Brussel·les millora les previsions econòmiques d'Espanya mentre rebaixa les de la zona euro per Trump
La Comissió Europea revisa a l'alça l'expansió del PIB espanyol en tres dècimes, fins a situar-lo en el 2,6% aquest 2025
Brusel·lesBrussel·les preveu que la diferència del creixement econòmic registrat a Espanya comparat amb la resta de la zona euro i de la Unió Europea s'eixampli més del que havia pronosticat anteriorment. La Comissió Europea estima que l'economia espanyola creixerà en un 2,6% aquest any–tres dècimes més del que apuntaven les últimes previsions econòmiques– i la manté com la gran economia del bloc europeu que creix més; però rebaixa en quatre dècimes la taxa de creixement de l'eurozona i del bloc europeu, fins a situar-les en el 0,9% i a l'1,1%, respectivament. Així doncs, tot i que apunta que Espanya sortirà il·lesa del primer cop directe de la guerra aranzelària iniciada per Donald Trump, ha empitjorat les previsions de la UE al fer els càlculs com si l'actual 10% addicional de taxes de duanes als Estats Units es mantingués de manera permanent.
Pel que fa al 2026, l'executiu comunitari també incrementa el creixement econòmic de l'Estat, que es reduiria respecte a l'any anterior i baixaria fins al 2%. Ara bé, malgrat que es compassaria més amb la mitjana de l'eurozona (1,4%) i de la UE (1,5%), encara es mantindria 0,6 i 0,5 punts percentuals per sobre, segons l'informe de les previsions econòmiques de primavera de la Comissió Europea publicat aquest dilluns.
L'Estat també és un dels estats membres que incrementa més el seu producte interior brut (PIB) i el punter entre les grans economies. Supera amb escreix la locomotora industrial del continent, Alemanya, que surt de la recessió –l'any passat va disminuir en un -0,2%– i es mantindrà estable. No seria fins al 2026 que l'economia germànica tornaria a créixer, fins a un 1,1%. Quant a França, aquest any augmentarà el PIB un 0,6% i l'any que ve, un 1,3%. I, pel que fa al PIB d'Itàlia, tornaria a créixer un 0,7%, igual que el 2024, i el 2025 incrementaria un 0,9%.
Segons apunta el mateix informe de la Comissió Europea, els motius de la notable expansió econòmica de l'Estat és "el fort creixement del consum intern i de la positiva contribució de la demanda externa neta". És a dir, l'increment de les exportacions. En aquest sentit, l'executiu comunitari apunta que "l'exposició directa" de l'economia espanyola als aranzels imposats pels Estats Units és "limitada", si bé contraposa que la "incertesa política al voltant del comerç internacional i les taxes de duanes pesaran en el creixement de la inversió privada".
Respecte a la inflació, Brussel·les pronostica que es continuarà reduint fins a assolir l'objectiu del 2% que s'imposa el Banc Central Europeu (BCE). Concretament, la incrementa en una dècima aquest any, fins al 2,3%, i la rebaixa en una dècima per al 2026, quan es quedaria en l'1,9%. En aquest cas, els països de la moneda única registraran un augment de preus més baix que el de l'Estat, i el d'aquest any es quedaria en el 2,1 i el de l'any que ve en l'1,7%. La taxa d'inflació a la UE serà lleugerament més elevada: un 2,3% el 2025 i l'1,9% el 2026.
D'altra banda, Brussel·les ressalta el "robust avenç" del mercat laboral espanyol i és especialment optimista en aquest camp. Aquest any apunta que els llocs de feina a l'Estat incrementaran en un 2,1% i la taxa d'atur baixarà fins al 10,4%, mentre que el 2024 es va quedar un punt percentual per sobre, en l'11,4%. Fins i tot la Comissió Europea calcula el percentatge de persones en edat activa que no tenen feina i Espanya aconseguiria la fita de baixar del 10% i el 2026 situa el percentatge en el 9,9%.
Tal com apunta l'informe de l'executiu comunitari, aquesta tendència a la baixa de l'atur de l'Estat es deu a "la creació addicional de llocs de feina" i, a la vegada, a la moderació de l'entrada d'immigrants i del "total de creixement de la força de treball", especialment si es compara amb els últims anys. En aquest sentit, Brussel·les indica que els sous continuaran creixent a l'Estat i, tot i que no s'aventura a pronosticar taxes concretes, assegura que incrementaran a un ritme més accelerat que no pas els preus. Per tant, per sobre del 2%. Això sí, preveu que l'augment dels salaris es "moderi" una altra vegada a mitjà o llarg termini.
Espanya supera el límit de dèficit el 2024
Per contra, la Comissió Europea assegura en l'informe que Espanya va superar el límit de dèficit que imposa la Unió Europea per dues dècimes i va registrar-ne un 3,2%. Tanmateix, fonts comunitàries apunten que es deu a les mesures que les administracions han desplegat per la DANA del País Valencià, que haurien augmentat la taxa entre tres i quatre dècimes. Amb tot, Brussel·les aplaudeix que l'Estat vagi reduint el dèficit any rere any i assegura que el 2024 va aconseguir rebaixar-la en comparació a l'any anterior gràcies a "un fort creixement econòmic, un desenvolupament del mercat laboral favorable i d'un menor cost de les mesures per reduir els preus de l'energia".
Pel que fa al 2025, l'executiu comunitari calcula que Espanya aconseguirà abaixar el dèficit fins al 2,8% i ja hi ha inclòs 6.000 milions de despesa pública en defensa, que surten dels 10.000 milions del pla de Pedro Sánchez per al rearmament —4.000 milions dels quals són en crèdits, i per això no els ha comptabilitzat—. Segons indiquen fonts comunitàries, aquest desemborsament tindrà afecta en 0,35 punts percentuals en el dèficit d'enguany. Sigui com sigui, l'executiu comunitari gairebé dona per fet que, en trobar-se per sota del màxim del 3% de dèficit, no li obrirà un expedient sancionador a Espanya, decisió que es preveu que es confirmi el 4 de juny que ve.