L'Àsia s'asfixia entre els preus del petroli i el dòlar

Nova Delhi, Seül, Bangkok i ManilaA l’Àsia, els països que ja es mostraven vulnerables a la interrupció dels subministraments energètics que provenien del golf Pèrsic s'enfronten ara a un efecte secundari ominós: les seves divises són asfixiades per un dòlar que no deixa d'augmentar. La guerra a l'Orient Mitjà ha tallat el trànsit del petroli i el gas a l’estret d’Ormuz, el coll d'ampolla més perillós del món.

Els combats han posat de manifest un segon punt de congestió: al voltant del 90% del comerç internacional –inclosos el petroli i el gas– utilitza la divisa nord-americana. Com acostuma a passar en temps d'agitació global, els inversors busquen actius segurs als Estats Units. Això dispara el dòlar, que s'acosta al seu nivell més alt en dues dècades, per sobre de les divises asiàtiques, que s'han devaluat just quan el seu poder adquisitiu es necessita més.

L'efecte combinat ha afeblit les economies de tota l'Àsia, on alguns costos energètics locals superen els preus de referència mundials. Dilluns, el principal índex borsari de l'Índia va perdre un 2,5% del seu valor abans que Donald Trump anunciés un ajornament en el seu pla de bombardejar la infraestructura energètica de l'Iran. Aquestes pèrdues han pressionat la rupia a la baixa, mentre que el won sud-coreà ha igualat el seu mínim des de la crisi del 2008.

A les Filipines, el president Ferdinand Marcos Jr. ha declarat l'emergència energètica nacional. El país importa el 90% del seu petroli de l'Orient Mitjà i la inflació amenaça amb duplicar-se. A Corea del Sud, el president Lee Jae-myung ha iniciat una campanya d'estalvi: gairebé el 70% del seu cru depèn d'Ormuz. Els analistes consideren que l'escassetat actual és pitjor que les crisis de la dècada del 1970.

La diferència amb l'Atlàntic és clara. El barril de Brent ronda els 100 dòlars (fa un mes n'eren 70), però la dependència asiàtica i la caiguda de les seves monedes fan que el cop sigui doble. La rupia índia ha caigut un 8% en un any; avui, un comprador indi ha de pagar 14.748 rupies per la mateixa energia que abans de la guerra en costava 6.087. “Que pugi el petroli quan els tipus de canvi són febles és doblement dolorós”, afirma Kenneth Rogoff, economista de Harvard.

Quan els inversors desplacen el capital cap al dòlar, la moneda local es deprecia encara més. El baht tailandès, per exemple, ha caigut a mínims de deu mesos. La pregunta per als governs és: com es pot distribuir millor el dolor? Jahangir Aziz, de JP Morgan, diu que les autoritats han de prendre decisions per determinar qui en surt més perjudicat.

Un banc central pot no intervenir i deixar que la moneda es devaluï: les exportacions s'abarateixen, però les importacions s'encareixen dràsticament, fet que pot desestabilitzar la societat. Crisis que hi ha hagut a Bangladesh, Sri Lanka o Indonèsia demostren que el preu dels productes bàsics pot derrocar governs. L'altra opció per defensar la moneda és gastar reserves de divises o apujar els tipus d'interès.

A diferència de la crisi del 1997, avui els països tenen tipus de canvi flotants i grans reserves de dòlars. Tot i això, els governs han començat a retallar la despesa i imposar racionaments. A Corea del Sud, el ministre Koo Yun-cheol ha promès mantenir preus màxims en combustibles i congelar serveis públics per protegir els votants. El primer ministre indi, Narendra Modi, ha admès que la situació és greu, però assegura que està sota control.

Kenneth Rogoff, economista de Harvard, conclou que el dolor que ha hagut de suportar l'Àsia podria fer que en el futur el dòlar fos menys atractiu: “Qualsevol cosa que creï fractures geopolítiques és dolenta per a una moneda que pretén dominar el món”. Però la urgència actual és aconseguir divises fortes per comprar energia. El futur del bitllet verd dependrà d'una sola pregunta: els Estats Units encara són un refugi i un soci segur?

Copyright The New York Times