La gran empresa catalana donarà per bo l’any si només cau un 10%

BarcelonaQuant ha de durar, això? La pregunta i la inquietud són idèntiques en autònoms i en presidents de cotitzades. La resposta no està clara i ve agermanada amb el debat grafològic que mantenen economistes i institucions sobre si estem davant una crisi en U, com ho va ser la del 2008-2014, en V, com voldrien els més optimistes, o davant una última troballa que apunta a una V asimètrica en què la baixada és brusca però la recuperació no tant.

Malgrat l’enèsima constatació que els grans esdeveniments econòmics arriben sempre sense que ningú els vegi venir, uns i altres han començat a fer pronòstics. Entre els més optimistes, de manera sorprenent, hi ha els bancs. CaixaBank, per boca del seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, explicava la setmana passada que preveu una caiguda del PIB del 7,2% aquest any i una remuntada del 6,9% el vinent. “A finals del 2021, el PIB estarà per sota de com estava al tancament del 2019”, explicava Gortázar. Però aquesta admonició venia acompanyada d’un tret positiu: “Tenim una situació de deute privat molt més baix que ara fa 12 anys [en referència a l’inici de la Gran Recessió] i també millor que la del conjunt de països”, exposava.

El seu homòleg del Banc Sabadell, Jaume Guardiola, també va exhibir optimisme a l’hora de comparar xocs. “La situació és diametralment oposada”, va assegurar, recordant que el 2008 hi havia “una sobrevaloració brutal dels actius” i que l’endeutament privat estava disparat. “No hi ha punt de comparació, la diferència és radical”, assegurava la setmana passada responent a preguntes d’aquest diari.

Objectiu: caure només un 10%

Destacats empresaris amb els quals ha pogut contactar l’ARA i que demanen l’anonimat mantenien una postura més pessimista. Explicaven que aquestes setmanes de confinament han patit caigudes de facturació del 60% -sovint en sectors acostumats a creixements ininterromputs en què l’estancament de vendes ja es veu com un problema que pot generar acomiadaments-. Aquests empresaris, que van de l’automoció a la cosmètica, passant pels grans magatzems o la restauració, apunten que durant l’estiu preveuen un cop del 40% per anar millorant a poc a poc el volum de facturació i tenir a finals d’any una caiguda d’entre el 10% i el 15%.

És en aquest col·lectiu, majoritàriament de grans empreses familiars, que s’espera l’arribada del 2021 com un bàlsam, però un bàlsam incomplet. Totes les previsions coincideixen que l’economia no estarà plenament recuperada i que per tornar al ritme del 31 de desembre del 2019 caldrà esperar fins a algun moment del 2022. Però en el cas concret dels negocis vinculats al turisme, aquesta previsió compta amb visions tan negatives com les que situen la recuperació plena del sector l’any 2024.

Les veus més pessimistes i que més estan acusant aquesta crisi subita expliquen que l’actual “no és una crisi sanitària ni una crisi d’oferta, sinó que s’ha convertit en una crisi de demanda, de consum”. I el consum, un dels components del PIB, està íntimament lligat a un factor clau: la confiança dels ciutadans.

I en el molt sensible aspecte de l’optimisme de les famílies a l’hora d’abordar comprar, hi juga molt la casuística de cada situació particular, però també la resposta de les administracions i bancs en qüestions clau per mantenir el cap fora de l’aigua com són el cobrament de les prestacions d’atur o d’ERTOs i l’àgil obtenció sense obstacles de préstecs garantits per l’ICO. En les últimes setmanes, les queixes en aquests dos àmbits s’han reproduït.

El baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques publicat fa tres setmanes revelava que l’impacte en l’àmbit de la confiança està sent important. L’atur, després d’anys de ser la primera preocupació dels ciutadans, queia fins a la tercera posició, amb un 36% de mencions. Irrompia com a primer maldecap el coronavirus, amb un 49% de mencions, seguit dels problemes econòmics, amb un 39% de respostes i un augment de deu punts respecte a l’últim baròmetre.

Els degans veuen llum

Joaquim Uriach, president de la farmacèutica familiar, recorda que la seva empresa “ha passat dues guerres mundials, dues dictadures, una guerra civil, pandèmies i fins i tot revolucions industrials”. Segons admet, el farmacèutic, com el dels supermercats, no està sent un dels sectors més afectats i hi ha previsions de poder mantenir la facturació de l’any passat. La fórmula del president d’aquesta empresa fundada el 1838 és clara: “Cal treballar molt, adaptar-se i innovar. I ser optimista, que ja se sap que després de la tempesta, sempre surt el sol”.