Els ciutadans dels EUA paguen el 96% dels aranzels de Trump: la factura els puja a 163.000 M€

BarcelonaEl 96% del cost dels aranzels a les exportacions estrangeres als Estats Units el paguen les empreses i els consumidors nord-americans, segons un estudi del think tank alemany Kiel Institut. Això representa que 192.000 milions dels 200.000 milions de dòlars (163.600 milions i 170.400 milions d'euros, respectivament) addicionals que es van recaptar el 2025 en tarifes comercials a les duanes dels EUA han acabat sent una transferència de diners dels ciutadans nord-americans al seu govern federal presidit per Donald Trump.

L'estudi, titulat America's own goal: who pays the tariffs? [El gol en pròpia porteria d'Amèrica: qui paga els aranzels?] i escrit per quatre economistes del Kiel Institut, analitza les dades de 25 milions de transaccions comercials amb un valor total superior als 4 bilions de dòlars (3,4 bilions d'euros). El document també analitza els casos concrets de l'Índia i el Brasil, dos països que "van experimentar un increment acusat i sobtat dels aranzels l'agost del 2025".

D'acord amb l'article, "els importadors i els consumidors nord-americans assumeixen quasi el cost complet" dels aranzels imposats per Trump, mentre que "els exportadors estrangers absorbeixen només un 4% de la càrrega aranzelària". Concretament, el que troba és una reducció de 0,04 dòlars al preu original d'un producte per cada dòlar addicional que s'hi afegeix en forma d'aranzels. En altres paraules, "si els EUA imposen un aranzel del 25% sobre un producte, els exportadors reduiran el preu prearanzels menys d'un 1%" i, en canvi, "el preu amb l'aranzel inclòs pagat pels importadors nord-americans pujarà aproximadament un 24%, quasi tot l'aranzel", segons l'estudi.

Això demostra que l'afirmació de Trump que els aranzels són un impost que paguen les empreses estrangeres és "empíricament falsa", segons l'estudi.

Aquest increment del preu que assumeix l'importador nord-americà té dos possibles efectes: o s'afegeix al preu final de venda i el producte passa a ser més car, de manera que el paga el consumidor final, o bé l'assumeix l'importador en forma de caiguda dels beneficis. Els dos casos, que poden ser parcialment compatibles, tenen un efecte negatiu sobre l'activitat econòmica als EUA: l'encariment dels productes fa que tinguin menys diners disponibles per gastar en altres coses o invertir, mentre que si el sobrecost l'assumeix l'importador, reparteix menys dividends entre els accionistes o té menys fons per invertir.

En el cas que l'encariment provocat per l'aranzel s'afegeixi al preu de venda final, també provoca un augment del cost de la vida de les famílies dels EUA, ja que els productes passen a ser més cars.

Ja en el seu primer mandat com a president dels EUA, entre els anys 2017 i 2020, però encara més en el segon mandat, que va començar ara fa un any, Trump ha utilitzat els aranzels com a suposada eina per incrementar la producció industrial dintre del territori dels EUA i reduir la dependència comercial de les importacions de productes d'altres països, sobretot europeus i asiàtics. A més, el president nord-americà també els fa servir com a amenaça diplomàtica en les tensions geopolítiques amb altres estats.

L'altra variable que analitza l'estudi del Kiel Institut és què passa amb el volum de les vendes de productes de la resta de països cap als EUA una vegada s'imposen nous aranzels. La conclusió de l'estudi, en aquest cas, també és clara: el volum de productes que travessen la frontera cau dràsticament. "L'efecte primari dels aranzels és reduir les importacions, no pas forçar els productors estrangers a acceptar preus més baixos", afegeix l'informe.

A més, una reducció de les importacions provoca una escassetat de productes que es tradueix en preus més elevats o en problemes de subministrament, dues situacions que impacten negativament en el creixement econòmic dels Estats Units.

Per què els exportadors estrangers no assumeixen els aranzels

Com s'explica que els costos els acabi assumint de manera tan marcada una de les dues parts que participen en els intercanvis comercials? L'informe presenta tres explicacions, compatibles entre elles.

La primera és que "els Estats Units són un mercat gran, però no l'únic". Això vol dir que els exportadors estrangers es poden plantar davant dels seus clients nord-americans perquè tenen alternatives per continuar venent els seus productes al mateix preu a altres països. Aquest fet és evident en el cas de l'Índia, segons l'informe.

Una altra explicació és que les tarifes comercials imposades per Trump són extremadament elevades en comparació amb el que era habitual fins al seu retorn a la Casa Blanca. Per exemple, per compensar un aranzel del 50% com els imposats al Brasil o l'Índia, un exportador d'aquests dos països es veu obligat a retallar el seu preu original en un terç, cosa que probablement fa la transacció inviable financerament. "Donada la tria entre mantenir els marges de beneficis amb unes vendes més reduïdes o retallar els marges per mantenir el volum, la majoria d'exportadors prefereixen la primera opció", assenyala el document.

La tercera és que alguns exportadors de fora dels EUA esperen que els aranzels siguin temporals i acabin reduint-se o eliminant-se a través de les negociacions entre governs, un fet que ha passat en alguns casos, per la qual cosa prefereixen no tocar els preus.