El govern espanyol proposa Inés Olóndriz, alt càrrec a Hisenda, per presidir l'Autoritat Fiscal

MadridLa ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja té un nom per a la presidència de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef): Inés Olóndriz, que actualment és secretaria general de Finançament Autonòmic, un càrrec que depèn d'Hisenda, segons expliquen a l'ARA fonts pròximes al procés. Aquesta és la candidata que Hisenda ha plantejat als grups parlamentaris al Congrés, que hauran de ratificar la candidatura a la comissió d'hisenda, per substituir l'actual presidenta de l'ens, Cristina Herrero, que aquest dimarts 3 de març esgota el seu mandat. Tot i que aquest és el nom que promou Montero, aquest dilluns al vespre l'opció encara no estava tancada, expliquen les mateixes fonts a l'ARA.

Fa sis anys que Herrero va ser escollida per presidir l'organisme espanyol que es dedica al seguiment i control de la despesa pública a l'Estat i, en conseqüència, de la sostenibilitat fiscal. Per llei, Herrero no només no pot tornar a ocupar aquest càrrec, sinó que a l'Airef no hi ha interinatge. El seu cessament és automàtic i, per tant, el govern espanyol havia de buscar i proposar un candidat abans d'aquesta data –si això no hagués passat, el director de la divisió d'anàlisi pressupostària assumiria les funcions de supervisió, però la capacitat de direcció està limitada.

L'encarregat de proposar un nom per al càrrec és el ministeri d'Hisenda, sota la batuta de María Jesús Montero, que feia setmanes que sondejava noms. Ara la candidatura l'haurà d'aprovar el consell de ministres, tot i que després necessitarà la llum verda per majoria absoluta de la comissió d'hisenda al Congrés, on a més haurà de comparèixer. Cal tenir en compte que les majories a la comissió són diferents de les majories del ple de la cambra baixa espanyola. A la comissió, el govern espanyol en té prou amb l'aval de tots els socis menys, per exemple, Junts. El PP, Vox i els de Carles Puigdemont suposen 18 vots, mentre que la resta de formacions sumen 19 vots. Si no s'aprovés per majoria absoluta al Congrés, n'hi hauria prou amb una majoria simple al Senat, també a la comissió d'hisenda d'aquesta cambra.

El precedent d'Herrero

L'any 2020, la candidatura d'Herrero, a proposta del govern de Pedro Sánchez, va ser avalada per unanimitat, tot i que el PP, Vox i Ciutadans van mostrar-hi recel (Herrero havia treballat de bracet amb el seu antecessor, l'exministre socialista i actual governador del Banc d'Espanya José Luis Escrivá). Escrivá, de fet, va ser el primer a ocupar la presidència de l'Airef. A ell el va escollir el govern de Mariano Rajoy (PP), però el PSOE es va abstenir en la votació. Sobre el seu relleu, l'actual presidenta de l'ens no es va voler pronunciar, tot i que sí que creu que "sens dubte és millor mirar dins de casa", en referència a l'equip que actualment treballa a l'Autoritat Fiscal. En tot cas, això ja és cosa de María Jesús Montero.

Durant aquests anys, algunes de les opinions de l'ens han obert un pols amb l'executiu espanyol, sobretot les vinculades al sistema de pensions. "Les institucions independents són incòmodes [...] si no ho ets, alguna cosa està fallant", reflexionava Herrero fa unes setmanes. A qui pilotarà a partir d'ara l'Airef, Herrero li va deixar com a deures pendents la modificació de la llei que regula l'organisme perquè sigui més "rigorosa" pel que fa a les tasques que ha de dur a terme.