Els notaris diuen que la compra especulativa d'habitatge és molt baixa
El Col·legi de Notaris de Catalunya assegura que els problemes són la manca d'oferta i la poca agilitat administrativa
Barcelona“La compra especulativa d’habitatges és molt baixa”. Així de contundent s'ha mostrat aquest dimarts el degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, José Alberto Marín, després de la presentació del nou Portal Estadístic del Notariat. Aquesta eina informàtica i gratuïta permet tenir informació "fiable" del mercat de l'habitatge, segons el degà, perquè "totes les compravendes passen per la notaria".
Per a Marín, el problema de l'habitatge a Catalunya ve per dos fronts: la manca d'oferta –perquè no es construeix– i la manca d'agilitat en la tramitació administrativa, especialment els retards en la concessió de llicències per part dels ajuntaments. Uns greuges als quals, a més, s'hi sumen els problemes de transport públic, sobretot Rodalies, que fan més difícil que la gent se'n vagi a viure a la perifèria, on els preus són molt més barats que a la ciutat de Barcelona.
L'eina llançada pel Col·legi permet accedir a les dades de compravenda d'habitatge i al preu del metre quadrat de les transaccions, així com saber la franja d'edat del comprador, la seva nacionalitat –en cas de ser estranger, si és resident o no–, si el comprador és una persona física o jurídica, i si hi ha finançament hipotecari. Aquestes dades es poden demanar per a tot l'Estat o bé descarregar per comunitats autònomes, municipis, districtes postals i, fins i tot, un tros d'un carrer.
En l'acte de presentació del portal, el director general del Centre Tecnològic del Notariat, Albert Martínez Lacambra, ha presentat un ampli estudi sobre l'evolució del mercat de l'habitatge a Espanya i Catalunya. Aquest informe mostra que el preu de l'habitatge a Catalunya gairebé ha recuperat el preu del 2007 –abans de l'esclat de la bombolla– i que a la ciutat de Barcelona ja ho ha fet: 4.587 euros el metre quadrat el 2025, una xifra que és rècord històric i suposa un 5,5% més que el 2007 i un 10,8% més que el 2024. No obstant això, són preus nominals, i si es descomptés la inflació el preu encara no hauria superat els màxims.
Més llars que habitatges
Amb tot, els notaris veuen en la manca d'oferta la principal causa de l'augment del preu, però alerten d'un problema de futur: es creen moltes més llars noves que no pas habitatges arriben al mercat. "Vistes les previsions de creació de noves llars de l'Institut d'Estadística de Catalunya, per pal·liar la demanda hauríem d'augmentar de manera molt substancial la construcció d'habitatges", ha dit Martínez Lacambra.
La dada en la qual es basa el Col·legi de Notaris de Catalunya per negar la compra especulativa és la compra per part de persones físiques i de persones jurídiques, així com el percentatge i la procedència dels compradors estrangers. Així, en el conjunt de l'Estat les compres per part de persones espanyoles van ser el 80,2%, mentre que un 19,8% dels habitatges els van comprar estrangers. Del total de compradors, gairebé el 90% van ser persones físiques i només un 10% van ser persones jurídiques.
En el cas de Catalunya, el 87,6% dels compradors van ser persones físiques i poc més del 12% van ser persones jurídiques; mentre que un 79,18% dels compradors van ser espanyols i un 20,82% van ser estrangers. D'aquests, un 12% eren francesos, un 11% italians, un 9,2% marroquins, un 6,4% xinesos i un 5,29% romanesos. Unes dades que, segons Martínez Lacambra, mostren que els estrangers que compren habitatges a Catalunya, si són no residents, en gran part adquireixen immobles com a segona residència, i si són residents, compren els habitatges per viure-hi.
Aquestes estadístiques, però, mostren que la proporció de compradors estrangers i de persones jurídiques que compren habitatges és superior a la ciutat de Barcelona. Així, l'any passat un 86,22% dels habitatges els van comprar persones físiques i un 13,78% persones jurídiques; i entre els compradors, un 67,86% eren espanyols i un 32,14% eren estrangers. És a dir, un de cada tres pisos el va comprar una persona que no era espanyola. Entre els compradors a la ciutat de Barcelona destaquen els italians (19,16%), els francesos (11,6%), els xinesos (8,72%), els estatunidencs (5,13%) i els alemanys (5,02%).
El problema dels joves
Un altre problema detectat pels notaris és que cada cop és més difícil per als joves accedir a un pis de compra. Només el 12,8% dels compradors de pisos a Catalunya són joves d’entre 18 i 30 anys, una caiguda de prop de dotze punts des del pic de la bombolla immobiliària, quan el percentatge va arribar a fregar el 25%, segons les xifres del Portal Estadístic del Notariat. “El mercat immobiliari és excloent per als joves”, ha assegurat el director general del Centre Tecnològic del Notariat, Albert Martínez Lacambra. En el cas de la ciutat de Barcelona, la proporció de joves que compren un habitatge encara és menor, del 12,4%, i en el cas del conjunt de l'Estat és només del 9,6%.
L'edat mitjana dels compradors d'habitatges és de 48 anys a l'Estat, de 46 anys a Catalunya i de 43 anys a la ciutat de Barcelona. A l'acte de presentació del portal hi ha assistit el secretari de Territori de la Generalitat, Jordi Terrades, que quan es disposava a dirigir-se als assistents ha estat interromput per cinc persones amb crits d'"Estop desnonaments" i en contra de Junts per Catalunya, per no donar suport al decret de l'escut social.