Powell s'obre tímidament a abaixar els tipus enmig de les pressions de Trump

WashingtonEl president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà), Jerome Powell, manté el cap fred enmig de la campanya de Donald Trump perquè abaixi els tipus d'interès. A la conferència del banc central a Jackson Hole (Wyoming), Powell ha dit aquest divendres que l'economia "podria justificar" retallades als tipus d'interès en el futur, però no ha dit quan. L'economista també ha advertit que els aranzels i la campanya de deportacions del president estatunidenc amenacen amb disparar la inflació, que ja està al voltant del 2,7%.

"L'equilibri de riscs sembla estar canviant", ha justificat Powell, que ho defineix com "un curiós tipus de balanç resultat d'una marcada desacceleració tant en l'oferta com en la demanda de treballadors". "La política monetària no segueix un rumb prefixat. Els membres del FOMC prendran aquestes decisions exclusivament sobre la base de la seva avaluació de les dades i de les seves implicacions per a les perspectives econòmiques i per a l’equilibri de riscos. Mai no ens desviem d’aquest enfocament", ha exposat, obrint-se tímidament a abaixar els tipus. La pròxima reunió de la Fed és a principis de setembre i després de més de mig any amb el percentatge congelat entorn el 4,25% hi ha més expectatives que mai sobre com actuarà el banc. Els mercats han reaccionat amb guanys just després de les paraules del president.

El president de la Reserva es troba en una posició delicada perquè per davant tot ha de garantir que les seves decisions es prenen de manera independent i que no són fruit de pressions polítiques. Hi ha el risc que el banc central estatunidenc deixi de ser una referència econòmica global.

Després de les retallades dels tipus d'interès a finals del 2024, la Fed ha mantingut la xifra congelada des que Trump va tornar a la Casa Blanca. La imprevisibilitat del magnat i dels seus constants girs de guió en matèria comercial han fet que el banc central dels Estats Units opti per la prudència. "Enguany, l’economia s’ha enfrontat a nous reptes. Els aranzels significativament més alts entre els nostres socis comercials estan transformant el sistema de comerç global. Una política migratòria més estricta ha provocat una desacceleració abrupta en el creixement de la força laboral –ha exposat Powell a la conferència durant la seva ponència–. Hi ha una incertesa considerable sobre on s'acabaran establint totes aquestes polítiques i quins seran els seus efectes duradors en l’economia", ha afegit.

Però la cautela amb la qual està actuant el banc central no agrada al president, que no ha parat d'atacar Powell i fins i tot ha amenaçat amb acomiadar-lo. El que no s'ha atrevit a fer encara amb el president de la Fed sí que ho va fer amb la directora de l'Oficina d'Estadístiques Laborals després que es publiquessin les dades d'ocupació del juliol i fossin més baixes del previst. La dèbil xifra no encaixava amb el relat de l'economia pròspera que descriu el republicà, així que va optar per portar a l'extrem la màxima que la realitat no t'espatlli un bon titular. Per acabar d'assegurar-se que la realitat ara sí que s'ajustaria al seu relat, va posar al capdavant de la divisió un economista de la Fundació Heritage, el think tank que està rere el Project 2025 que guia l'agenda del president.

Ofensiva de Trump

Trump no només està intentant fer virar la política monetària de la Fed a còpia d'amenaces. També està començant a col·locar a la junta de governadors els seus propis homes. Després de l'abrupta renúncia d'Adriana Kugler, el president va nominar Stephen Miran, el president del Consell d'Assessors Econòmics de la Casa Blanca, per al lloc. Miran és conegut per ser un gran defensor de les polítiques aranzelàries del magnat. A l'horitzó també hi ha el futur de la presidència de la Fed. A finals de maig del 2026 s'expira el termini de Powell i arribat el moment, el president podria moure els fils per col·locar el seu candidat. El procés per elegir un nou president de la Fed és el mateix que per als governadors: el president dels EUA nomena un candidat i el Senat l'ha de ratificar perquè ocupi el càrrec durant quatre anys.