La Generalitat tanca el 2018 amb un dèficit del 0,38% del PIB

El Govern compleix l'objectiu per a les comunitats per segon any consecutiu

El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, en una imatge d'arxiu
Ara
18/02/2019
3 min

BarcelonaLa Generalitat va tancar el 2018 amb un dèficit de 873 milions d'euros, que equival al 0,38% del producte interior brut (PIB), segons les dades provisionals de la Intervenció General. D'aquesta manera, Catalunya compleix l’objectiu del 0,4% assignat pel ministeri d’Hisenda a les comunitats autònomes, si bé les dades definitives de tancament les donarà a conèixer la Intervenció General de l’Estat (IGAE) a finals de març. És el segon any consecutiu que el Govern compleix l'objectiu de dèficit.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

En relació al 2017, la Generalitat ha reduït el seu dèficit en 0,18 punts (371 milions d'euros), passant del 0,56% (1.244 milions d'euros) al 0,38% (873 milions d'euros). Si s’agafa com a referència l’any 2010, en què el dèficit va assolir un màxim històric del 4,48% (9.100 milions d'euros), l’ajust supera el 90%, amb una reducció de 8.227 M€ en termes absoluts.

La Generalitat tanca 2018 amb un dèficit del 0,38% del PIB

El 2018 les finances de la Generalitat presenten una situació de superàvit estructural primari, és a dir, descomptant l’efecte del cicle econòmic i el pagament d’interessos. És el tercer any consecutiu que la Generalitat tanca l’exercici amb superàvit estructural primari. Això és important, ja que, d’acord amb el Pacte d’Estabilitat i Creixement de la UE, la variable estructural dels comptes públics constitueix un element essencial per a l’estabilitat pressupostària dels estats.

Més ingressos

El dèficit es calcula amb tres variables: els ingressos no financers, les despeses no financeres i els ajustos SEC (Sistema Europeu de Comptes) per traslladar la comptabilitat pressupostària a comptabilitat nacional, que és la utilitzada per mesurar el dèficit. El perímetre institucional de referència per calcular els ingressos i les despeses és el Sector Públic Administratiu (SPA), és a dir, la Generalitat, les entitats autònomes administratives, el CatSalut i l’ICS.

La reducció aconseguida el 2018 s’explica majoritàriament per un increment dels ingressos no financers del SPA de 917 milions d'euros respecte al 2017 (un 3,8% més), gràcies sobretot al fet que hi ha més recursos de les bestretes del model de finançament, que aporten 685 milions de l’increment total.

La Generalitat tanca 2018 amb un dèficit del 0,38% del PIB

Pel que fa als impostos gestionats directament per l’Agència Tributària de Catalunya, destaca l’impost sobre transmissions patrimonials, que puja un 3,6%, i el d’actes jurídics documentats, que ho fa un 7,5%. Destaca també l’aportació del nou impost sobre begudes ensucrades envasades, amb una recaptació de 42 milions, 19 més que l’any passat, en què l’impost va tenir una vigència parcial. L’impost sobre establiments turístics també presenta un increment, amb 61 milions de recaptació, un 16,2% més que l’any anterior.

La despesa augmenta un 2%

La despesa comptabilitzada puja 502 milions respecte al 2017, cosa que representa un increment del 2%. En el conjunt del sector públic administratiu (ICS inclòs) s’han comptabilitzat un total de 25.751 milions d’obligacions reconegudes.

Els conceptes que més han contribuït a elevar la despesa el 2018 són el personal, que augmenta un 4,2% a causa dels increments retributius aplicats (1,5% des d’1 de gener, 0,25% des d’1 de juliol i 0,2% addicional també amb efectes de l'1 de gener) i a l’augment d’efectius en els col·lectius de docents i de l’Institut Català de la Salut (ICS). També s’hi inclou la finalització del retorn de la paga extra no abonada el 2012 (el percentatge retornat és del 20,77%).

Una altra pujada important és la de la despesa corrent, que puja un 1,2%, bàsicament per l’augment de la despesa en concerts sanitaris i socials i la compra de serveis i medicació hospitalària de dispensació ambulatòria.

També s'han incrementat les transferències corrents, amb un augment de l'1,6% respecte al 2017. El principal augment es troba a la partida de farmàcia i de renda garantida de ciutadania, però també creixen les partides destinades als centres especials de treball i a les corporacions locals. Finalment, s’incrementa el finançament de les universitats, que recull l’impacte dels increments retributius i el retorn de la paga extra.

stats