Les deduccions de l'escut social per rehabilitació d'immobles han beneficiat 34.300 habitatges a Catalunya

MadridEl Congrés tornarà a debatre i votar la setmana que ve la pròrroga de l'escut social que inclou, entre altres coses, la mesura per evitar els desnonaments d'algunes famílies vulnerables. Després d'un intent fallit pels vots en contra del PP, Vox i Junts, el govern espanyol porta el text a la cambra baixa per segon cop –ara, amb la revalorització de les pensions en un altre text–. De moment, però, l'executiu de Pedro Sánchez no té els vots lligats i d'això en depèn la continuïtat de mesures que han quedat en un segon pla –però que fa cinc anys que estan en marxa–, com és el cas de les deduccions en l'IRPF per la rehabilitació d'immobles en què es millori l'eficiència energètica. En el cas de Catalunya, entre els anys 2021 i 2024 s'han beneficiat 34.383 habitatges, segons dades del Butlletí Especial de Rehabilitació, l'Observatori d'Habitatge i Sòl i l'Agència Tributària a les quals ha tingut accés l'ARA.

Tenint en compte l'evolució dels immobles que s'han acollit a aquestes deduccions durant aquest període de temps, i en concret les xifres de l'últim exercici disponible –el del 2024, perquè el termini de declaració del 2025 de l'IRPF acaba el 30 de juny–, prorrogar la mesura com està plantejada en el decret actual podria beneficiar més de 12.000 habitatges catalans, segons estimacions del ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana elaborades a partir de les dades de l'Agència Tributària.

Les deduccions en l'IRPF per la rehabilitació d'immobles en què es millori l'eficiència energètica estan contemplades al Pla de Recuperació espanyol, vinculat als fons europeus, en què una partida important estava reservada a l'habitatge (6.820 milions d'euros). Els incentius fiscals afecten habitatges particulars i edificis residencials i van del 20% al 60% en funció de com es redueix el consum d'energia no renovable.

Mentre que l'any 2021 només 378 habitatges que van fer obres de millora es van acollir a aquests incentius fiscals, el 2024 la xifra va incrementar fins als 12.044. Fonts del ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana expliquen que "el més probable" és que els habitatges que es puguin acollir aquest 2026 a aquests incentius fiscals "superin aquesta xifra", tenint en compte la tendència de creixement dels últims anys i que es tracta de deduccions complementàries a altres programes d'ajudes a la rehabilitació vinculats al Pla de Recuperació.

Què diu el decret?

A grans trets, la deducció del 20% es pot aplicar en cas d'haver fet obres de millora a l'habitatge habitual i si es rebaixa un 7% la demanda de calefacció i refrigeració. La del 40% també afecta l'habitatge habitual i, alhora, aquell que s'hagi posat al mercat de lloguer. En aquest cas, la rebaixa en termes de consum energètic ha de ser d'un 30% o millorar la qualificació energètica de l'immoble. El decret recull una pròrroga d'aquestes dues deduccions fins al 31 de desembre del 2026. Finalment, la deducció del 60% afecta les obres de rehabilitació energètica en edificis residencials sencers que demostrin una caiguda del consum també del 30% o assoleixin la qualificació energètica A o B. En aquest cas, la pròrroga es contempla per a dos anys, fins al 31 de desembre del 2027.

Les tres deduccions, incompatibles entre si, s'han de demostrar a través d'un certificat energètic i tenen un límit màxim en l'import que es poden deduir en l'IRPF.

Impacte econòmic

Com tot incentiu fiscal, té un impacte econòmic en les arques públiques. Segons dades provisionals de l'Agència Tributària a les quals ha tingut accés l'ARA, al conjunt de l'Estat, l'any 2024 es van fer un total de 122.527 declaracions per l'IRPF en què s'incorporaven deduccions per la rehabilitació energètica. De la quantitat de diners que es van declarar perquè se'ls apliquessin les diferents deduccions, els contribuents es van estalviar 239,8 milions d'euros.

Segons estimacions del ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana a través de les dades de l'ens tributari, l'estalvi econòmic del qual es podrien beneficiar els habitatges catalans en un nou exercici en què aquestes ajudes fiscals es mantinguin seria d'uns "35,8 milions d'euros".

A Catalunya, el 60% del parc d’habitatges es va construir abans de l’any 1980, segons dades de l'Institut Català d'Energia. A partir d’aquest any, l’aïllament va començar a ser obligatori. Això vol dir que, si no s’han reformat, els edificis construïts abans del 1980 no disposen d’aïllament tèrmic. A la Unió Europea, l’escenari és similar: el 75% dels edificis no són eficients energèticament i són responsables del 40% del consum d’energia total i del 36% d’emissions. En aquest context, la principal normativa comunitària, vol que el parc d’edificis de la UE estigui descarbonitzat el 2050. Aquesta directiva és d’aplicació obligatòria pels estats membres, que l’han de transposar a la seva legislació.