Catalunya i Euskadi insten la UE a excloure la inversió en habitatge assequible del límit de despesa
La petició és conjunta i s'emmarca dins el període de consulta del Pla Europeu d'Habitatge Assequible de la Comissió Europea
BarcelonaEls governs de Catalunya i el País Basc han presentat aquest dimarts una declaració conjunta perquè el primer Pla Europeu d'Habitatge Assequible, una mesura que la Comissió Europea (CE) presentarà l'any vinent per establir una estratègia comunitària per resoldre la crisi de l'habitatge, incorpori el que consideren una mesura clau: que la inversió en habitatge protegit quedi fora del balanç pressupostari, és a dir, que no hagi de complir amb les regles de despesa que fixa la Unió Europea (UE) i, per tant, els estats puguin superar aquests topalls —que la UE estableix anualment en funció del creixement econòmic— per invertir en habitatge assequible.
Ho han anunciat en una roda de premsa conjunta la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque, i el conseller d'Habitatge i Agenda Urbana del País Basc, Denis Itxaso, que lidera una de les cinc carteres socialistes que el Partit Socialista d'Euskadi (PSE) va pactar el juny del 2024 en el marc d'un govern de coalició liderat pel PNB, guanyador de les últimes eleccions.
Aquesta mesura, que l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ja ha portat fins a dues vegades davant la Comissió Europea juntament amb una quinzena d'alcaldes de ciutats europees sota l'aliança Alcaldes per l'Habitatge, demana via lliure perquè totes les administracions —locals, regionals i estatals— puguin invertir en habitatge assequible i quedin exonerades dels límits pressupostaris que recull el Pacte d'Estabilitat i Creixement de l'organització comunitària.
L'únic precedent d'aquesta flexibilització de la regla de despesa es va produir durant la pandèmia, quan la UE va suspendre temporalment la regla de dèficit i deute, però la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar que estan estudiant fer-ho temporalment per impulsar la despesa en defensa dels estats membres, una mesura excepcional per l'actual fase de rearmament.
Finançament de la construcció
Si bé aquesta és una de les demandes més importants, la declaració conjunta va més enllà i incorpora un decàleg que equipara la inversió en habitatge a altres recursos estratègics, cosa que eleva l'habitatge assequible a una "política estructural europea". Entre altres comunitats, Catalunya i el País Basc demanen que les polítiques de finançament de la UE tinguin un criteri de convergència entre els estats membres perquè es redueixi la diferència entre estats. Això s'explica perquè mentre la mitjana europea d'habitatge protegit supera el 9%, a Espanya és de l'entorn del 2%. "El primer que demanem és un marc flexible i adaptat als diferents territoris", ha dit Paneque.
Una altra petició és que el Banc Europeu d'Inversions faciliti mecanismes de finançament a molt llarg termini i molt baix interès per estimular la rehabilitació i construcció d'habitatge protegit, una mesura dirigida al taló d'Aquil·les del lloguer: el nivell d'endeutament necessari i el llarg retorn de les inversions suposa un desincentiu per a la inversió privada en aquesta matèria. "Si a un promotor li demanes el 75% d'habitatge protegit, el risc és que et digui que no. Surten zero habitatges protegits i zero habitatges lliures. Sobre el paper sona molt bé, però quan explico fora d'Euskadi que a la nostra llei tenim un 70%, la gent obre els ulls", ha dit Itxaso, que ha recordat que és una cosa que canviaran pròximament. Aquest límit, que fa referència a la reserva mínima de protecció oficial per a la nova construcció, en les àrees que vol impulsar la Generalitat és del 50%.
També han demanat la priorització de la funció social de l'habitatge davant l'especulació i que la política d'habitatge posi la joventut al centre. "Creiem que cal prestar atenció al jovent: Euskadi té la taxa d'emancipació més tardana d'Europa i la natalitat més baixa de tota Europa. L'únic saldo positiu és el migratori", ha defensat Itxaso.
Catalunya va ser el primer territori de l’Estat en declarar zones tensionades, que actualment abasten 271 municipis. Posteriorment, s’hi van sumar altres comunitats autònomes, com el País Basc, que té cinc municipis declarats i està tramitant la inclusió de les ciutats de Bilbao i Vitòria.