Laboral
Economia29/12/2022

Salaris, pensions i becaris: els reptes laborals del 2023

El govern espanyol ha ajornat debats com el de la devaluació de les indemnitzacions per acomiadament

BarcelonaEl 2023 veurà l’esprint final de la primera legislatura de Yolanda Díaz al capdavant del ministeri de Treball espanyol i, encara que el marge per tirar mesures endavant és molt més curt que en els anteriors, l'any també arrenca amb assignatures pendents en matèria laboral. 

SMI

Després d’un any complicat per als acords entre els agents socials (amb la patronal abandonant algunes de les negociacions), la vicepresidenta segona reprendrà pactes tan urgents com el nou increment del salari mínim interprofessional (SMI). L’executiu ja té sobre la taula l’informe dels experts, que recomana un augment d’entre el 4,6% i el 8,2%. A partir d’aquí, tocarà acostar les posicions dels sindicats i els empresaris. CCOO vol apujar-lo dels 1.000 euros actuals en 14 pagues a una forquilla d’entre 1.082 i 1.100 euros, mentre que la UGT demana estirar-lo directament fins als 1.100 euros. La proposta de la CEOE és inferior fins i tot al percentatge més baix que plantegen els experts: un 4% més, fins a situar l’SMI en 1.040 euros bruts en 14 pagues. 

Cargando
No hay anuncios

Díaz no ha donat més detalls en la seva compareixença aquest dimecres sobre quan seran les primeres reunions del 2023 per desencallar l'augment ni quina és la seva oferta enmig d'aquest ball de xifres. Sumar la patronal a l’acord sembla complicat ara per ara, sobretot després que aquesta trenqués el diàleg amb Treball per pactar amb Bildu dotar de més poder la Inspecció de Treball en els acomiadaments col·lectius. 

Cargando
No hay anuncios

Indemnitzacions per acomiadament

Un dels punts que van quedar fora de la reforma laboral és el preu dels acomiadaments. Aquest últim any Díaz s’ha referit a un acomiadament “restauratiu i dissuasiu” que incorporés diferents indemnitzacions segons el perfil de cada treballador. Aquest sistema a la carta, però, no s’ha arribat a traslladar en cap proposta concreta. L’abaratiment dels acomiadaments preocupa als sindicats i, de fet, el Comitè de Drets Socials del Consell Europa (CEDS) ha admès a tràmit una denúncia de la UGT per aquest mateix tema. L’organització insisteix que Espanya contradiu la Carta Social Europea, ja que l’acomiadament s’ha devaluat en les últimes dècades.

Cargando
No hay anuncios

Negociació col·lectiva

Aquest any ha sigut el de la inflació desbocada i, com a conseqüència, el de la pèrdua de poder dels treballadors. Per això, els sindicats també han engegat una campanya per renegociar convenis col·lectius bloquejats amb increments de salari que compensin l'augment de preus, fent servir les vagues com a eina de pressió. Així i tot, per al 2023 queda pendent l'aprovació del nou AENC (el marc general per a aquestes converses), que encara no s'ha pogut tancar amb la patronal.

Cargando
No hay anuncios

Segona part de la reforma de les pensions 

En els últims mesos del 2022 el govern espanyol ja va reactivar una altra negociació dura, la de la segona part de la reforma de les pensions. El text s’hauria d’haver pactat abans que acabés l’any, ja que era un dels compromisos amb Brussel·les, però aquesta última fase s’endarrerirà com a mínim fins al gener. El principal escull i el que ha portat més maldecaps al ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, és el període del còmput per al càlcul de la pensió de jubilació. La seva proposta és ampliar-lo de 25 a 30 anys i permetre triar els 28 millors. A més, el govern vol augmentar les aportacions a la Seguretat Social dels treballadors amb sous més alts apujant les seves cotitzacions.

Cargando
No hay anuncios

Autònoms

Tres milions d’autònoms a Espanya estrenaran un nou sistema de cotitzacions a partir de l’1 de gener del 2023. En lloc d’escollir quina quota volen pagar a la Seguretat Social, amb l’entrada al nou any els treballadors per compte propi passaran a triar una quantitat segons una estimació dels seus ingressos mensuals. El ministeri d’Escrivá ja ha habilitat una calculadora a la seva web perquè els afectats puguin saber quin dels 15 trams haurien de fer servir. Aquestes noves quotes s’aplicaran progressivament fins al 2025 i després caldrà renegociar-les.

Cargando
No hay anuncios

Delictes laborals

La reforma del Codi Penal que elimina el delicte de sedició i reforma el de malversació també ha permès endurir els delictes contra els treballadors. El 12 de gener entrarà en vigor la llei, que introdueix penes de presó “de sis mesos a sis anys” i multes de sis a dotze mesos a qui “imposi als treballadors al seu servei condicions laborals o de la Seguretat Social que perjudiquin, suprimeixin o restringeixin els drets que tinguin reconeguts per disposicions legals, convenis col·lectius o contracte individual”.

Cargando
No hay anuncios

Estatut del Becari

Un altre acord que ha quedat ajornat per la negativa de la patronal és l’Estatut del Becari. Díaz ja té el vistiplau dels sindicats per tirar endavant una mesura que aborda la situació dels estudiants en pràctiques. Per exemple, l’esborrany actual estableix que no podran treballar de nit ni superar el 20% de la plantilla en una empresa.