Pensions

Reforma de les pensions: per què el govern espanyol parla "d'èxit" i l'Airef la qüestiona?

L'executiu passa el primer gran examen i no es veu obligat a aprovar mesures addicionals per ajustar la despesa i els ingressos

MadridUna de freda i una de calenta. Aquesta és la conclusió que s'extreu del primer gran examen de la reforma de les pensions que el govern espanyol va iniciar el 2020. Aquest dilluns l'Autoritat Fiscal (Airef) ha publicat els resultats de la prova de foc –l'organisme té el mandat d'avaluar cada tres anys les mesures– i, si bé confirma que es compleix amb la "regla de despesa" del sistema de les pensions, en qüestiona la sostenibilitat: "No ha millorat", ha afirmat la presidenta de l'Airef, Cristina Herrero, en roda de premsa. En canvi, el govern espanyol veu en les conclusions de l'Airef un aval a tots els canvis aprovats. De fet, des del ministeri de la Seguretat Social parlen "d'èxit" de la reforma. Per què opinen tan diferent?

Regla de despesa

Una de les claus d'aquest primer examen radica en l'anomenada "regla de despesa". Aquest element es va introduir a la reforma després d'un acord amb Brussel·les i determina si hi ha un equilibri entre els ingressos i les despeses del sistema de les pensions a llarg termini. És a dir, si els ingressos seran suficients per afrontar les prestacions futures, sobretot quan es comenci a jubilar la generació més nombrosa, la del baby boom.

Cargando
No hay anuncios

L'Airef ha confirmat que, per ara, es compleix amb la regla. Aquest compromís estableix que durant el període 2022-2050 (anys de més tensió al sistema de les pensions per la jubilació de la generació del baby boom), la despesa neta mitjana en pensions no pot superar el 13,3% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida de l'economia). Avui, la projecció d'aquesta despesa neta se situa en el 13,2% del PIB, una dècima per sota.

Complir amb la regla suposa que el govern espanyol no està obligat a fer cap canvi fins, com a mínim, d'aquí a tres anys, quan es tornarà a passar un nou examen. En canvi, si no s'hagués complert hauria d'aprovar mesures d'ajust automàtic sobre les pensions, ja sigui per la part de la despesa, els ingressos o totes dues coses. Aquestes mesures les hauria d'aprovar el Congrés dels Diputats en el termini màxim d'un any. En cas de no ser així, les cotitzacions dels treballadors s'incrementarien automàticament per obtenir més ingressos. "Mirem el futur amb optimisme", ha afirmat la ministra de la Seguretat Social, Elma Saiz, que ha descartat cap canvi. Això vol dir que, per exemple, no es preveu una nova pujada de les cotitzacions socials ni una retallada de prestacions.

Cargando
No hay anuncios

L'informe de l'Airef constata que la despesa bruta en pensions durant el període 2022-2050 se situa en el 14,6% del PIB (per sota del 15% que marca la reforma), mentre que les mesures vinculades a incrementar els ingressos suposen un impacte mitjà anual d'un 1,4% del PIB durant el mateix període de temps, una xifra lleugerament inferior a la prevista (1,7% del PIB). De la contraposició d'un element amb l'altre en surt el 13,2% del PIB anterior.

Discrepància amb el càlcul

Fins aquí tothom coincideix. Ara bé, el primer xoc gran arriba amb com es calcula aquesta regla de despesa. Mentre que l'Airef titlla el càlcul de "dèbil" i "limitat", en particular el de la despesa, fonts del ministeri de la Seguretat Social recorden que aquesta està a la llei: no només el va aprovar el Congrés dels Diputats, sinó que el va avalar Brussel·les.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a la despesa de les pensions, l'Airef s'ha de fixar en l'últim Informe d'Envelliment de la Comissió Europea. En aquest document s'inclou l'evolució de la despesa en pensions a Espanya en funció de les tendències demogràfiques. A ulls de l'organisme aquesta variable és "molt sensible" als canvis. També en critica l'encotillament pel fet que no s'incorporen altres elements específics de l'economia espanyola, com l'evolució del dèficit de les administracions públiques, o debats com el de l'equitat intergeneracional. L'esmena més important, però, és pel fet de no poder aplicar una metodologia pròpia. Fonts de la Seguretat Social insisteixen en el valor que té l'informe de la Comissió.

En canvi, per la banda del càlcul dels ingressos, les mateixes fonts detecten una "prudència" per part de l'Airef. En aquest cas, l'organisme supervisor sí que té més màniga ampla per determinar què inclou o deixa fora del càlcul. Per exemple, l'Autoritat Fiscal ha tingut en compte l'increment de totes les cotitzacions socials, sobretot les de les rendes altes, però també qüestions com la pujada del salari mínim interprofessional (constata que ha suposat un baló d'oxigen en termes de renda i, per tant, de cotitzacions). En canvi, no ha tingut en compte de forma completa les transferències de l'Estat a la caixa de la Seguretat Social per tal de cobrir les anomenades "despeses impròpies". Una decisió que fonts de la Seguretat Social qüestionen: "La llei deixa molt clar que les transferències són ingressos".

Cargando
No hay anuncios

Què passa amb la sostenibilitat?

Però la galleda d'aigua freda de l'Airef al govern espanyol arriba, sobretot, pel que fa a la sostenibilitat del sistema de les pensions en general. L'organisme adverteix que no ha millorat respecte a l'última anàlisi que va fer l'any 2023. Per justificar-ho, l'Airef es fixa en el creixement dels diners que es gasten per cobrir les prestacions, sobretot les jubilacions. En concret, apunta que la despesa en pensions creixerà en 3,4 punts del PIB fins al 2050 (d'un 12,7% del PIB el 2022, a un 16,2% del PIB el 2050), cosa que suposa un lleuger increment respecte a l'anàlisi de fa dos anys. També posa en dubte que sigui equitatiu (que les generacions futures hagin de pagar una factura massa cara per afrontar la despesa).

Cargando
No hay anuncios

Un dels motius que genera més incertesa a l'Airef és l'evolució demogràfica actual a Espanya, marcada per la caiguda de la natalitat, cosa que es contraposa amb el creixement de les persones jubilades per l'efecte de la generació del baby boom. A ulls de l'ens, serà clau el creixement de l'economia espanyola, és a dir, si el mercat laboral continua sent vigorós, però també els fluxos migratoris. "Tots dos supòsits estan subjectes a una altíssima incertesa", apunta l'Airef. "No som autocomplaents, i és evident que hi ha incerteses [pel camí], però estem esperançats amb la reforma", reiteren des de la Seguretat Social.