Empreses
Economia 18/02/2024

Guerres, envelliment i sequeres, els principals desafiaments per a l'empresa catalana

Un informe d'Acció analitza les amenaces globals per al teixit productiu català aquest 2024

4 min
La indústria és el sector que més s'ha recuperat a Catalunya. A la imatge, una operària d'una empresa alimentària a Martorell.

BarcelonaL'obertura de l'economia catalana és un gran actiu per a les seves empreses, però també un repte per a un teixit productiu que està format majoritàriament per pimes: més internacionalització també significa més exposició a les disrupcions globals.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Els conflictes bèl·lics, l'envelliment de la població i les barreres en la transició digital i verda són algunes de les amenaces que ha analitzat Acció, l'agència per a la competitivitat de l'empresa de la Generalitat, en un informe al qual ha tingut accés l'ARA. L'objectiu és facilitar informació macroeconòmica i de tendències globals a les companyies catalanes perquè puguin avançar-se en la presa de decisions estratègiques.

Però, què ha canviat respecte al 2023?

"És un any de continuïtat i d'agreujament, però cal destacar que les empreses estan més preparades que abans", explica a l'ARA el mànager d’intel·ligència estratègica d'Acció, Antoni Fita. L'informe constata un augment dels conflictes regionals: n'hi ha més i són més imprevisibles, alhora que s'intensifica el que es coneix com a weaponització de la tecnologia, l'ús d'aquest element com a mesura de pressió geopolítica per limitar l'ascens de potències rivals.

El cas més recent el trobem a Ucraïna, que ha produït un xoc energètic i ha trencat cadenes de valor de les empreses catalanes. "Tant la societat com el teixit productiu s'han vist immersos en aquest gran repte de canvis de subministraments, com haver de passar de gas natural a gas natural liquat", afegeix Fita.

Els conflictes oberts arreu del món, des de l'amenaça militar latent a Taiwan, que ja ha tingut un impacte en la indústria dels semiconductors, fins a la guerra a Gaza, que ha derivat en un bloqueig del mar Roig, poden tenir repercussions en la indústria catalana. "Encara no s'han trencat cadenes de valor com ha passat amb el conflicte entre Rússia i Ucraïna, però sí que s'han incrementat els costos de transport i hi ha hagut retards en l'arribada de mercaderies", diu Fita.

2024, bateria electoral

Un altre element diferencial de l'any que comença és que hi ha eleccions en més de 70 països, també al Parlament Europeu. Els resultats electorals de Rússia i l'Índia poden ser més previsibles, però als Estats Units pot haver-hi un canvi de color. "Trump ja ha anunciat que si guanya augmentarà els aranzels un 10% a totes les importacions", diu Fita.

Per tot això, estan arrelant noves estratègies entre les empreses, que comencen a primar la resiliència davant l'eficiència, el que comporta costos empresarials i pèrdua de competitivitat. "Una d'aquestes estratègies és el friendshoring, que consisteix a deslocalitzar produccions de països amb riscos geopolítics i ubicar-les en indrets més afins", explica Fita. Una altra és el Xina for Xina, que suposa mantenir a la Xina el que s'hi vol comercialitzar. Aquesta polarització fa que altres països agafin rellevància com a hubs manufacturers, com el cas de Mèxic, el Marroc i Turquia, i que augmenti la interdependència entre països geopolíticament afins.

Un món en desacceleració

L'economia catalana va créixer més que l'espanyola el 2023, que va tancar l'exercici passat amb un increment del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) superior a les grans economies europees. Però Catalunya no ha pogut evitar l'alentiment generalitzat de l'activitat econòmica, minvada per una inflació ja en declivi però encara persistent.

"Espanya i especialment Catalunya s'han mostrat més resilients que els nostres socis de la Unió Europea; el sector exterior a Catalunya està sent un impulsor econòmic. Les exportacions catalanes van créixer el 2023, però això no vol dir que no es desaccelerin enguany", explica Fita.

La baixa productivitat que caracteritza l'economia catalana i espanyola, i l'elevat pes de les empreses petites, fa que els riscos financers siguin més grans per al teixit productiu català. L'encariment del deute, ara frenat pel manteniment dels tipus d'interès en el 4,5% per part de Banc Central Europeu (BCE), és un afegit que redueix encara més el marge de maniobra per a l'empresa catalana a l'hora afrontar la resta de reptes.

L'envelliment i el talent, agafats de la mà

L'esperança de vida a Catalunya creixerà fins als 85,3 anys el 2030, mentre que la taxa de fertilitat catalana està en declivi: ha passat dels 2,72 infants per dona de 1975 als 1,17 del 2022, per sota de la mitjana europea. Només 30 de 292 regions de la Unió Europea tenen una taxa més baixa que Catalunya.

Aquestes són les dades, i la foto és una piràmide poblacional regressiva: el gruix de població es concentra en les edats més avançades. A gran escala això impacta en el sistema de pensions, el que implica més despesa: segons una anàlisi de CaixaBank Research, un augment de l'1% de la taxa de dependència de la gent gran redueix el PIB per càpita un 0,39%. Aquest centre d'investigació situa la dècada 2030-2039 com a escenari de l'impacte negatiu més gran a la força laboral, amb més escassetat de mà d'obra a conseqüència de la jubilació dels baby-boomers.

De fet, l'escassetat de talent també és un problema global. Mentre la CEOE, la patronal espanyola, alerta que les empreses no troben treballadors, a Espanya hi ha tres milions de persones aturades. A Catalunya, 3 de cada 5 empreses reconeixen dificultats per incorporar talent mentre que el 70% diuen que aquesta escassetat suposa un risc per al seu creixement, segons recull KPMG en un informe. Un clar exemple al nostre país són les feines provinents de la formació professional (FP).

"Aquí les solucions a escala empresarial són limitades perquè és un tema de política i recomanacions internacionals. Ja s'han pres mesures, com l'endarreriment de l'edat de jubilació i les iniciatives per atraure talent internacional. S'ha de tenir en compte que la manca de talent és un fenomen global", explica Fita. El que sí que poden fer les empreses és millorar la productivitat i apostar per la transformació digital: "Les empreses han de veure que si inverteixen en tecnologia i aposten per noves tecnologies seran molt més productives", conclou Fita.

stats