De la gasolinera a la hipoteca: l'impacte a la butxaca de la guerra a l'Orient Mitjà

BarcelonaEls atacs dels EUA i Israel a l'Iran ja es noten a les butxaques. La situació serà pitjor com més duri el conflicte i més es trigui a solucionar el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passen la cinquena part del petroli i el gas mundials. "Ningú no sap el que passarà demà, però sí que sabem que el risc és molt alt", afirma Javier Díaz-Giménez, professor de l'Iese. El problema és que ens trobem en un context d'incertesa i volatilitat, afegeix Pedro Aznar, professor d'Economia d'Esade.

El fet és que l'escalada del petroli, que s'ha encarit al voltant d'un 50% des de l'esclat del conflicte, acaba disparant la inflació. Som més pobres perquè sense que augmentin les rendes suportem més costos. L'abast de tot plegat dependrà de la limitació de l'oferta de petroli, no només pel tancament de l'estret d'Ormuz sinó de la impossibilitat dels emirats del golf Pèrsic d'exportar la seva producció. I especialment de la d'un gegant del negoci de l'or negre com l'Aràbia Saudita. Aquest és el cicle de la transmissió dels efectes de la crisi.

El petroli

El conflicte no afecta només l'exportació per l'estret d'Ormuz. L'Aràbia Saudita només pot exportar avui al voltant del 70% del que és habitual. El món consumeix uns 100 milions de barrils diaris, dels quals al voltant del 10% provenen del regne saudita. L'Agència Internacional de l'Energia (AIE), que agrupa els països més industrialitzats, ha començat a alliberar 400 milions de barrils de les reserves estratègiques. Però amb això, que equival al consum mundial de quatre dies, no n'hi haurà prou si la guerra és llarga. Per això els EUA han aixecat les sancions a Rússia, per tal de tenir més proveïdors, especialment pels països asiàtics, per disgust dels europeus. El preu puja perquè hi ha menys oferta. El problema és que el mercat no està convençut que es pugui cobrir la demanda i el barril es manté entorn dels 100 dòlars. "Tot depèn de si s'obre o no l'estret d'Ormuz", afirma Diaz-Giménez. Aquest professor de l'Iese afirma: "Hi ha molta incertesa. No és una situació desesperada, però sí greu", més com més duri el bloqueig d'Ormuz.

Els carburants

La primera estació de l'escalada del petroli són les gasolineres. Els carburants s'han encarit amb molta celeritat, tot i que els preus actuals del petroli més car no s'haurien de reflectir fins més endavant perquè són contractes a futur. Per això el govern espanyol ha instat a Competència (CNMC) a investigar si hi ha abusos. A les gasolineres, el litre de carburant s'ha disparat fins a superar fins i tot el nivell dels dos euros el gasoil. El dièsel puja més perquè en el seu preu de venda la matèria primera pesa més que a la gasolina. El 44% del que paguem són impostos i a la gasolina, el 49%, segons la patronal (AICE). A més, Europa és deficitària en gasoil, que ha d'importar, i la demanda hi és més gran perquè s'utilitza en moltes indústries.

L'electricitat

Una altra de les derivades de la guerra és l'escalada del gas, encara que no ha arribat als extrems de la invasió d'Ucraïna, quan va tocar els 300 euros el megawatt hora (MWh). I la qüestió és que és la font energètica que, sent la més cara, acostuma a marcar el preu de l'electricitat. El cost de l'energia suposa al voltant del 60% de la tarifa elèctrica. I al mercat majorista el preu de l'electricitat s'ha multiplicat, però es produeixen pujades i baixades amb una forta volatilitat.

La inflació

L'increment del petroli, a més, es trasllada als fertilitzants, que encareixen la producció d'aliments, així com als carburants, que eleven els costos del transport i, per tant, el preu de molts altres productes. Diferents estudis revelen que cada 10% d'increment sostingut del barril suposa entre una i tres dècimes a l'índex de preus de consum (IPC). El problema és que ja al febrer, abans que esclatés la guerra, aquest indicador va pujar quatre dècimes, fins al 2,3%. La fundació de les caixes (Funcas) preveu que el conflicte pot fer escalar la inflació al març fins a més del 3,6% i superar el 4% en mesos posteriors. No es preveu de moment arribar als nivells de la invasió d'Ucraïna, on va marcar el 10,8% el juliol del 2022.

El creixement

Tot plegat acaba afectant el creixement del conjunt de l'economia. Les famílies han de destinar més part de les seves rendes a l'energia i, per tant, menys part o bé retallar altres despeses, explica Pedro Aznar. Això implica menys activitat econòmica, que es tradueix en menys creixement. I aquí hi ha el dilema: si el problema se centra en inflació per molta demanda, la qüestió es pot resoldre amb els tipus d'interès a l'alça per refredar els preus. La cosa és més greu si aquesta pujada de preus és per l'oferta i s'hi suma l'estancament de l'economia, el que es coneix com a estagflació, avisa el professor d'Esade. De fet, ja hi ha grans països de la UE, com França o Alemanya, amb un creixement molt raquític. El vicepresident del BCE, Luis de Guindos, afirmava aquesta setmana que l'entitat revisarà les seves previsions sobre l'economia.

La hipoteca

Que augmenti la inflació s'acostuma a traduir en pujades dels tipus d'interès per part del BCE. Això comporta l'encariment del crèdit. L'euríbor a un any, la referència que s'utilitza per a les hipoteques a interès variable i que és el preu al qual els bancs es presten els diners entre ells, s'està encarint i manté una evolució volàtil davant les expectatives de possibles pujades dels tipus d'interès. Dimarts passat, l'euríbor a un any va registrar la pujada més gran en un dia en 20 anys i l'endemà va caure en una proporció similar, per després tornar a escalar. Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, el primer banc a Espanya, deia aquesta setmana que "tot fa pensar que això durà les hipoteques a uns nivells superiors". I no només afectarà qui té una hipoteca a interès variable sinó que també s'encariran les noves.