L'OCDE xifra en 6.800 milions els ajustos a l'Estat en ingressos i prestacions per reduir el deute
En un nou informe econòmic, l'organisme dona un toc d'atenció a Espanya per no adoptar mesures contra la corrupció
MadridTot i el context econòmic mundial marcat per la incertesa i el creixement modest de gran part de les economies dels països rics, Espanya mantindrà el pols aquest 2025 i serà una de les economies que més creixeran. Des que va sortir de la pandèmia de la covid-19, l'Estat ha registrat un creixement "robust" en gairebé totes les activitats i sectors pel consum privat de les famílies –continua sent el motor de l'economia espanyola–, la bona marxa del mercat laboral, la recuperació del sector turístic, l'arribada dels fons europeus i l'increment de la despesa pública. Així ho reconeix l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en un nou Estudi econòmic d'Espanya publicat aquest dimecres en què revisa a l'alça el creixement del PIB aquest 2025, fins al 2,9%, i també el 2026 (un 2,2%).
Ara bé, no tot són bondats. Com qualsevol economia, l'espanyola també té deures pendents, assenyala l'OCDE, entre els quals la consolidació fiscal. L'ens posa el focus en els nivells de dèficit i deute i en la necessitat de reduir-los. "La consolidació continua sent essencial per encaminar el deute públic brut a la baixa a mitjà termini; complir les regles fiscals de la UE; adaptar-se a l'increment de la despesa en defensa, a l'envelliment de la població i a la transició ecològica, i crear marge per a una despesa que impulsi l'economia", resumeix l'informe.
Per això l'organisme creu que Espanya hauria d'aplicar un seguit d'ajustos fiscals en termes d'ingressos i prestacions (despesa) per assolir aquesta consolidació, és a dir, reforçar la sostenibilitat i eixugar, sobretot, el deute públic. En concret, xifra en un 0,4% del PIB la necessitat d'ajustos: uns 6.800 milions d'euros.
Per la banda dels ingressos (3.400 milions d'euros) planteja ampliar la base de l'IVA o incrementar els ingressos a través dels impostos ambientals. Pel que fa a la despesa (3.400 milions més), posa en el punt de mira les pensions i la necessitat d'aplicar una reforma per contenir la despesa de cara a la jubilació de la generació del baby boom –torna a plantejar mesures com vincular les prestacions a l'esperança de vida o ampliar a 35 anys el període de càlcul de la jubilació–. En tot cas, no són missatges nous (en l'estudi econòmic d'Espanya de l'any 2021 i 2023 ja els apuntava).
L'ens també es fixa en el mercat laboral, en les taxes d'ocupació –encara baixes en comparació amb els països de l'entorn– i en l'atur; en l'arribada de treballadors migrants –destaca que la migració ha contribuït "positivament" i ha suposat 0,7 punts en el creixement del PIB per càpita entre el 2022 i el 2024–; en la productivitat i el seu "lent" creixement, i en el problema de l'accés a l'habitatge –recomana ampliar l'oferta facilitant l'ús del sòl per construir–.
Toc d'atenció per la corrupció
Amb tot, en l'estudi de 127 pàgines que l'OCDE ha publicat aquest dimecres també renya l'Estat per no adoptar prou mesures contra la corrupció. En un any marcat pel cas Koldo, que després ha derivat en el cas Ábalos i el cas Cerdán, i que acorralen el PSOE, però també constructores com Acciona; marcat pel cas Cristóbal Montoro, exministre del PP, que posa els lobis en el punt de mira; o marcat pel cas que esquitxa la parella d'Isabel Díaz Ayuso per presumpte frau fiscal, l'organisme amb seu a París apunta que, tot i haver fet passos endavant pel que fa al marc legal contra la corrupció, la percepció de la seva existència "continua sent alta". "Persisteixen deficiències en l'aplicació de les lleis [contra la corrupció]. Continua sent un problema a Espanya", alerta l'ens que presideix Mathias Cormann.
En aquest sentit, l'OCDE urgeix l'Estat a implementar el pla anticorrupció que l'executiu de Pedro Sánchez va anunciar a l'estiu, que entre altres coses preveia la creació d'una Agència d'Integritat Pública per perseguir qualsevol pràctica corrupta. També la regulació de forma "completa" de l'activitat dels grups d'interès o lobis, l'adopció de mecanismes que obliguin a retre comptes sobre les investigacions contra la corrupció i l'aplicació de forma garantista del Conveni de l'OCDE de lluita contra la corrupció.