L’Airef carrega contra la falta de pressupostos a l’Estat: "No fa possible el debat ni el control"

MadridL'Autoritat Fiscal (Airef) ha tornat a carregar contra el fet que el govern espanyol encara no hagi presentat un projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2026. "No presentar pressupostos no permet el debat, i el fet de no debatre implica que no és possible el control [al govern espanyol]", ha criticat la presidenta de l'Airef, Cristina Herrero, en roda de premsa aquest dimecres. Herrero ha dit que és "decisiu" poder fer aquest exercici de control per veure si l'actuació de l'executiu s'ajusta al que s'ha promès, sobretot en termes fiscals.

Tot i les dificultats per aprovar uns nous comptes públics (continuen prorrogats els del 2023), sobretot després de la trencadissa amb Junts, Pedro Sánchez té entre cella i cella presentar un projecte de pressupostos. Abans, però, el govern ha de plantejar un sostre de despesa i una senda d'estabilitat amb nous objectius de dèficit i deute. Un pas que es preveu que es faci els pròxims dies. Tot plegat s'haurà de plantejar també a les comunitats autònomes en un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). En aquest sentit, l'Airef ha tornat a obrir la caixa de trons d'aplicar objectius de dèficit diferents en funció del territori.

Per què? Doncs perquè en el marc de les noves regles fiscals europees, en què preval la regla de despesa, l'organisme considera que "no té sentit que estiguem parlant d'un objectiu [de dèficit] per a totes les comunitats per igual perquè no totes estan en la mateixa situació". Això és perquè algunes podrien complir la regla de despesa i que això fins i tot els suposi tenir superàvit (tancar l'exercici sense dèficit), mentre que d'altres autonomies, tot i complir la regla de despesa, fins i tot continuarien registrant dèficit, cosa que les empeny a contenir encara més la despesa. Catalunya, per exemple, preveu no complir la regla de despesa de la llei d'estabilitat espanyola i ha anunciat una contenció de la despesa pública, però també haurà de fer esforços per tancar l'any en equilibri.

Què passa al conjunt de l'Estat?

En el cas del conjunt de les administracions públiques, és a dir de l'Estat, l'escenari canvia una mica. És cert que, segons l'Airef, el govern espanyol tampoc compliria aquest 2025 la regla de despesa de la llei espanyola, però sí que compleix la regla europea perquè inclou desviacions.

Aquest salvavides, però, només serveix per al conjunt de l'Estat (totes les administracions públiques) perquè la Comissió Europea no estableix una regla particular per a les comunitats autònomes, que han de complir la llei espanyola. De fet, l'Airef ha estimat que si Espanya compleix la regla de despesa de la normativa espanyola, cosa que suposaria aplicar un ajust d'uns 12.000 milions aquest 2025, "compliria sobradament" la regla europea.

Ara bé, de cara al 2026 i el 2027, l'Airef adverteix que l'Estat no compliria la regla de despesa europea. Tot i que l'any 2026 Espanya estaria dins la desviació permesa en termes acumulats (no en termes anuals), en el cas del 2027 l'ens creu que se sobrepassa fins i tot la desviació, de manera que Espanya es veuria abocada a l'obertura d'un expedient i, per tant, d'una sanció. L'Airef estima que per no sobrepassar el límit caldria aplicar de mitjana un ajust anual de dues dècimes del PIB (uns 3.000 milions d'euros) a partir d'ara.

Més creixement

Amb tot, l'organisme que presideix Cristina Herrero ha elevat en set dècimes la seva previsió de creixement del PIB per a aquest 2025, fins al 3%, deixant-lo per sobre del que preveu el govern espanyol. També ha millorat fins al 2,1% el creixement econòmic de l'any 2026. L'Autoritat Fiscal, però, avisa d'una desacceleració a mitjà termini. Pel que fa al dèficit i al deute públics aquest 2025, situa el primer en el 2,2% del PIB i preveu que baixi al 2% l'any 2026. El deute també es reduiria fins a situar-se entorn del 95,2% l'any 2030.