L'Airef urgeix a reformar la llei d'estabilitat de la crisi financera: "Algú es pensava que es podria complir?"

MadridFa més de deu anys, enmig de la Gran Recessió, els dos principals partits a l'Estat, PSOE i PP, acordaven una reforma de la Constitució per assumir i complir amb la reducció del passiu que exigia Brussel·les als països més endeutats. Allò va suposar el naixement d'una cotilla permanent per a la despesa pública fixada a la carta magna espanyola sota el nom d'"estabilitat pressupostària" i aplanava el camí perquè més tard, el 2012, el govern de Mariano Rajoy (PP) aprovés l'anomenada llei d'estabilitat pressupostària. Tot plegat exigia a les administracions públiques ser molt restrictives amb la despesa.

"De veritat algú es pensava que podríem complir [la norma]?", ha indicat aquest dilluns la presidenta de l'Autoritat Fiscal, Cristina Herrero, en roda de premsa. L'Airef ho ha exemplificat així: des del 2013, el compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària o dèficit només s'ha complert tres dels set anys en què va estar en vigor (el 2020 es van suspendre les regles fiscals per la covid-19 i han tornat aquest 2024).

La reflexió ha coincidit amb la presentació per part de l'organisme d'una proposta de reforma "integral" de l'actual marc fiscal espanyol. "Fa falta un marc fiscal adequat a la realitat [espanyola] i als reptes de l'economia", ha indicat Herrero. L'Autoritat Fiscal creu que s'ha arribat a un punt de "falta de realisme i credibilitat" i a "problemes d'exigibilitat i inclús inaplicabilitat [de les regles fiscals]", així com a una "deficient integració de la realitat descentralitzada [de les administracions a l'Estat]".

D'entrada, urgeix a adoptar el marc fiscal europeu que es va posar en marxa passada la covid-19. Després d'estar suspeses durant els pitjors anys de la pandèmia, les regles fiscals europees han tornat, però de forma diferent. Tot i que també hi ha uns objectius de dèficit (3%) i deute (60% del PIB), la variable que ara preval és la regla de despesa, és a dir, que es posa en el punt de mira quin ha de ser el creixement màxim que poden tenir els desemborsaments de les diferents administracions públiques. En canvi, la llei d'estabilitat no té com a pal de paller aquesta regla. "Hauria de ser el centre de la supervisió. [...] Aquesta falta de coherència augmenta la incertesa i una correcta aplicació", reflexionen des de l'Airef. També creuen que cal redefinir i dotar de més transparència els criteris que estableixen el repartiment dels diferents elements, per exemple, de l'objectiu de dèficit per a cada administració. En aquest sentit, l'ens ha tornat a plantejar que cal aplicar objectius de dèficit diferents en funció del territori.

De fet, els estats membres han de transposar la directiva europea abans del 31 de desembre del 2025 i, tot i que el ministeri d'Hisenda té intenció de fer-ho, des de l'Airef temen que es quedin a mig camí, sobretot si Hisenda només planteja modificacions via reial decret llei, i no una reforma de la llei orgànica d'estabilitat pressupostària, cosa que requereix majoria al Congrés dels Diputats.

Més enllà del marc europeu

En termes de supervisió, l'Airef vol que s'adapti el seu propi funcionament al nou marc europeu i se n'enforteixi la credibilitat, eficàcia i aplicació de mesures preventives i correctores. També vol que no només l'Estat presenti un pla fiscal estructural, sinó també les 17 comunitats autònomes, els principals ajuntaments i la Seguretat Social per dotar de més transparència; i que es facin anàlisis independents sobre els errors de previsió de les administracions o s'incorpori l'impacte del canvi climàtic com a element a tenir en compte en el marc pressupostari.