La Fed retalla els tipus d'interès un quart de punt enmig de les pressions de Trump

WashingtonNou mesos després de mantenir els tipus d'interès congelats entorn del 4,25%, la Reserva Federal dels Estats Units ha retallat 0,25 punts percentuals el preu del diner. La d'aquest dimecres no era una reunió usual, perquè per primera vegada la Casa Blanca ha posat un peu al llindar de la porta del banc central estatunidenc: la rebaixa, inevitablement, està marcada per les pressions del president Donald Trump.

De fet, la normalitat tampoc ha estat present a la votació de la junta: un dels nous governadors, Stephen Miran, va ser triat per Trump i tot just va ser ratificat pel Senat dilluns. Una altra, Lisa Cook, fa dies que brega als tribunals amb els intents del president estatunidenc per destituir-la.

Els últims mesos els funcionaris del banc central han estat sospesant i calculant el delicat equilibri entre la inflació a l'alça –que continua lluny de l'objectiu del 2%– i les dades d'atur. Dies abans de la reunió del banc central, amb la consolidació de les baixes dades d'ocupació, tot indicava que la preocupació pel refredament del mercat laboral s'acabaria imposant al neguit per l'alta inflació, que a l'agost va registrar un repunt fins al 2,9%. La retallada també complau el president Trump, que ha estat assetjant verbalment la institució perquè abaixi els tipus i en reiterades ocasions ha amenaçat amb acomiadar el president de la Fed, Jerome Powell, per no fer-ho.

Durant aquests mesos, Powell ha estat parlant d'equilibris precisament perquè abaixar tipus té un efecte inflacionista alhora que pot ajudar a estimular la creació de feina. Amb la consolidació d'una tendència a la baixa entre els llocs de treball, finalment sembla que la Fed està disposada a assumir les conseqüències sobre els preus que té una retallada dels tipus.

La desacceleració del mercat laboral acostuma a ser una de les primeres alertes davant d'una possible recessió. L'estiu del 2024, en plena campanya electoral, els mercats ja van entrar en pànic quan es van publicar les dades d'ocupació del mes de juliol dels EUA. Les xifres que feien enfonsar les borses eren aquestes: s'havien creat 114.000 llocs de treball (molts menys del que s'esperava) i la taxa d'atur havia augmentat fins al 4,3%. Un any i escaig després, els números resulten familiars.

"Els indicadors recents suggereixen que el creixement econòmic ha moderat el creixement del PIB", ha exposat Powell en la roda de premsa, on ha assenyalat el refredament del mercat laboral com la principal raó d'aquesta moderació en el PIB. A més, el president de la Fed ha apuntat a "la baixa immigració" com una de les causes de la desacceleració en l'ocupació. Al mes de juny els grangers de les zones rurals es queixaven de les batudes d'immigració al camp perquè els foragitaven la mà d'obra. Fins i tot Trump va haver de reconèixer l'impacte negatiu de les detencions indiscriminades.

El president de la Fed també ha explicat que "les polítiques governamentals continuen evolucionant i els seus efectes en l'economia continuen sent incerts". Els aranzels de Trump són un d'aquests factors d'incertesa i "han començat a apujar els preus en alguns béns, però els seus efectes totals en l'economia i la inflació encara no són visibles".

Ajorna l'assoliment del 2% d'inflació

Davant el risc inflacionista que pot comportar retallar els tipus, Powell ha assegurat: "Per a mi, el risc d'una inflació més elevada i més persistent probablement s'ha reduït". Però no ha pogut evitar reconèixer que l'objectiu d'arribar al 2% d'inflació per al 2026 s'ha esfumat. El president de la Fed ha reconegut que probablement no serà fins al 2028, dos anys més tard del previst, quan s'arribi a la xifra. "Estem en camí d'arribar al 2% d'inflació a finals del 2028", ha afirmat Powell.

Per si l'ambient no estigués prou enrarit, Miran ha emès el seu vot com a nou governador sense haver assistit a cap de les trobades preliminars. Just ahir va jurar el càrrec i ja va fer saber que només es prendria una llicència del seu lloc com a president del Consell d'Assessors Econòmics de la Casa Blanca fins a esgotar la vacant, el 31 de gener de l'any que ve.

Sobre la irrupció de Miran dins de la junta de governadors, Powell ha negat que el lleialista a Trump posi en risc la independència de la Fed. "Estem compromesos a mantenir la independència i no tinc gaire més a dir", ha dit. Hi havia el temor que Miran pressionés durant la sessió d'avui per una baixada més gran dels tipus.

Una de les raons per les quals Trump vol que la Fed abarateixi el preu dels diners és perquè el deute nord-americà sigui més barat per a la Casa Blanca. A l’agost el departament del Tresor va arribar a una xifra rècord de deute públic: 37 bilions de dòlars. Fins i tot amb els ingressos que Trump preveu obtenir dels aranzels continua sent probable que el país registri un dèficit d’aproximadament el 6% aquest any.

Mentrestant, l'esquerdada independència de la Fed continua penjant d'un fil als tribunals. Dilluns Cook va aconseguir una nova victòria judicial: un tribunal d'apel·lacions va rebutjar el recurs que l'administració Trump havia presentat contra el recurs que bloqueja el seu intent d'acomiadar-la. Així i tot, el govern republicà ja n'està preparant un altre. El president ha intentat cessar Cook basant-se en unes acusacions de frau hipotecari que no han estat demostrades judicialment. Si Trump guanya als tribunals i crea el precedent de poder cessar els governadors del banc només amb acusacions, la independència de la Fed podria esmicolar-se.

Powell ja va obrir-se tímidament a retallar el preu del diner a l'agost, davant la preocupació per les últimes dades d'atur. "L'equilibri de riscos sembla estar canviant", deia el president de la Fed, que ho definia com "un curiós tipus de balanç resultat d'una marcada desacceleració tant en l'oferta com en la demanda de treballadors". La desacceleració de què parlava Powell eren les dades d'ocupació publicades per l'Oficina d'Estadístiques Laborals, que assenyalen que només es van crear 73.000 nous llocs de treball al juliol, molt per sota dels 110.000 que esperaven els analistes.

Enfurismat, Trump va acomiadar la directora de l'Oficina d'Estadístiques Laborals, Erika McEntarfer, acusant-la de manipular les dades. Al seu lloc ara hi ha col·locat l'economista E.J. Antoni, de laHeritage Foundation,el think tank ultraconservador que va propulsar la candidatura del republicà i va crear el Projecte 2025. Així i tot, les dades de l'informe d'ocupació del mes d'agost no han estat gaire millors i continuen desafiant el retrat pròsper que el president insisteix a fer. El mes passat només es van crear 22.000 llocs de treball i la taxa d'atur va augmentar lleugerament, del 4,2% al 4,3%, el seu màxim en quasi quatre anys. De retruc, la revisió de les dades d'ocupació va concloure que al juny ja s'havien destruït 13.000 llocs de treball, la primera pèrdua neta des de finals del 2020, en plena pandèmia.