Un expresident valencià, detingut per donar 430 milions en préstecs irregulars

ValènciaLa cúpula directiva de l’extinta Bancaixa segueix acumulant causes judicials. Ahir l’expresident de la caixa valenciana que amb Caja Madrid va ser l’embrió de Bankia, José Luis Olivas, va ser detingut per agents de la unitat central operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Està acusat dels delictes d’apropiació indeguda, administració deslleial, blanqueig de capitals, corrupció entre particulars i falsedat documental per la seva gestió al capdavant de Bancaixa i de Banc de València. No va ser l’únic, però, que va acabar en dependències policials acusat d’aquests delictes: fonts pròximes a la investigació dirigida pel Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional i la Fiscalia Anticorrupció van precisar que la Guàrdia Civil va practicar nou detencions i diversos escorcolls a València, Alacant, Barcelona, Palma i Madrid.

Entre els detinguts de l’operació Coral -declarada secreta per l’Audiència Nacional- hi ha, a més de José Luis Olivas, l’exdirectiu Domingo Parra, que va ser conseller delegat del Banc de València; José Cortina, exdirectiu de Bancaixa, i Aurelio Izquierdo, ex director general de Bancaixa i expresident del Banc de València. Els noms dels altres tres dirigents de les entitats financeres detinguts no van transcendir, però sí el dels dos empresaris que ahir van ser arrestats a Madrid al migdia quan tornaven d’un viatge de negocis. Es tracta dels propietaris del grup Mar Confort, Juan Ferri Guardiola i José Salvador Baldó Llorens.

Bankia va presentar la denúncia

Els nou detinguts estan relacionats amb una causa judicial que investiga la concessió per part de Bancaixa d’una sèrie de préstecs bancaris a les societats dels empresaris detinguts per desenvolupar operacions urbanístiques al Carib i que, segons creuen els investigadors, es van concedir sense complir amb els requisits necessaris.

La recerca es va iniciar l’any 2014 com a conseqüència d’una denúncia presentada pel representant legal de Bankia després que el Banc d’Espanya intervingués el Banc de València. En la denúncia s’informava de presumptes irregularitats comeses per aquesta entitat valenciana -que pertanyia al mateix grup que Bancaixa- en la concessió de diversos préstecs al grup Grand Coral per a la inversió immobiliària al Carib mexicà eludint els procediments de control intern de les entitats financeres. Aquest grup empresarial va ser creat per diversos empresaris, com els alacantins Juan Ferri i José Baldó -detinguts ahir-, amb la participació societària de les mateixes entitats que finançaven les operacions immobiliàries.

Segons la documentació que consta en mans de la Fiscalia i l’Audiència Nacional relacionada amb les operacions investigades, s’aprecia que els dirigents de Bancaixa i Banc de València dispensaven un tracte de favor al citat grup empresarial, que, un cop rebut el corresponent finançament per als diferents projectes urbanístics que volia desenvolupar al Carib, va desviar més de 130 milions de dòlars a Andorra i Suïssa mitjançant una elaborada enginyeria financera i la interposició de societats instrumentals.

Els préstecs financers per a la inversió en sis operacions immobiliàries al Carib van fregar els 600 milions de dòlars, unes operacions que van suposar per a les entitats assenyalades unes pèrdues de més de 250 milions de dòlars, segons un informe del Banc d’Espanya.

Un forat de 330 milions d’euros

La denúncia presentada per Bankia contra els antics gestors de Bancaixa per una presumpta utilització “indeguda” dels fons de l’entitat per finançar els projectes hotelers que volia construir el grup Grand Coral al Carib es va presentar a finals del 2013 però no va ser fins al maig de 2014 quan va ser admesa per l’Audiència Nacional.

Segons l’acte dels magistrats de la secció quarta de la sala penal de l’Audiència, el finançament total atorgat al grup d’inversió va ascendir a 597,24 milions de dòlars (uns 430 milions d’euros), dels quals s’han retornat 134,12 milions de dòlars. D’aquesta manera, segons la denúncia presentada contra els gestors de Bancaixa, la seva filial immobiliària “té actualment un risc viu” que ascendeix a 467,17 milions de dòlars (uns 338 milions d’euros).

José Luis Olivas, expresident de Bancaixa i que també va presidir la Generalitat Valenciana entre l’any 2002 i el 2003, acumula diverses causes obertes per la gestió de l’entitat i s’enfronta a una pena de tres anys de presó per un delicte fiscal comès per tasques d’assessorament empresarial.

José Luis Olivas Delfí de Zaplana i pioner dels banquers polítics

José Luis Olivas (Motilla del Palancar, Conca, 1952) va tenir poc temps per exercir d’advocat abans d’entrar com a regidor de València per la UCD el 1979. El 1987, ja al PP, iniciava una imparable trajectòria a l’ombra d’Eduardo Zaplana que el va portar a succeir-lo com a president de la Generalitat el 2002.

Menys d’un any després va deixar pas a Francisco Camps i va fer el salt a la presidència de Bancaixa. Poc abans havia demanat canviar la legislació sobre caixes per impedir que cada dos anys se’n renovessin els càrrecs. Eren els temps en què advocava per “ més independència política i una professionalització” en la gestió. En arribar a l’entitat, però, destacava com a virtut les “relacions preferents” que mantenien les caixes amb les autonomies.

Durant el seu mandat es va ensorrar el Banc de València, definit pel ministre De Guindos com l’exemple de “totes les coses mal fetes”. L’entitat va ser rescatada amb 3.000 milions i, segons el FROB, va patir una pèrdua de 630 milions en vuit casos que investiga l’Audiència Nacional i que assenyalen la cúpula d’Olivas.