Defensa i guerra comercial: prioritats del projecte de pressupostos de l'Estat
El BOE publica les línies generals dels comptes per al 2026, que minimitzen l'impacte dels aranzels dels EUA
BarcelonaDit i fet. El govern espanyol ha accelerat el pas de cara a tenir pressupostos de l'Estat per a l'any que ve i acabar amb la pròrroga dels del 2023. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publica aquest dimecres les línies generals i criteris que hauran de tenir aquests comptes, que el president Pedro Sánchez va assegurar que presentaria durant una entrevista a TVE1 dilluns.
Entre les prioritats es troben les partides destinades a defensa o els ajuts als sectors afectats pels aranzels dels EUA, tot i que en minimitza l'impacte. En aquest sentit, destaca que, tot i que aquesta política que genera una guerra comercial pot "debilitar els fluxos de comerç internacional, i minorar el dinamisme actual de la demanda externa de béns d'Espanya", aquí els aranzels tindran un efecte "moderat" en comparació amb altres economies europees "a causa de la reduïda exposició de les exportacions espanyoles". Amb tot, destaca el pla de suport per als sectors afectats que mobilitzarà 14.100 milions d'euros. Malgrat tot això i altres incerteses geopolítiques, l'executiu manté que el creixement de l'economia per a aquest any serà del 2,6%.
Pel que fa a la defensa, el govern espanyol destaca que ha respost al repte amb l'aprovació del Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa, que preveu una inversió de 10.471 milions d'euros per al 2025, i augmentarà així la despesa total en defensa fins a assolir el 2% del producte interior brut (PIB) com a compromís adquirit davant la Unió Europea i l'OTAN, davant el 0,9% que es registrava el 2018. Una de les prioritats serà "modernitzar les capacitats de defensa" i fer créixer el teixit industrial i l'ocupació al sector de la seguretat, segons afirma el text publicat pel BOE.
A l'ordre s'hi inclouen altres prioritats com ara la culminació dels fons europeus; la protecció i la millora dels serveis públics essencials per consolidar l'estat del benestar; l'impuls a la innovació i la digitalització, la reindustrialització i el suport a la recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I); la sostenibilitat ambiental i la transició ecològica, i la cohesió territorial, la igualtat de gènere i l'atenció a infància i joventut. També "es continuarà apostant per polítiques que impulsin habitatges assequibles per donar resposta a un dels principals reptes que té la societat espanyola en aquest moment, especialment entre la joventut", segons l'ordre.
A més dels suports necessaris si el projecte arriba al Congrés, la qual cosa ja suposarà un enorme esforç donada la fragmentació del Parlament, la tramitació va amb retard perquè durant la primera meitat d'aquest any s'haurien d'haver aprovat els objectius d'estabilitat i de deute públic, a partir dels quals s'estableix l'anomenat sostre de despesa no financera. També cal tenir enllestit el quadre macroeconòmic amb les previsions de creixement sota les quals es desenvoluparan els pressupostos.
Per aconseguir suports dels socis d'investidura, l'executiu de Sánchez ja ha començat a fer moviments. Un d'ells amb l'aprovació de la condonació de part del deute del fons de liquiditat autonòmica (FLA), que per a Catalunya suposarà 17.100 milions i que parteix de l'acord assolit amb ERC.
A l'ordre, el ministeri d'Hisenda destaca que el creixement de l'economia espanyola es mantindrà els pròxims anys "a causa del manteniment dels elevats fluxos migratoris i la sostinguda reducció de la taxa de desocupació". El creixement, afegeix, continuarà sent "sostenible i inclusiu" i ho serà "al conjunt d'inversions i reformes" del pla de recuperació, "que està permetent la modernització i descarbonització del teixit productiu" i que té com a data de finalització l'agost de l'any que ve.
El projecte de pressupostos continuarà fomentant "la creació d'ocupació en sectors d'alt valor afegit, de qualitat i amb drets, reforçant i ampliant l'estat del benestar mitjançant el blindatge dels serveis públics essencials, independentment de l'administració que tingui la competència de gestió".