L'Airef, sobre vincular absentisme i baixes laborals: "Em sembla perillós"

MadridLes baixes laborals per incapacitat temporal (IT), és a dir, quan un treballador pateix una malaltia o un accident que impossibilita que de manera temporal pugui fer la seva feina, s'han disparat des del 2017. Així ho ha constatat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) amb la publicació d'un estudi sobre l'evolució d'aquesta protecció laboral, posant el focus en l'impacte en la despesa, on recull cinc conclusions sobre el seu creixement. A grans trets, des del 2017 fins al 2024 les baixes laborals per incapacitat temporal s'han disparat un 60% en termes d'incidència, mentre que la seva duració ha crescut un 15% de mitjana, segons càlculs de l'Airef. En concret, el temps mitjà d'una baixa laboral ha incrementat de 40 dies a 46, tot i que en algunes patologies el creixement encara ha estat més fort: en baixes per salut mental, per exemple, s'ha passat de 67 dies a 99.

Tot plegat ha suposat que es tripliqui la despesa: les prestacions per una IT són el segon desemborsament de la Seguretat Social, per darrere de les pensions. L'any 2024 van suposar 16.500 milions d'euros per a les arques públiques (entre el 4t i 15è dia de baixa el cost és compartit amb l'empresa i només a partir del dia 16 de baixa ho assumeix la Seguretat Social), mentre que el 2017 van suposar 5.473 milions d'euros.

Però abans d'entrar en les explicacions que poden ajudar a entendre què hi ha rere aquest escenari, durant la presentació de l'estudi no ha passat desapercebut el fet que el document arriba en un moment en què, en paral·lel a aquest augment de les baixes, l'empresariat fa temps que alerta sobre l'absentisme laboral, fins al punt que s'ha convertit en una de les seves grans preocupacions actuals. "Em sembla perillosa aquesta idea que la gent s'agafa una baixa laboral durant anys perquè sí... [...] S'ha de partir de la premissa que quan algú no va a la feina és per una baixa [mèdica]. Si hi ha casos d'absentisme laboral o no, aquí l'Airef no hi entra", ha contestat la presidenta de l'Autoritat Fiscal, Cristina Herrero, en roda de premsa aquest dimarts quan se li ha preguntat sobre la vinculació entre absentisme i baixes laborals.

Més control de la Seguretat Social

Amb tot, una primera explicació de l'Airef sobre aquest increment és fruit de la falta de coordinació entre els agents implicats en una baixa laboral per incapacitat temporal (això vol dir els serveis de salut públics i l'Institut Nacional de la Seguretat Social), cosa que ha abocat a una "deficiència estructural" en la gestió. La decisió clínica a l'hora de concedir una baixa laboral recau en l'atenció primària (metges), que és competència de les comunitats autònomes, mentre que la responsabilitat econòmica de la prestació és cosa de l'Estat.

"La principal debilitat és la falta de mecanismes robustos i integrats d'informació, supervisió i seguiment entre els serveis autonòmics de salut [l'atenció primària] i la Seguretat Social", indiquen des de l'Airef, que també apunta a una participació més gran de les mútues i les empreses. La solució no és fàcil per l'equilibri de competències. De fet, l'ens evita entrar en un "canvi de les regles del joc actuals". En tot cas, proposa que la Seguretat Social tingui més pes en el control i supervisió de les baixes laborals per IT anticipant la seva actuació durant el procés –actualment, sol intervenir a partir del dia 365 de baixa laboral, tot i que podria fer-ho abans.

Fonts del ministeri de la Seguretat Social defensen que han "reforçat" l'intercanvi d'informació amb el sistema de salut, però també amb les mútues i empreses, i han convocat els sindicats i les patronals el 9 de febrer per discutir propostes de millora. El departament que dirigeix Elma Saiz també apunta a la "saturació del sistema de salut" com un factor crític, així com a la sobrecàrrega de la Inspecció Mèdica de la Seguretat Social.

Altres causes

De fet, més enllà d'aquest reforç en la supervisió, l'Autoritat Fiscal també posa el focus en quatre qüestions més. D'una banda, els canvis normatius en matèria laboral, amb l'última gran reforma laboral al capdavant, que han donat lloc a una normativa més "garantista" davant una baixa laboral "revertint restriccions anteriors i ampliant la protecció econòmica". També els convenis col·lectius han millorat pel que fa a la protecció del treballador.

D'altra banda, s'hi suma un cicle econòmic expansiu –hi ha més gent al mercat laboral–; també un augment de les consultes a l'atenció primària des de la pandèmia de la covid-19, cosa que tensa el sistema, així com un increment de les llistes d'espera que impacta, directament, sobre la duració de la baixa laboral, constata l'Airef. "Existeix una evident correlació entre les llistes d'espera i la duració de la baixa", es conclou a l'estudi.