La banca andorrana ja es prepara per a la liquidació de la BPA

El característic cavall negre que apareixia en la publicitat de la Banca Privada d’Andorra pot convertir-se ben aviat en un vestigi oblidat de la iconografia financera del Principat. Els gestors encarregats de gestionar la crisi del tercer banc andorrà ja posen fill a l’agulla a un escenari de liquidació ordenada de l’entitat, que alguns esperaven que s’anunciés ahir a la tarda i que d’altres asseguren que s’anunciarà avui mateix, segons diferents fonts consultades per l’ARA durant una nova jornada tensa a l’estat pirinenc.

La desaparició de l’entitat es considera un escenari segur des de les plantes nobles dels altres quatre grans bancs andorrans que s’arrengleren al llarg de la Valira. Un alt executiu d’una d’aquestes entitats explicava amb claredat a aquest diari el seu diagnòstic: “La marca és morta, la marca és Fukushima”.

La BPA, fundada l’any 1957, intervinguda la setmana passada pel govern per presumpte blanqueig i amb el conseller delegat a la presó i dos directius més buscats per la policia, pot estar vivint els seus últims dies de vida. De fet, el calendari de liquidació no està tancat però ja té algunes línies mestres. La primera passa per la constitució formal, dilluns que ve, del nou Consell General (Parlament) andorrà. El paper de l’òrgan legislatiu del país és clau per aprovar una llei que faci possible la liquidació sense processos judicials.

Diferents fonts asseguren que la liquidació és el camí triat, tot i que oficialment l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) encara deia ahir que treballa per normalitzar l’operativa del banc, restablir la confiança dels clients i obrir noves línies de crèdit. En cap cas, segons un portaveu, la liquidació és la “primera opció”.

Un acord polític quasi total

Però segons ha pogut saber aquest diari, la llei de liquidació i l’inici del procediment depèn únicament de l’intent que està fent el govern en funcions d’incloure la totalitat dels membres del Consell en l’acord. La intenció d’Antoni Martí, cap del govern del Principat, és que la decisió, que serà polèmica, es pugui aprovar per unanimitat. Segons fonts polítiques, aquest consens absolut ja estava molt a prop d’assolir-se ahir. De fet, la immensa majoria dels consellers electes ja hi estan d’acord, però en cara quedava una petita part per sumar-s’hi.

Si finalment es produís aquesta situació, els càlculs extraoficials del sector preveuen que les pèrdues de diners generades per la fallida de la BPA siguin del voltant de 125 milions, una quantitat que es podria cobrir amb els fons propis de l’entitat, les preferents, els bons i amb el fons de garantia. Tot i que és un dels secrets més ben guardats del país, fonts financeres asseguren que aquest fons, creat per salvar els estalvis dels clients en cas que una entitat s’ensorri, està dotat amb 113 milions. Descomptant-hi la part que hi aportava la BPA encara estaria per sobre dels 90 milions. “Les bones notícies són que els estalviadors no hi perdran o hi perdran molt poc i que l’exposició de la resta de bancs a la BPA és zero”, assegurava ahir un directiu.

Mentre això passava en una nova jornada de reunions maratonianes (ahir l’INAF va accedir finalment a reunir-se amb Jaume Bartumeu, representant dels Cierco, propietaris de la BPA), als bancs es repetien les cues i les situacions de tensió. Un client, camioner, no amagava la preocupació: “El banc desapareixerà. Qui ha de quedar-s’ho, això?”, deia.

La mala fama

La BPA, ara en el punt de mira de tothom, ja era mal vista també a dins del mateix país. “Cal tenir nas i ser professional -deia un exdirectiu d’un dels altres quatre grans bancs-, i durant molt de temps hem sabut que la BPA permetia coses que nosaltres no fèiem”. Potser aquesta mala fama hi ha ajudat perquè cap altra entitat hagi fet el pas per quedar-se-la. “Primer hi ha el tema de la sanció, però a més creiem que encara no se sap tot, que encara hi ha comptes contaminats per sortir”, afegia aquesta veu.

A aquesta crítica generalitzada s’hi afegia una segona consideració: la BPA, amb prop de 12.000 clients i 250 treballadors, era considerat un banc orientat a la captació de fons estrangers i “no feia país”, com lamentava una font política.

Els bancs que seguiran en el negoci (Crèdit Andorrà, Andbanc, Mora Banc i Sabadell) reben dipòsits “a raig” des de la setmana passada. De fet, calculen que podrien arribar captar uns 200 milions cadascuna. Però en l’ambient ressona una frase: “El mal és enorme. Això és un desastre sense pal·liatius per a la nostra reputació”.

La família Pujol té 1,3 milions a Banco Madrid

La crisi de la Banca Privada d’Andorra (BPA) ha deixat atrapats 1,3 milions d’euros que la família Pujol manté a Banco Madrid, la filial espanyola de l’entitat, per fer front a les multes que Hisenda els pugui imposar després de regularitzar els diners que tenien a l’estranger. Segons van confirmar a l’agència Efe fonts pròximes al cas, la família Pujol podria perdre bona part d’aquests diners en funció de si els tenien en un dipòsit o en algun vehicle d’inversió com un fons o una sicav.

Banco Madrid ha deixat atrapats temporalment milers de clients, entre ells els Pujol, ja que no poden accedir als seus diners (tant si els tenen en fons com en dipòsits) després que dilluns l’entitat presentés el concurs de creditors. Si, com es preveu, l’entitat s’acaba liquidant (vegeu la pàgina 22), els clients que hi tinguin dipòsits de més de 100.000 euros molt probablement perdran els diners que superin aquesta quantitat.

A Banco Madrid hi tenen comptes Marta Ferrusola, la dona de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, i quatre dels seus fills -Marta, Mireia, Pere i Oleguer-. Els diners reservats tenien com a objectiu fer front a part del pagament de les multes que els pugui imposar Hisenda, que poden pujar al 150% de l’import ocult.