La firma d'hipoteques marca un nou rècord al juliol
A Catalunya es van tancar un total de 8.406 operacions sobre habitatges, amb un increment del 25,7%
BarcelonaSense parar. La firma d'hipoteques va tornar a marcar rècords al juliol. A Catalunya es van tancar un total de 8.406 operacions, la qual cosa suposa un increment del 25,7% respecte a un any abans, segons les dades difoses aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En total es van prestar 1.589,85 milions d'euros en hipoteques per a la compra d'habitatge, un 40,7% més que fa un any i un 22% més que el mes anterior.
En el conjunt de l'Estat es van signar 45.067 hipoteques, la xifra més elevada per a un mes de juliol des del 2010 i un 25% per damunt del mateix mes de l'any passat. D'aquesta manera, se sumen un total de 13 mesos de pujades. L'import mitjà dels préstecs per a l'adquisició d'habitatges va ser de 163.307 euros, amb una pujada del 7,6%. Per comunitats autònomes, els creixements més grans es van produir a l'Aragó (79,72%), La Rioja (45%) i les Canàries (43,4%).
Per a les hipoteques constituïdes sobre habitatges, el tipus d'interès mitjà va ser del 2,94%, la qual cosa suposa un descens respecte al 2,99% del juny i al 3,25% de fa un any. El termini mitjà va ser de 25 anys. La reducció dels interessos que paguen els clients va en línia, com era d'esperar, amb la retallada dels tipus d'interès bàsics que ha dut a terme el Banc Central Europeu (BCE) en l'últim any i que ha empès a la baixa l'Euríbor, el tipus de referència per als crèdits bancaris a la zona euro.
El 29,9% dels préstecs van ser a tipus variable, que són els que tenen essencialment l'Euríbor a un any com a referència, i el 70,01% a tipus fix. Aquesta evolució conviu amb una oferta que no permet cobrir la demanda existent, fet que empeny els preus dels habitatges a l'alça. De fet, l'increment de la firma d'hipoteques es produeix en un context de baixada dels tipus d'interès, que abarateix l'accés al finançament per a la compra d'un habitatge, i de perpetu desequilibri entre l'oferta i la demanda.
El nombre total d'hipoteques amb canvis en les seves condicions inscrites als registres de la propietat es va reduir en un 2% al juliol en la taxa anual. Les novacions (o modificacions amb la mateixa entitat financera) van disminuir un 12,6% i les subrogacions al creditor (canvi d'entitat) un 41%. Per contra, les subrogacions al deutor (canvi de titular del préstec) van augmentar un 89,1%. El 77,6% de les 13.286 hipoteques amb canvis en les condicions es van deure a modificacions en els tipus d'interès.
El mercat de compravenda creix a Barcelona respecte a Madrid
Les dades posen de manifest que el mercat de compravenda d'habitatge a Barcelona s'està igualant respecte al de Madrid, que tradicionalment sempre ha sigut més gran. El 2009, per cada 100 pisos venuts a la capital catalana, se'n venien uns 180 a la capital espanyola, una ràtio que ara ha caigut. Aquest any, per cada 100 pisos venuts a Barcelona, se'n venen 110 a Madrid, segons dades de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. "Són dos mercats paral·lels, però amb polítiques d'habitatge diferents", assenyala Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat.
A parer seu, aquest increment a Catalunya es deu essencialment a un "transvasament" d'habitatge des del mercat de lloguer al de compravenda provocat per la legislació catalana en matèria d'arrendaments. Segons el gerent de la Cambra de la Propietat, la política d'habitatge actualment en vigor a Catalunya, a més de posar limitacions de preus, dificulta que els propietaris que renoven pisos puguin actualitzar els preus de lloguer, per la qual cosa prefereixen posar-los a la venda. Gorgues també apunta a la "inseguretat jurídica" que, al seu entendre, provoca el fet que sigui difícil desnonar llogaters quan no paguen el lloguer.
Aquest context ha afegit tensió al mercat de lloguer i ha fet créixer les compravendes, tant perquè hi ha més propietaris de pisos de lloguer que ara opten per vendre'ls com perquè l'"escassedat" d'oferta empeny molts llogaters a acabar adquirint un habitatge en propietat. Aquest fet, diu Gorgues, explica que l'import mitjà de les hipoteques que es concedeixen sigui més alt, ja que hi ha hagut un encariment dels pisos i una entrada de nous compradors. Molts d'aquests abans llogaven i, per tant, tenen menys estalvis, per la qual cosa han de demanar al banc una proporció més elevada de diners en comparació amb el preu de la casa. Malgrat això, la política dels bancs a l'hora de donar hipoteques fa que la Cambra de la Propietat Urbana descarti cap "risc de bombolla financera" similar a la de principis dels anys 2000, ha afegit el gerent de la institució.