Carles Vilarrubi, el gran company de batalla que sempre ha estat a l'altura
BarcelonaCarles Vilarrubí ha estat el germà gran que no tinc i que, després d’avui, he perdut i mai més tindré. Ha estat per a mi una il·lusió, un miratge, un somni tenir-te.
Ens vam conèixer fa ja molts anys, en un món diferent i amb uns paràmetres molt diferents. Hem compartit junts batalles, ensurts, projectes i, sobretot, victòries. Ell va ser sempre un guanyador que no tenia por a res, ni a ningú, mirava tothom a la cara, com ara ha fet amb la mort. Ha estat un honor per a mi que hagi sigut el meu mentor, i jo el seu alumne.
Carles Vilarrubí ha estat un home educat, culte, il·lustrat, diplomàtic, bon amic, bon amfitrió i, per sobre de tot, una cosa que actualment no s’estila gaire: fidel a mort!
Era molt aficionat al cinema poc comercial, a aquesta mena de cinema que et fa pensar. Abans en deien cinema d’autor. Per això mai oblidaré quan, sorprenentment, va insistir en anar a veure la comercial Top Gun. El vell instructor, després d’un desastrós entrenament, esbroncava els alumnes dient: "Aquí no lluita cadascú pel seu èxit personal, som un equip i mai abandoneu el company, doneu-li sempre cobertura". Aquell dia vam segellar el nostre pacte: no abandonis mai el company, encara que no ho veieu clar, no permeteu que abatin el company i ho hem complert. No vam comptar que la vida també dispara.
A l'assolir la presidència de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició em va demanar que estigués al seu costat i òbviament hi vaig estar. No hi havia opció, mai s’abandona el company. Ara, mentre volo sol, quan la vida l’ha abatut, no puc deixar de pensar en els seus valors ferms i en la profunditat de la seva amistat fidel. Poc abans que tot aquest malson comencés em va trucar per anar a veure una pel·lícula francesa: 13 dies, 13 nits sobre la sortida de l’ambaixada francesa a Kabul. A la sortida vam comentar que si ens trobéssim en un moment així ens agradaria estar a l’altura.
Ell ho va estar sempre i jo penso en el cinema i en les pel·lícules que hem vist junts. M’agradaria estar algun dia a la seva altura. De moment ens separem, però no ho dubtis amic, tornarem a volar junts.