Fernando Trias de Bes : “Qui prometi 600.000 llocs de treball no en té ni idea”

BarcelonaFernando Trias de Bes (Barcelona, 1967) és economista i escriptor. Acaba de publicar El libro prohibido de la economía, en què fa un repàs del màrqueting, la banca, la hisenda, el govern, els emprenedors i els economistes, contraposant el que són amb el que haurien de ser.

L’economia és tota mentida?

Tot es pot transformar en mentida. És una disciplina que permet un ús molt fraudulent de les eines. I quan ho veus en tants àmbits de l’economia vol dir que aquesta actitud s’està donant de manera generalitzada.

I com es capgira?

No es fa de la nit al dia. L’única manera és amb educació, cultura, conscienciació. A les escoles, igual que expliquem educació sexual o viària, es pot ensenyar què és una hipoteca, què vol dir una inversió. Com pots comprar accions d’una companyia i ser propietari només durant tres segons? Es perd totalment el sentit de la inversió.

¿Els reguladors i supervisors estan fracassant?

Jo crec que hi ha una deixadesa enorme. Hi ha un problema de regulació a la banca i al sistema financer bestial. Quan hi ha alegria la gent no vol escoltar els reguladors. Ara hi ha molts fons d’inversió que estan donant retorns del 5% o el 6% i la gent es pensa que és normal, quan els tipus estan al 0,5%. La gent arrisca per manca de cultura financera.

I quina culpa en té la política?

La política té un gran mal, que és la supervivència en el curt termini. M’encantaria un mecanisme que permetés que un polític rebés la remuneració o consideració al cap de 20 anys, no en dos o tres anys. Es sobreviu a curt termini i l’economia requereix visió a llarg termini.

¿El lliure mercat és el millor sistema que hi ha?

És el menys dolent, però no hem d’oblidar mai que necessita una acció posterior, com diu el premi Nobel Angus Deaton. Pots donar llibertat però hi ha d’haver un límit.

Ha citat un premi Nobel, però al llibre els deixa força malament...

A alguns sí, sobretot els que fan prediccions. Això fa mal a l’economia.

Però la gent vol prediccions.

És un autoengany. Es poden fer estimacions, inferir tendències, però no fer prediccions.

Vostè es carrega molts paràmetres com l’IPC, la inflació, l’atur...

No és dolent que hi hagi estimacions. Però ningú té la vareta màgica. Hem arribat al punt de dir: creixerem tant, crearem tants llocs de treball. Això no és l’economia.

Per tant, quan el ministre Luis de Guindos anuncia que es crearan 600.000 llocs de feina...

Ni cas. No en té ni idea. No ho sap. S’ho inventa.

Al llibre sembla que els culpables de tot són el sistema financer o la política.

Les responsabilitats estan molt diluïdes. Tothom té una quota. És cert que van vendre preferents a gent que no ho entenia i els van enganyar, però hi ha molta gent que entra al banc i diu: “Bon dia, vinc perquè m’enganyin, sisplau. Digui’m que aquest 5% que trauré no té risc”. Hi ha molta quota de responsabilitat del sistema financer i de l’estament polític, però també hi ha una responsabilitat ciutadana.

La cobdícia mou el món?

Absolutament. En alguns aspectes estem perdent el sentit, i llavors és quan arriben els populismes, els feixismes, la gent se’n cansa i s’apunta a l’opció radical.

¿L’economia col·laborativa pot aportar alguna cosa?

Sí. Són sistemes econòmics més democràtics, la gent opina, aporta perquè no concentra poder en un sol canal. En el canal financer el problema és que té una quota de poder enorme, canalitza tot l’estalvi en inversió, i això ho estan fent 15 empreses privades a tot l’Estat. És una concentració de poder absolutament bestial. En canvi, aquests temes col·laboratius el que fan és obrir, democratitzar això.

El sistema és oligopolístic?

Segurament hi ha un 20% d’empreses que estan controlant un 80% de cada sector.

Què cal, a banda d’educació?

Càstigs exemplars. Però cada cosa ha de tenir el seu punt. Actualment, moltes persones deixen de pagar impostos perquè són massa elevats.