Moda
Economia 26/03/2023

La gran revolta de les dependentes

L'acord històric dels treballadors d'Inditex vol ser un punt d'inflexió en la precarietat al sector

4 min
Jornada de vaga de treballador d'inditex a començament d'any a Madird

BarcelonaQuan la Nuria va entrar a treballar per primera vegada en una botiga d'Inditex, fa 22 anys, es pensava que podia ser una feina per a tota la vida. Va començar amb un contracte de 24 hores a la setmana per tan sols un mes, però en menys d'un any ja era indefinida i va pujar a 40 hores setmanals. Un temps més tard la van fer responsable d'un dels punts de venda a Madrid, però aquesta suposada estabilitat ja no la consola: "Abans era una empresa on podies créixer, encara que fossis dependenta. En els últims anys això s'ha capgirat". Ho diu amb frustració, la mateixa que va fer que ella i moltes de les seves companyes d'arreu d'Espanya arrenquessin a finals de l'any passat una protesta que ha provocat dies de vaga, manifestacions i un acord "històric" amb la multinacional tèxtil espanyola per millorar les condicions laborals.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Inditex –que aquesta setmana ha presentat uns resultats amb guanys i vendes de rècord– va pactar amb els sindicats CCOO i UGT una nova taula amb salaris mínims d'entre 18.000 i 24.500 euros bruts anuals per als treballadors (en funció de l'antiguitat i la responsabilitat) de totes les seves botigues a l'Estat. Aquest augment dels sous té l'objectiu de compensar la pèrdua de poder adquisitiu dels empleats amb la inflació, però també vol posar fi a les diferències territorials i entre marques que hi havia pel que fa a les condicions laborals dins el mateix grup. El desequilibri es repetia en aspectes com les ajudes que dona l'empresa en situacions com el naixement d'un fill o la compra de material escolar, que s'igualaran a les que reben els treballadors de logística.

"Inditex ha de ser la punta de llança i marcar un abans i un després", reivindica Aníbal Maestro, responsable de la CGT a Zara i Lefties de Madrid. El sindicat havia convocat la plantilla de tot el grup a una vaga estatal, que s'havia de dur a terme dos dies més tard que s'anunciés l'acord amb les noves millores i que es va acabar anul·lant. Per això defensen que sense la protesta al carrer i l'amenaça d'una aturada a gran escala la companyia –gens donada a la publicitat, ni bona ni dolenta– no hauria cedit a les seves demandes. Maestro fa disset anys que treballa a Inditex i també considera que la precarietat del sector s'ha agreujat els últims temps: "Ara qui hi entra ho fa com una opció temporal, perquè no ho veu realment com una feina digna".

L'espurna que va encendre Inditex a principis de febrer ja ha tingut una primera rèplica. La setmana passada els sindicats i la patronal dels grans magatzems (Anged, que engloba empreses com El Corte Inglés, Carrefour, MediaMarkt i Fnac) van acordar un nou conveni col·lectiu amb un increment salarial del 17% en quatre anys que afecta prop de 240.000 treballadors a Espanya. Aquest 2023 la pujada serà del 4,5%. "El covid ha generat un moviment social de més preocupació pel diàleg social. Abans algú et deia que si treballaves en una botiga i cobraves poc era perquè no havies estudiat i que canviessis de sector, però la societat ara està més conscienciada del valor afegit de moltes d'aquestes feines", apunta Antonio Pérez, secretari general de Fetico, el sindicat amb més representació dels que han signat aquest nou marc laboral fins al 2026.

Els representants dels treballadors esperen que les millores a Inditex es converteixin en un revulsiu per a la resta de la indústria. Per exemple, de cara a altres negociacions, com el nou conveni per als empleats espanyols de la cadena de moda low cost irlandesa Primark, que van tancar aquesta setmana un augment salarial del 19% per als pròxims tres anys. "Creiem que sí que serà un punt i a part", assegura Ángeles Rodríguez, responsable estatal del sector del comerç a CCOO. A aquestes converses també s'hi sumen els estira-i-arronses en altres convenis provincials que havien quedat congelats amb la pandèmia, quan la força negociadora de les plantilles va quedar molt limitada.

Contractes parcials i treballar en festiu

Tot i aquestes victòries sindicals, la indústria encara arrossega problemes endèmics com la parcialitat no desitjada i una distribució dels horaris laborals poc amable amb la conciliació familiar, recorda Maestro. "Hem de plantejar la consolidació de jornades més estables i dignes. No podem tenir el 60% de la plantilla amb contractes de menys de 30 hores. Això continua sent molt precari", denuncia el representant de la CGT sobre les seves companyes i companys que voldrien treballar més hores si l'empresa els ho oferís.

L'altra gran assignatura pendent al sector té a veure amb el descans en cap de setmana. La Nuria notarà en un grau o un altre l'acord d'Inditex a la seva nòmina del mes de març, però també li agradaria "tenir vida més enllà de lliurar un dilluns o un dimarts". Des de CCOO, Rodríguez destaca que ja s'està introduint en alguns convenis una disminució del nombre de diumenges i festius treballats. De fet, en el nou marc laboral per als grans magatzems s'ha pactat una reducció de fins a un 30% dels nivells que hi havia fins ara, insisteix també Pérez, de Fetico.

stats