El Govern suma 2.168 M€ més tot i no tenir pressupostos

BarcelonaEl Govern de Salvador Illa continua buscant alternatives per dotar-se de més recursos sense tenir pressupostos per al 2025, que s'han prorrogat durant els últims dos anys. De moment, aprovarà demà al consell executiu un suplement de crèdit de 2.167,7 milions d'euros, que es destinarà a garantir el funcionament dels serveis públics i les despeses de personal que ara mateix no estan previstes en els comptes. Així ho ha anunciat aquest dilluns en roda de premsa la consellera d'Economia de la Generalitat, Alícia Romero, que ha defensat que aquesta és "una bona notícia perquè la màquina, encara que falten recursos, pugui funcionar de manera normalitzada".

Aquesta injecció extra de diners suposaria posar al dia el comptador en data 31 de desembre del 2024, però encara caldrien més recursos per compensar la falta de nous pressupostos. El departament d'Economia calcula que hauran d'incorporar al voltant de 1.700 milions d'euros més per complir amb els compromisos d'aquest any i poder desplegar programes plurianuals per als quals ara mateix no hi ha recursos. Així i tot, aquests suplements de crèdit també els haurà d'aprovar el Parlament de Catalunya i aquí Illa haurà de tornar a salvar els difícils equilibris polítics del seu govern en minoria. "El país té moltes necessitats i tenint recursos al calaix hem de ser capaços d’incorporar-los", ha defensat Romero.

La consellera també ha anunciat dos decrets llei més que s'aprovaran aquest dimarts que incorporen modificacions en matèria d'impostos. El més rellevant és l'acord amb Esquerra Republicana (ERC) per rebaixar el tram autonòmic de l'impost de la renda (IRPF) per a ingressos anuals de fins a 33.000 euros. Aquesta mesura beneficiarà especialment els contribuents amb rendes de fins a 12.500 euros anuals: les persones situades en el tram més baix passaran de pagar un tipus del 10,5% a un del 9,5%. Romero ha assegurat que el 63% dels contribuents notaran aquesta rebaixa fiscal. Aquesta modificació també suposa simplificar la resta de l'escala i reduir-la de nou a vuit trams.

Amb aquesta iniciativa, l'executiu de Salvador Illa recupera una mesura prevista als últims pressupostos del Govern d'ERC: aleshores es va pactar amb el PSC i no va tirar endavant per l'oposició dels Comuns a avalar el projecte de comptes. Per posar-ne un exemple pràctic, el departament d'Economia ha explicat com afectarà la mesura, segons el seu sou, a una persona que rep únicament rendes del treball, és soltera, menor de 65 anys i sense fills. Per a algú que tingui un salari de 25.000 euros anuals implicarà una rebaixa de 103 euros de quota a l'any, mentre que qui cobri 30.000 euros pagarà 78 euros menys.

Mesures fiscals per a l'habitatge

En l'àmbit de l'IRPF també s'aprovaran noves deduccions enfocades sobretot a l'accés a l'habitatge per als col·lectius dels joves, els aturats, els vidus i vídues, les persones amb discapacitat i les víctimes de violència masclista. En la deducció d'aquest impost pel lloguer de l'habitatge habitual l'edat límit per acollir-s'hi pujarà dels 32 als 35 anys, fet que hi suma 16.183 beneficiaris. El màxim que una persona es pot deduir com a llogater augmentarà de 300 a 500 euros i podrà ser de 1.000 euros en cas de tributació conjunta, de famílies nombroses i monoparentals. El topall de renda també passa de 20.000 a 30.000 euros, equivalent a un salari brut d’entre 35.000 i 40.000 euros.

Com va avançar l'ARA, el Govern també ha acordat amb els Comuns una nova deducció de fins al 20% en les aportacions de capital per constituir una cooperativa agrícola o d'habitatge, amb un topall de fins a 3.000 euros. A més, s'equipararan les deduccions per acolliment de menors d'edat en una família amb les que ja es reben en cas de naixement i d'adopció: 150 euros en la declaració individual i 300 euros en la conjunta.

Aquest mateix decret llei modificarà l’impost sobre transmissions patrimonials (ITP), la taxa que es paga en la compra d'un habitatge de segona mà. Així doncs, s'eleva de 32 a 35 anys l'edat dels joves que poden gaudir del tipus reduït del 5% en la compra d'habitatge habitual, que fins ara havien d'aportar un 10%. També s'aplicarà el tipus reduït a les víctimes de violència masclista. Romero ha confirmat que s'aprovaran altres mesures acordades amb els Comuns per lluitar contra l'especulació immobiliària com és la creació d'un nou tipus impositiu d'aquesta mateixa taxa del 12% per als pisos d'entre 900.000 euros i 1,5 milions, i del 13% per als que tinguin un valor superior als 1,5 milions d'euros. "Qui compra un habitatge més car pot contribuir més a la bossa comuna", ha remarcat Romero.

A més, es fixa un tipus del 20% per a l'ITP en l'adquisició d’immobles per part de grans tenidors. Qui compri un edifici sencer també pagarà el 20%, però hi haurà tres excepcions: si el comprador és una persona física, si l'immoble té un màxim de quatre pisos i si aquests es destinen a l'habitatge habitual de la persona que els adquireix o els seus familiars. En el cas de les cooperatives d'habitatge sense ànim de lucre es bonificarà al 100% l'ITP, mentre que la bonificació serà del 50% per a qui compri edificis d'oficines o que estiguin sense acabar per destinar-los a habitatge protegit i per a qui converteixi aquest immoble en la seu social o el centre de treball d'una empresa.

El tercer impost que canviarà és el d'actes jurídics documentats (AJD), que grava les escriptures públiques i altres documents que s'han de signar davant d'un notari per comprar un habitatge. Entre altres modificacions, la més notable és que es bonificarà aquesta taxa al 100% als joves de fins a 35 anys, quan la compra d'un habitatge habitual estigui subjecta a l’IVA, un supòsit que s'aplica a les promocions d'obra nova.

Taxa turística i crèdits personals de l'ICF

Romero també ha anunciat que el consell executiu tirarà endavant una altra mesura acordada amb els Comuns i que ha provocat el rebuig frontal dels hotelers: Catalunya doblarà la taxa turística. A partir d'ara, el pagament d'aquest impost anirà dels 1,2 euros als 7 per persona i nit. Els ajuntaments podran sumar-hi un recàrrec de fins a 4 euros més per nit, que en el cas de Barcelona podrà ampliar-se fins als 8 euros. El 25% d'aquests ingressos recaptats corresponents a la Generalitat hauran de destinar-se a polítiques d'habitatge. La resta anirà a fons de promoció turística. "Des que es crea la taxa l'any 2012, el sector turístic no ha deixat de créixer. Tenim cada any més visitants que deixen més despesa a Catalunya i, per tant, ens sembla primordial que qui visiti també pugui ajudar a suportar les necessitats del territori", ha indicat Romero.

Per últim, aquest paquet de mesures fiscals i administradores inclou una modificació inèdita del funcionament de l'Institut Català de Finances (ICF). A partir d'ara, aquest organisme públic podrà donar préstecs a persones físiques, especialment en l'àmbit de l'habitatge protegit, en un moment en què el Govern vol posar al dia l'escàs parc públic. També s'obriran als ciutadans els préstecs en àmbits com la sostenibilitat i la protecció del medi ambient.