La Fiscalia investiga si hi ha delicte en la passivitat del Banc d'Espanya
BARCELONAAla pregunta de qui controla el supervisor, el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va respondre ahir que ell mateix agafava la responsabilitat de comprovar si el Banc d'Espanya fa bé la seva feina. Torres-Dulce va explicar que la mateixa Fiscalia demanarà informació a l'entitat reguladora del sector financer per confirmar què hi ha de cert en l'informe de l'Associació d'Inspectors que critica una actitud laxa en la persecució de presumptes delictes en la inspecció de les entitats durant els temps de la bombolla immobiliària.
Eduardo Torres-Dulce va remarcar a preguntes dels periodistes que la Fiscalia investigarà la situació, tenint en compte que fins al moment no s'ha detectat cap indici de mala pràctica, tot i que va afegir que "actuarà en conseqüència" en cas que es detectin actuacions irregulars "perquè afecta de manera greu la credibilitat de les institucions". Torres-Dulce va afegir al final d'una conferència pronunciada a Toledo que "del que es tracta és de si amb els instruments legals s'ha pogut vulnerar la legalitat", segons informa Efe.
Per la seva banda, el Banc d'Espanya va sortir al pas d'aquestes crítiques de laxitud i va criticar la "vaguetat" de l'informe redactat pels seus inspectors. Un comunicat de la comissió executiva de l'organisme que presideix Luis María Linde va assenyalar que els inspectors van elaborar el seu informe a l'octubre per utilitzar les seves conclusions en la preparació d'un estudi intern, confeccionat per una comissió presidida pel conseller Ángel Luis López Roa, i que pretenia millorar els procediments de supervisió com a part del que s'exigeix al memoràndum del rescat bancari espanyol (MOU), i que actualment analitza el mateix Banc d'Espanya i les autoritats europees.
Dossier semestral
L'entitat reguladora espanyola, que fins i tot va recollir algunes de les propostes dels seus inspectors, va citar entre aquestes millores la possibilitat que hi hagi inspectors del Banc d'Espanya de manera permanent en cada entitat financera, que es dediquin a analitzar semestralment "tots els ajustos i deficiències detectats". El Banc d'Espanya ja fa més de 10 anys que controla amb inspectors els dos primers bancs espanyols, el Santander i el BBVA. Més tard va ampliar aquest control a entitats com CaixaBank, Bankia, Banco Popular i Sabadell. Ara es tractarà de fer extensible la norma d'elaborar estudis semestrals a les 16 entitats financeres més rellevants, que controlen el 90% dels actius.
El document inclòs en el MOU, que ahir el mateix Banc d'Espanya va penjar a la seva web, formula fins a set propostes per aprofundir en la supervisió dels bancs espanyols. En una de les propostes es recomana impulsar més "rotació de les firmes d'auditoria", amb la voluntat final de "fomentar la independència de l'auditor".
Circular contra els superdipòsits
En tot cas, l'activitat del Banc d'Espanya va mantenir ahir tot el seu vigor. Fonts financeres van explicar que l'equip de Luis María Linde prepara una circular per limitar l'agressivitat de les entitats a l'hora d'oferir dipòsits amb elevades rendibilitats, un fet que es coneix com a guerra del passiu .
Els mateixos portaveus van indicar que "de moment" el Banc d'Espanya simplement ha emès una "recomanació", però van remarcar que aquesta manera de convidar a moderar el tipus d'interès amb què es recompensa el passiu dels clients "acabarà amb una circular específica d'obligat compliment". En definitiva, el regulador vol que els bancs remunerin els comptes corrents a l'1,25%, i que no ofereixin més de l'1,75% en els dipòsits a termini de menys d'un any, un 2,25% en els de fins a 24 mesos i un límit del 2,75% en els de més de dos anys.
L'actitud del Banc d'Espanya es pot considerar com una desautorització al govern de Mariano Rajoy, que a finals d'agost del 2012 va eliminar la penalització imposada als superdipòsits, que gravava un percentatge a partir d'un determinat tipus d'interès. Aquesta mesura la va instaurar la ministra socialista d'Economia, Elena Salgado, just un any abans per reduir la temptació dels bancs de pagar cada cop més per captar més estalvis dels seus clients. L'actual ministre, Luis de Guindos, va justificar la retirada de la penalització perquè es tractava d'una exigència del MOU, tenint en compte que Brussel·les havia detectat un increment de diners dels clients en pagarés, que no tenen control del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD). Les entitats financeres havien incrementat l'oferta d'aquest tipus de productes que no estaven gravats pel govern.
