Economia 11/01/2018

Catalunya creix més que Espanya, segons l’Airef

El supervisor fiscal preveu que l’economia catalana pugi un 0,8% aquest trimestre

Natàlia Vila
4 min
Els accessos ferroviaris són clau per descongestionar el tràfic de mercaderies.

BarcelonaPassat el sotrac de la tardor, les previsions econòmiques per a Catalunya milloren setmana a setmana, a mesura que els ministeris i organismes publiquen les dades oficials. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, l’Airef, que recull i creua tots aquests indicadors per calcular el creixement de l’economia en temps real, va tornar a actualitzar ahir els seus càlculs i ara preveu que l’economia catalana creixi durant el primer trimestre de l’any per sobre de la mitjana espanyola.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Segons aquest organisme, l’economia catalana creixerà un 0,83% entre el gener i el març, mentre que en el conjunt d’Espanya la pujada es quedarà en el 0,77%. Si l’economia catalana mantingués aquest ritme durant tot l’any, el creixement anual del PIB seria del 3,2% el 2018.

En realitat, la xifra no difereix gaire del creixement registrat durant l’últim trimestre del 2017. Segons la mateixa Airef, el PIB català va acabar augmentant un 0,77% entre l’octubre i el desembre, lluny dels escenaris catastrofistes que s’havien pintat.

De fet, aquests registres queden lluny dels càlculs que va fer el govern espanyol. A mitjans de desembre, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va assegurar que el PIB català s’havia desaccelerat l’últim tram de l’any i que la taxa de creixement es rebaixaria a la meitat, fins a situar-se entre el 0,4% i el 0,5%, mentre que al tercer trimestre el creixement havia arribat al 0,9%. Malgrat aquest avís, Guindos es va mostrar confiat que aquests “efectes” quedarien “revertits”.

Previsions més vives que mai

L’Airef, organisme presidit per José Luis Escrivá, també va pronosticar al novembre que l’impacte en l’economia espanyola de la incertesa a Catalunya podria ser de quatre dècimes (uns 4.000 milions d’euros) si la crisi política era temporal, i de fins a 1,2 punts del PIB (uns 13.000 milions d’euros) si per contra la incertesa es mantenia en el temps.

Si això passés, la previsió inicial de l’Airef era que el creixement econòmic espanyol podria arribar a reduir-se fins a l’1,5% l’any vinent. Per a Catalunya, estimava que l’economia podria caure entre un 0,7% (en l’escenari central) i un 2,7% en el cas que les tensions sobiranistes s’allarguessin.

L’escenari, però, ha anat canviant des del novembre, i l’Airef sí que ha anat corregint a millor els seus pronòstics, a mesura que s’han fet públics els diversos indicadors que creua per fer els càlculs, entre els quals hi ha la taxa d’atur i d’ocupació, l’índex de producció industrial, el consum, les importacions i el finançament a empreses i famílies, entre d’altres.

L’organisme destaca que les últimes dades conjunturals reflecteixen una “lleugera acceleració” en el ritme d’avanç de l’economia, principalment perquè hi ha una aportació més gran de la demanda nacional. També hi ajuda el fet que la demanda interna es manté positiva, tot i que més moderada.

Així, ara l’Airef preveu un creixement interanual del PIB espanyol del 3,3% per al primer trimestre del 2018, la mateixa dada que estima per a l’últim trimestre del 2017, i dues dècimes més del que creu que va créixer l’economia durant tot l’any passat.

L’alça trimestral del 0,77% en el conjunt d’Espanya per al primer trimestre se situa, a més, molt en línia amb el que ja van pronosticar per al quart trimestre del 2017: un augment del 0,8%.

Entre els indicadors que ja ha concretat, l’Airef creu que les exportacions creixeran un 2,1% en el primer trimestre i les importacions un 2,2%. En aquest mateix període, entre el gener i el març, l’organisme estima que la taxa d’ocupats augmentarà un 0,7% a Espanya. Pel que fa a l’ocupació en termes d’Enquesta de Població Activa, l’autoritat fiscal estima que creixerà un 3,1% en comparació amb el primer trimestre del 2017, en línia amb el quart trimestre de l’any passat.

El lobi turístic espanyol Exceltur va admetre ahir que la crisi política catalana ha provocat unes pèrdues de 319 milions d’euros al sector turístic espanyol, un 73% menys del que havien anunciat ells mateixos. Fins ara Exceltur havia mantingut que l’impacte seria d’almenys 1.197 milions, una xifra que fins i tot havien dit que podria pujar fins a fregar els 1.800 milions d’euros. Finalment no ha sigut així.

El lobi turístic, que agrupa una trentena d’empreses del sector, va assegurar que això podria tenir un efecte molt negatiu en els primers mesos de l’any sobre l’ocupació i sobre altres sectors afectats per l’arrossegament de la principal activitat econòmica de Catalunya, la primera destinació dels turistes estrangers que arriben a Espanya.

El vicepresident executiu d’Exceltur, José Luis Zoreda, va explicar que les caigudes més grans d’ingressos es van produir al mes d’octubre, en concret un -11,2%, també lluny del 20% que havia anunciat la mateixa Exceltur a l’octubre. Al desembre el descens va ser del -5,2% per la incertesa del procés electoral, mentre que al novembre la caiguda es va relaxar fins al -8,1%, després de l’aplicació de l’article 155 i l’anunci d’eleccions.

La compra d’habitatges a Catalunya va accelerar el seu creixement al mes de novembre, tot i la incertesa política, mentre que en el conjunt d’Espanya hi va haver una desacceleració, segons les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística.

A Espanya es van vendre al novembre 40.579 habitatges, un 18,1% més que el novembre del 2016. A Catalunya se’n van vendre 6.462, un 15,6% més. Així, es canvia la tendència, ja que a l’octubre les vendes a Catalunya van augmentar un 12,5%, mentre que el creixement en el conjunt espanyol s’enfilava al 25,7%. De fet, a l’octubre Catalunya va ser la comunitat en la qual la venda d’habitatges va créixer menys, cosa que es va atribuir a la incertesa política, però al novembre s’han canviat les tendències.

Catalunya va ser la segona comunitat on més pisos es van vendre al novembre, només superada per Andalusia. En els primers onze mesos del 2017 a Catalunya es van vendre 71.620 habitatges, una xifra que és un 15,18% superior al mateix període del 2016. A Espanya del gener al novembre es van vendre 432.212 habitatges, amb un creixement del 14,98% respecte del mateix període del 2016.

stats