La Hisenda catalana va tancar l'any passat fregant el rècord de recaptació
L'ATC va ingressar amb tributs propis i cedits 5.362 milions d'euros, uns xifra similar a la del 2006, abans de l'esclat de la bombolla immobiliària
BarcelonaEn el context de les negociacions per a la recaptació de tots els impostos fruit de l'acord per al nou finançament del PSC i ERC, la Hisenda catalana va fregar l'any passat el rècord d'ingressos en tributs propis i cedits. L'Agència Tributària de Catalunya (ATC), l'organisme sobre el qual pivoten aquests canvis, va recaptar el 2024 un total de 5.286 milions d'euros per aquests conceptes, la segona xifra més alta mai aconseguida, només superada lleugerament per la del 2006 (5.362 milions), quan la Generalitat pràcticament no tenia cap tribut propi i just abans d'esclatar la bombolla immobiliària. La xifra de l'any passat va suposar un increment d'un 12% respecte de l'exercici anterior, gràcies a l'impuls dels gravàmens lligats a l'activitat immobiliària, segons les dades de l'administració catalana.
L'increment de la recaptació es va concentrar en els tributs cedits, que amb 4.893 milions va experimentar una pujada d'un 13%. D'aquesta manera, la recaptació total va créixer un 12% respecte al 2023, amb una execució del 115% del pressupost, tot i que els tributs propis, 393 milions, van registrar un descens d'un1%.
El tribut de més pes dels cedits –l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPiAJD), que grava les compravendes d'habitatges de segona mà, que suposen el gruix de les transaccions al mercat–, amb 2.774 milions, va augmentar un 12,7%. L'altre pilar de la recaptació en tributs cedits, el gravamen sobre les herències i donacions, va experimentar amb 1.153 milions un increment d'un 17,5%. L'impost sobre el patrimoni, amb 761 milions, va créixer un 9,5%.
Els gravàmens propis, en canvi, amb molt poc pes, van experimentar resultats variats. El que recau en les begudes ensucrades envasades, amb només 27 milions, va reduir la seva recaptació en un 10,1%. El dels habitatges buits es va disparar més del 250%, però només va significar uns ingressos de 7 milions d'euros, i el de les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, amb 188 milions, va caure un 6,4%, segons les dades de la Generalitat.
Els tributs propis –com ara el que grava els pisos buits i el que recau en les grans superfícies comercials– i els cedits –com ara l'ITPiAJD, el de successions i donacions i el de patrimoni– són els únics que actualment gestiona, liquida i inspecciona l'ATC, i van suposar al voltant de 15 de cada 100 euros que paguen els contribuents catalans. La resta, fins a arribar als més de 29.000 milions, els gestiona amb el marc legal actual la Hisenda estatal (AEAT).
La campanya de l'IRPF, que va començar el dia 2 d'aquest mes per internet i inicia el període presencial el 6 de maig, s'ha fixat com a banc de proves de cara a la gestió per part de l'ATC d'aquest gravamen, prevista per a l'any que ve, segons l'acord amb els republicans. La consellera d'Economia, Alícia Romero, va anunciar la incorporació de 90 persones de manera estable al llarg d’aquest any i 102 més de forma temporal per reforçar la campanya de la renda.
La intenció del Govern és enfortir l’estructura de l'ATC per fer de "banc de proves", ja que aquest organisme és el pilar en el qual se sustenta el model de finançament pactat entre el PSC i ERC, basat en la gestió i recaptació de tots els impostos, començant per l’IRPF ja l'any 2026. A aquest augment de personal s'hi suma un desplegament territorial més gran, amb 36 oficines a tot Catalunya per facilitar la presentació de declaracions de la renda de manera presencial.
L’organisme compta en l’actualitat amb més de 800 persones i el president, Salvador Illa, va reconèixer al Parlament que per adaptar-se al model caldrà "multiplicar per quatre" la plantilla. L'objectiu és fer-se càrrec de tots els impostos, incloent-hi els que actualment depenen exclusivament de l'administració central, i per això el mes passat la Generalitat, l'administració tributària catalana i l'estatal van tancar un acord.
Dins dels pactes amb l'administració tributària estatal s'inclou la gestió compartida de l'impost de matriculacions, però no la seva transferència. Amb aquest sistema es permet atorgar més autogovern a la Generalitat sense haver d'aprovar modificacions legislatives. Aquestes iniciatives ja van provocar les queixes del col·lectiu d'inspectors d'Hisenda, integrats a IHE.