L'acord UE-EUA: poc a celebrar, però podria haver estat pitjor

Podia haver estat pitjor. Això, i que redueix la incertesa, és el millor que es podrà dir d’aquest acord. Amb el pas de les setmanes s’hauran d'anar sabent els detalls que falten, com un text que encara no existeix, la llista definitiva de productes, l’import de les compres d’equipament militar o una idea més precisa de les inversions a realitzar, per exemple. Però, amb les dades divulgades fins ara, l'acord no facilitarà algunes de les mesures del full de ruta que Europa havia assumit a partir dels informes Letta i Draghi.

Inscriu-te a la newsletter EconomiaInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El nou aranzel del 15% sobre la majoria de les exportacions europees acordat entre la UE i els EUA és superior al 10% acordat amb el Regne Unit (que, a més, s’allibera dels aranzels incrementats a l’acer i l’alumini) i igual al de fa pocs dies amb el Japó. Però substituirà l’aranzel bàsic del 10% imposat amb caràcter universal (excepte al Canadà i Mèxic) des del 5 d’abril i uns altres de previs. Per tant, l’impacte serà relativament assumible per a les exportacions europees. Sobretot, perquè ja ens havien aplicat la primera dosi amb l’aranzel bàsic. Però, d’impacte, n’hi haurà, perquè l’aranzel final és, si més no, tres vegades superior al nivell existent abans de la tornada de Trump. De fet, les exportacions catalanes i espanyoles als EUA ja han notat l'efecte de l’aranzel bàsic els mesos d’abril i maig, amb baixades de l’ordre del 14%-15%, encara que podrien també estar compensant, en part, els avançaments de compres del trimestre anterior. Ara bé, els principals impactes comercials seran els indirectes, és a dir, els que ens vindran via tercers països de la UE també afectats per l’acord. Haurem de veure com s’interpreta en les comandes aquesta reducció de la incertesa des de les empreses. El que queda clar és que les alegries del sector exterior d’anys passats no es repetiran aquest i això frenarà el creixement del 2025.

Cargando
No hay anuncios

A mitjà i llarg termini hem de confiar en la capacitat demostrada per les empreses catalanes d’obrir nous mercats. Els productes farmacèutics, si es confirma, respiraran tranquils perquè formarien part dels productes exclosos de l’acord, però els altres sectors en patiran els efectes, particularment l’agroalimentari.

L’acord inclou altres penyores tan o més importants que els aranzels. Els compromisos adquirits en inversions a realitzar per la UE als EUA (600.000 milions de dòlars) formen part dels aspectes no gaire clars encara. Sembla que regiran durant la resta del mandat de Trump (per tant, fins al 2028) i, en conseqüència, el volum pactat més que duplica el flux actual d’inversions que ja es produïa. Una desviació d’inversions d’aquesta magnitud pot afectar els plans de reindustrialització de la UE. Les empreses que hi accedeixin podran obtenir els generosos beneficis de l’IRA act (Llei de Reducció de la Inflació) aprovada el 2022 durant l’administració Biden.

Cargando
No hay anuncios

Les compres “significatives”, però no concretades, d’equipament militar als EUA també poden diluir les poques esperances que els compromisos d’augment de la despesa militar de l’OTAN podien significar per a la indústria de defensa europea. En certa manera, tothom tenia coll avall que aniria així, però les primeres dades d’evolució de les cotitzacions de les principals empreses europees de defensa ja fan pensar que els inversors no s’ho han pres gaire bé.

Les compres pactades d’energia (750.000 milions), també per als pròxims tres anys, previsiblement, substituiran les que encara es fan a Rússia, però a costa d’un encariment, sobretot del gas liquat, que afectarà també el preu de l’electricitat. Substituirem una dependència per una altra de més cara. Però els ucraïnesos ens ho agrairan.

Cargando
No hay anuncios

Però el gran plat fort que encara ha de venir, i del qual sabem ben poc encara, és el futur acord que puguin establir la Xina amb els EUA. Les conseqüències poden afectar-nos tant o més que l’acord signat ara perquè podria comportar una entrada més gran de productes xinesos a Europa. Haurem d’estar-ne molt pendents.

En resum, doncs, poc a celebrar, però podia haver estat pitjor.