Espanya augmenta la productivitat i redueix la bretxa amb Europa, segons el Banc d'Espanya

BarcelonaLa productivitat creix a Espanya. Així ho constata l'informe anual per al 2024 que ha publicat aquest dimarts el Banc d'Espanya, en el qual assenyala que l'economia espanyola està tancant la bretxa productiva amb les principals economies d'Europa, un element considerat com una de les principals assignatures pendents de l'Estat en matèria econòmica. La bona marxa de l'activitat econòmica els últims anys explica les millores productives, però l'organisme no apunta si són estructurals i es mantindran a llarg termini o si es tracta d'un fenomen temporal.

L'economia espanyola és, des de fa dos anys, la que més creix entre les grans de la Unió Europea. Això ha permès, doncs, que Espanya acurti les distàncies en diversos àmbits amb la resta d'Europa, sobretot els països de l'entorn més immediat, com França, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos o Bèlgica. Un d'aquests elements, segons l'informe del Banc d'Espanya, és la productivitat, que tot i ser un concepte abstracte per a la majoria de ciutadans, té molta importància a ulls dels economistes i a l'hora d'elaborar polítiques públiques.

La productivitat és l'eficiència a l'hora de produir. És a dir, una empresa és més productiva si pot produir més amb menys. Igualment, és aplicable a treballadors o a tota mena d'actius, com ara màquines o vehicles. És un concepte que, a més, està molt lligat al desenvolupament dels països: com més alta sigui la productivitat dels treballadors d'un país, més alts acostumen a ser els seus sous. I igualment, com més productives són les seves empreses, més elaborats i cars seran els seus productes o serveis. Per tant, els avenços en productivitat enriqueixen els països i la gent que hi viu.

"Els guanys de productivitat registrats a l'economia espanyola els últims anys han permès reduir la bretxa negativa acumulada al llarg de les últimes dècades" respecte a la resta de la zona euro, indica el document. Malgrat això, la diferència de productivitat entre Espanya i les principals economies d'Europa continua sent "significativa" i "reduir-la representa un dels reptes més grans als quals s'enfronta l'economia espanyola de cara al futur".

Millores generals

Així, el Banc d'Espanya ha detectat un "repunt recent de la productivitat" a l'Estat el 2024, que contrasta amb la situació a la resta del continent. Així, la productivitat per treballador va créixer l'any passat un 1,4% a Espanya, mentre que als estats que comparteixen l'euro va caure, de mitjana, un 0,7% (a Alemanya, la primera economia d'Europa, la reducció va ser encara més gran, de l'1,3%). Per hora treballada, la productivitat va pujar un 2,1% a l'Estat i un magre 0,1% a la zona euro. Una situació similar es va produir amb la productivitat del capital (els actius de les empreses, des de maquinària fins a vehicles, passant per programes informàtics o patents), que va disminuir un 0,5% a la zona euro mentre que a Espanya va incrementar un destacable 2,5% en un any, i la productivitat total dels factors (una mesura d'eficiència productiva entre treball i capital) va créixer un 2,2% a l'Estat i un 0,9% a l'eurozona.

El Banc d'Espanya apunta que aquesta millora generalitzada de la productivitat pot ser tant fruit de factors temporals com d'un hipotètic canvi més profund en el model productiu que es comença a detectar de manera incipient. Entre els factors "estructurals" –és a dir, de canvi de paradigma– hi ha la innovació, el capital humà i la qualitat de les institucions. Sobre el primer, "Espanya presenta una posició allunyada dels països" de l'entorn, tot i que el dèficit comparatiu amb la Unió Europea s'ha "reduït" des de la pandèmia. Per tant, tot i que encara es troba lluny dels nivells esperats per a una economia com l'espanyola, la innovació a l'Estat ha millorat recentment, cosa que podria explicar part dels increments de productivitat.

Sobre el capital humà, l'informe també hi troba augments: "Segons els resultats obtinguts en exàmens estandarditzats a escala internacional sobre les competències de la població adulta, s'ha produït una certa millora en el període més recent", sobretot concentrats en "grups de població amb menor nivell educatiu". Finalment, la qualitat de les institucions –que inclou administracions i els serveis públics, però també la qualitat de les lleis que regulen l'economia, la política i la societat en un país– han experimentat un "deteriorament" en el que portem de segle, igual que l'eficiència del sector públic.

Un altre element a tenir en compte és que la inversió empresarial ha crescut, cosa que tradicionalment afavoreix la productivitat. Aquesta pujada inversora es deu al fet que "les llars i les empreses espanyoles presenten ràtios d'endeutament en valors pròxims al mínim de les últimes dècades". Aquests nivells baixos de deute, juntament amb la caiguda del cost dels préstecs (fruit de les rebaixes dels tipus d'interès aprovades pel Banc Central Europeu l'últim any) faciliten que moltes companyies puguin utilitzar crèdits per millorar la seva capacitat productiva amb noves instal·lacions, renovant softwares o maquinària, o dedicant més diners a recerca.

Feines ocupades sobretot per immigrants

L'informe destaca la fortalesa del mercat laboral i la reducció "notable" durant l'any passat i els primers mesos d'aquest any tant de la taxa d'atur com de la taxa de temporalitat, mentre que el nombre de cotitzants a la Seguretat Social ha crescut gràcies a la creació de noves feines. Ara bé, el document assenyala que aquesta expansió del mercat de treball s'ha produït en bona part gràcies a l'augment de la població estrangera resident a Espanya: "Els últims anys l'ocupació ha estat particularment concentrada en la població immigrant", assenyala el document, que afegeix que, entre finals del 2019 i finals del 2024, al voltant d'un 76% dels llocs de treball creats a Espanya han sigut ocupats per treballadors nascuts a l'estranger. Aquesta entrada de mà d'obra de fora de l'Estat ha permès "satisfer la demanda més gran d'ocupació dels sectors amb més dificultats" per trobar empleats.

Sobre l'escassetat de treballadors, el Banc d'Espanya ha constatat que "des de finals del 2022 s'ha produït un augment significatiu del percentatge d'empreses que declaren dificultats per trobar mà d'obra", en especial a la construcció i l'hostaleria, dos dels pilars de l'ocupació i de l'activitat econòmica a l'Estat en el que portem de segle XXI i que es troben en el punt de mira dels crítics amb l'actual model econòmic per la precarietat laboral i la baixa productivitat. Malgrat això, l'informe no aclareix si aquestes dificultats dels empresaris d'aquests dos sectors per contractar nous empleats es deu a "la situació cíclica de l'economia" –és a dir, a un fet puntual que es corregirà amb l'entrada de nous treballadors al mercat laboral, siguin locals o estrangers– o si hi ha "un desacoblament de naturalesa més estructural entre les habilitats requerides i les disponibles" dels treballadors a causa de canvis de fons en l'economia.