fet una anàlisi sobre quines són les províncies on van a parar els productes que surten de les empreses catalanes i destaca que el flux comercial més important de Catalunya és a Tarragona, amb destinació a Saragossa, Osca, Castelló, Balears i Madrid per un import de 4.728 milions d’euros. Es tracta de productes petrolífers i hidrocarburs, que s’haurien de sumar a 2.500milions d’euros més de productes químics que sortirien del clúster petroquímic de Tarragona.

Des de Barcelona, les operacions més importants corresponen a productes agroalimentaris, que van suposar unes transaccions de 2.936milions dirigides a Balears, València i Madrid. Girona i Lleida tenen un pes de vendes discret.

Segons C-Intereg, la principal compra de béns i serveis de Catalunya a la resta d’Espanya va ser de producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aigua per un import de 2.400 milions d’euros. Llano, no obstant, diu que aquest flux “ha de ser interpretat amb cautela, ja que en aquest cas es tractaria de fluxos de serveis centrals de les principals empreses elèctriques amb seu a Madrid”.

Més continguts de