La guerra a l’Iran empeny la inflació i impacta en el cost de la vida de les famílies
L'encariment dels carburants i l'electricitat dispara l'IPC del març fins al 3,3% a Espanya
BarcelonaLa guerra a l'Iran i l'encariment de l'energia que se n'ha derivat han impactat en la inflació a Espanya. Així, el cost de la vida de les famílies aquest mes de març s'ha encarit notablement respecte al febrer, fruit de la pujada de preus dels carburants i l'electricitat.
Així, l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució de preus dels productes i serveis que consumeixen habitualment les llars espanyoles) tancarà aquest mes amb un increment del 3,3% en comparació amb el març de l'any passat, segons dades provisionals publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística. Aquesta xifra representa un increment d'un punt percentual respecte a la taxa de creixement anual registrada al febrer.
En relació al mes anterior, el creixement va ser de l'1%, sis dècimes més que el creixement registrat entre gener i febrer, un increment "previsible", segons Josep Reyner, president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya. "La pujada és més o menys la que es preveia", indica, tenint en compte que coincideix gairebé amb l'inici de la intervenció militar dels Estats Units i Israel a l'Iran, que ha acabat afectant els mercats energètics a escala global.
Impacte de la guerra a l'Iran
Els EUA van començar l'atac sobre l'Iran el 28 de febrer i immediatament el preu del petroli i el gas natural va iniciar una escalada causada, sobretot, pel fet que el país asiàtic és un dels principals productors del món i que, a més, Teheran va respondre a l'agressió amb atacs sobre diversos estats del golf Pèrsic aliats dels EUA que també es troben entre els principals exportadors de cru i gas del planeta.
A més, l'efecte més important sobre els mercats energètics va ser el tancament de facto del trànsit de vaixells a l'estret d'Ormuz, que uneix el golf Pèrsic amb l'oceà Índic i per on, abans de la guerra, passava el 20% del petroli i gas natural liquat que es consumeix al món. L'escassetat de petroli i gas va fer pujar el preu del cru, que en el cas del barril de Brent (el petroli de referència a Europa) va passar d'estar al voltant d'uns 70 dòlars als 100 dòlars, amb pics puntuals per sobre dels 120 dòlars.
El fet que el petroli i el gas s'encareixin té un impacte directe sobre una part important de béns i serveis de consum, com ara la gasolina i el rebut de la llum. De fet, el ministeri d'Economia ha assegurat en una nota als mitjans que el salt de la inflació "s'explica principalment per l'encariment dels carburants, efecte directe del conflicte a l'Orient Mitjà".
Mesures del govern
Malgrat això, el ritme de creixement dels preus de l'energia s'ha moderat aquesta setmana arran de l'aprovació del decret del govern espanyol, que va entrar en vigor dissabte passat i que introduïa rebaixes d'impostos als combustibles i l'electricitat. "L'última setmana els carburants baixen per l'aplicació de les mesures fiscals, tot i que continuen experimentant pressions per les cotitzacions internacionals, especialment en el cas del dièsel, a causa dels preus més alts del petroli, els nolis i els marges de refinament", ha afegit el ministeri.
A banda d'això, l'electricitat ha sigut l'altre element que ha empès a l'alça l'IPC, també fruit de la guerra (una part de l'electricitat es produeix per la combustió de gas natural o petroli). Malgrat això, el govern espanyol ha tret pit per la fortalesa de les renovables a l'Estat, que han permès "amortir la inflació": segons el ministeri d'Economia, l'"aposta d'Espanya per les renovables" ha sigut un "escut davant del xoc energètic per la guerra a l'Iran". L'executiu també ha recordat que les fonts verdes de generació d'energia, com la solar o l'eòlica, "avui fixen el preu de la llum en el 84% de les hores [del dia], davant del 25% del 2019".
Tot i la pujada de preus, de moment encara és un primer impacte. Reyner creu que és una "bona notícia" que l'IPC subjacent –el que no inclou ni l'energia ni els aliments frescos, més volàtils– només ha crescut aquest mes un lleuger 0,1% i es manté en el 2,7% anual, cosa que mostra que els costos energètics de moment encara no impacten en tot el cistell de la compra de les llars.
Per saber com evolucionarà la inflació en els mesos vinents "caldrà veure com evoluciona la guerra i els efectes de segona ronda", opina Reyner, sobre productes de tota mena, però sobretot els aliments. Fins i tot si s'acabés la guerra en qüestió de dies, els efectes sobre el cost de la vida de les famílies es notarien durant força més temps per l'impacte sobre la indústria energètica mundial, "atès que sembla que hi ha infraestructures perjudicades i que la represa no podria ser immediata", afegeix l'economista.