Economia 27/09/2017

Menys del 5% dels alumnes de FP fan la modalitat dual

La inserció laboral dels estudiants que combinen escola i empresa arriba al 70%

Natàlia Vila
3 min
La FP dual 'made in Germany' rescata la figura de l'aprenent

BarcelonaMillora l’ocupabilitat dels joves, redueix l’atur juvenil, abaixa l’abandonament escolar prematur i millora les relacions entre les empreses i els centres educatius. Aquestes són, segons l’informe d’evolució que va fer públic ahir el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC, algunes de les virtuts de la formació professional (FP) dual, que es va posar en marxa a Catalunya -amb grans expectatives- fa quatre cursos (el 2012/13). Malgrat els bons resultats que ha donat fins ara, només 5.075 alumnes de FP, el 4,3% del total, cursen aquesta modalitat dual, que combina les classes lectives al centre educatiu amb pràctiques com a aprenents a les empreses.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Per això, el consell assessor de la Generalitat va demanar ahir, durant la presentació del seu informe, més implicació de les autoritats i de les empreses per estendre un model educatiu que, segons l’organisme, ja ha demostrat bons resultats.

En el seu informe, el CTESC assegura que la inserció laboral dels titulats de FP dual és del 70%, mentre que la taxa entre els alumnes de FP simple o tradicional amb prou feines supera el 50%. Segons va explicar ahir Ramon Bonastre, membre del CTESC i un dels autors de l’informe, aquesta modalitat formativa també suposa avantatges per les empreses perquè millora la qualificació dels recursos humans de cada vegada més empreses i afavoreix la selecció i la captació de persones amb talent.

Avantatges desaprofitats

A part de millorar l’ocupabilitat, un cop titulats, els pocs alumnes que fins ara han cursat la FP dual també aconsegueixen llocs de treball que s’adeqüen molt més als estudis que han cursat: el 90,6% dels estudiants asseguren que té una feina relacionada directament amb la seva formació. A més, quan aconsegueixen la vacant, el pes de la contractació indefinida se situa gairebé 10punts percentuals per sobre del conjunt de la FP simple, segons l’informe del CTESC.

Paral·lelament, els contractes a temps complet representen el 76,7% del total, xifra que representa 21 punts percentuals més que el conjunt de la FP tradicional. Finalment, la retribució d’aquests graduats també és més alta que la del conjunt d’estudiants de FP. Segons l’estudi, el 49% de titulats en un grau mitjà cobra més de 1.200 euros bruts al mes, mentre que la xifra entre els titulats amb FP normal no arriba al 18%. En el cas dels graduats en un grau superior, més de la meitat, el 52%, superen aquest llindar salarial, contra el 27% dels titulats amb la formació professional tradicional.

Una implantació fallida

La poca implantació d’aquest sistema (només s’aplica en el 36% dels centres educatius, la majoria públics) fa que tots aquests avantatges quedin desaprofitats, malgrat la campanya que va engegar fa quatre anys la Generalitat per posar en marxa el projecte i consolidar-lo.

A la pràctica, tot i que el nombre d’alumnes que s’apunten a FP dual ha anat creixent (del 0,5% el primer curs, el 2012/13, fins al 4,3% el 2015/16), la mitjana del nombre d’alumnes admesos per empreses s’ha reduït, i ara és més baixa a la FP dual que al conjunt de la formació professional simple.

Les xifres de companyies implicades també evidencien el fracàs. El cert és que l’aposta del departament d’Ensenyament i el Consell de Cambres per impulsar la FP dual el 2013 no va acabar de fer efecte: quatre anys després el repte continua sent el mateix: trobar empreses disposades a acceptar el model. L’objectiu el 2013 era que s’hi adherissin les 37.000 empreses que ja tenien convenis amb la FP normal, però el curs 2014/15 només n’hi havia 650 i el següent, el 2015/16, la xifra arribava a tot just 2.500.

Per tot plegat, el consell assessor de la Generalitat demana al Govern, als sindicats i a les empreses que redoblin els esforços: en l’apartat de recomanacions proposa dotar el sistema d’un pressupost propi i emmarcar la formació professional dual dins de la negociació col·lectiva amb les empreses. L’autor de l’estudi i membre d’aquest organisme econòmic i social, Ramon Bonastre, va demanar ahir aconseguir arribar fins als nivells d’inversió pública dels països de referència a Europa. A més, el CTESC també va recomanar la creació de cicles formatius de quatre anys que prevegin la possibilitat de dobles titulacions.

stats