El govern espanyol refreda una bonificació generalitzada als carburants per la guerra a l'Orient Mitjà

MadridEl govern espanyol vol aprovar "com més aviat millor" un paquet de mesures per pal·liar l'impacte econòmic de la guerra a l'Orient Mitjà, i que ja s'està traduint en una pressió sobre els preus energètics, en particular sobre el dièsel i la gasolina. Tot i que la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha assegurat aquest dijous al matí que algunes mesures s'aprovaran ja en el consell de ministres de la setmana que ve, a la Moncloa hi regna la prudència. "Treballem perquè sigui com més aviat millor", indiquen fonts governamentals. I el mateix ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, s'hi ha referit públicament després d'una trobada amb els sindicats i les patronals per abordar, precisament, l'impacte econòmic del conflicte: "La prioritat és tancar un text, i no en puc avançar el dia de l'aprovació", ha dit Cuerpo en roda de premsa.

El ministre, doncs, ha evitat concretar sobre el calendari, però, en canvi, ha deixat entreveure per on anirà el text: ha refredat la possibilitat d'aplicar una bonificació universal als carburants com la que es va aprovar l'any 2022, mentre que ha confirmat que hi haurà mesures fiscals específiques per al camp i el transport per carretera, dos dels sectors més perjudicats per la pujada dels carburants.

Bonificació universal

És cert que Cuerpo no ha descartat cap mesura fiscal per contenir els preus de l'energia (des dels carburants, fins a la factura de la llum), però ha reconegut que la subvenció als carburants de 20 cèntims per litre aprovada fa quatre anys per frenar l'escalada històrica de preus va rebre "nombroses crítiques". "És una de les mesures que menys ens recomanen", ha afegit. El ministre ha dit que estan "interioritzant" aquelles crítiques i que "es tindran en compte" a l'hora d'aprovar el paquet de mesures. També ha apuntat que el principal "repte" és el preu del dièsel, i no tant el de la gasolina.

Qui s'ha referit precisament a aquella mesura ha estat CCOO: "No pot ser que s'adoptin mesures fiscals que no vagin de bracet d'un control dels preus perquè, sinó, només serveixen per millorar els marges empresarials", ha avisat el secretari general del sindicat, Unai Sordo, en roda de premsa. Per a CCOO i la UGT, que ja han demanat tenir el detall dels recursos que el govern espanyol destinarà al paquet de mesures, és "imprescindible" reforçar el seguiment i la transparència de les possibles rebaixes fiscals i ajudes directes. I avisen: "Una baixada generalitzada d'impostos és desarmar l'Estat", ha dit Sordo. En canvi, el teixit empresarial veu amb bons ulls les ajudes directes i els incentius fiscals, una dicotomia que ja es va viure durant la guerra a Ucraïna.

Ajudes al camp i al transport

D'altra banda, el titular d'Economia ha reconegut que hi ha sectors que estan més exposats a l'impacte econòmic de la guerra i que ja l'estan notant. En concret, ha citat el camp i el transport per carretera. "Són els sectors més sensibles", ha dit. Cuerpo ha confirmat que per a ells hi haurà ajudes específiques.

Entre la pagesia, la preocupació és un fet. Unió de Pagesos, per exemple, ha convocat una concentració per aquest divendres a Barcelona per reclamar, precisament, mesures. "El 25% de la despesa del camp és pel gasoil i els hidrocarburs", apunta Miquel Pinyol, responsable d'Economia Agrària d'Unió de Pagesos, en una conversa amb l'ARA, i creu que si no deixen d'encarir-se els costos de producció –també alerta sobre els fertilitzants i el seu impacte en el cultiu–, alguns pagesos es poden veure abocats a tancar l'any amb pèrdues. Entre les mesures que plantegen, demanen una rebaixa de l'IVA dels hidrocarburs.

Però més enllà de la bateria de propostes fiscals sobre els béns energètics, el document incorporarà altres mesures socioeconòmiques. En aquest sentit, l'executiu espanyol preveu recuperar algunes de les propostes de l'escut social que va descarrilar el mes de febrer al Congrés. Aquell paquet incorporava la prohibició de tallar els subministraments bàsics a les famílies vulnerables, així com les ajudes del bo social elèctric i tèrmic sobre el rebut d'alguns consumidors.

De fet, la ministra de Treball ha assegurat que també s'incorporaran plans de mobilitat i la prohibició d'acomiadar per causes energètiques. A més, ha obert la porta a aprovar mesures de l'habitatge, com la congelació dels lloguers –una proposta que des de fa temps exigeix Sumar, el soci minoritari dins l'executiu central– o la limitació dels desnonaments. "Estem calibrant les mesures dia a dia i dimarts que ve n'aprovarem algunes", ha reiterat. També en matèria residencial, Podem ha ampliat les seves demandes i exigeix al govern espanyol que limiti les hipoteques variables. En canvi, des d'Economia envien un missatge de prudència pel que fa a l'impacte econòmic sobre el mercat laboral, els preus de l'habitatge o, fins i tot, els preus dels aliments.

Amb tot, el pla també incorporarà propostes estructurals per reforçar l'autonomia estratègica i la transició energètica amb l'objectiu d'estar "menys exposats" a la volatilitat dels preus.

Temps i consens

Sigui com sigui, el govern espanyol no només busca una mica més de temps per avaluar la situació per la incertesa sobre la prolongació de la guerra a l'Orient Mitjà, sinó que aspira a dur un text que generi el màxim consens possible entre els sectors més afectats, però també entre els partits polítics, que l'hauran d'avalar al Congrés. Els últims dies hi ha hagut trobades a diferents bandes i aquest dijous ha estat el torn dels sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, i la patronal espanyola CEOE-Cepyme. Els agents socials s'han reunit amb les carteres econòmiques del govern –Hisenda, Treball, la Seguretat Social, Economia i Energia– i tot i que de la cita no n'ha sortit una llista concreta de mesures, ja s'han deixat entreveure les línies mestres del pla de mesures que el govern està ultimant.

Cuerpo va reconèixer fa uns dies que l'impacte de la guerra ja es notava en la butxaca de les famílies i aquest dimecres anticipava que els pròxims quatre o deu dies l'increment del preu del petroli i del gas es traslladarà de manera "completa" als ciutadans. Feia referència als preus dels carburants, però també a l'increment de la factura de la llum d'alguns clients i, més endavant, del cost de la cistella de la compra. En tot cas, des d'Economia mantenen que l'escenari actual dista molt al del 2022, quan va esclatar la guerra a Ucraïna. "Els preus del gas ronden els 50 euros el MWh i aleshores es van superar els 200 euros".