L'FMI millora les seves previsions de creixement econòmic tot i els aranzels

BarcelonaEl Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat aquest dilluns les seves previsions de creixement econòmic per al 2026, tant de l'economia mundial com de l'eurozona, els Estats Units, la Xina i també d'Espanya. L'organisme destaca que "els vents en contra [del creixement] derivats de les canviants polítiques comercials es veuen compensats pels vents de cua lligats a l'augment de la inversió relacionada amb la tecnologia, inclosa la intel·ligència artificial (IA); més a l'Amèrica del Nord i l'Àsia que en altres regions", indica al seu informe.

A aquests vents de cua s'hi sumen el suport fiscal i monetari, unes condicions financeres favorables i l'"adaptabilitat del sector privat", segons l'anàlisi del fons, que preveu que l'efecte dels aranzels sobre el creixement disminueixi el 2026 i el 2027.

En el cas de l'economia espanyola, l'FMI torna a revisar a l'alça les seves expectatives de creixement, tant per a aquest any com per al següent, amb un ritme d'expansió previst del 2,3% el 2026, tres dècimes més del que s'anticipava el mes d'octubre passat, i de l'1,9% el 2027, dues dècimes més que l'anterior informe de l'organisme amb seu a Washington.

Tot i que les projeccions de creixement de l'FMI per a Espanya suposen una desacceleració substancial respecte de l'augment del 2,9% del PIB estimat per al 2025, Espanya se situarà aquest any com la gran economia europea amb millor exercici, ja que gairebé doblaria el ritme d'expansió de la zona euro (1,3%), i només quedaria una dècima per sota del 2,4% previst per als Estats Units.

Amb l'última millora de previsions de l'FMI, el pronòstic per a Espanya el 2026 supera fins i tot l'expectativa del mateix govern espanyol, que al novembre va mantenir en el 2,2% la seva projecció per al 2026, encara que la previsió actualitzada de l'1,9% de cara a l'any que ve se situa dues dècimes per sota del 2,1 previst per l'executiu espanyol i suposaria el ritme més baix d'expansió de l'economia espanyola des del 2014, amb l'excepció de la contracció del 2020 per la pandèmia de la covid.

En qualsevol cas, les projeccions actualitzades de l'FMI tornen a destacar l'acompliment de l'economia espanyola entre les grans economies desenvolupades, ja que únicament els EUA creixeran més que Espanya aquest any i el següent, amb previsions del 2,4% el 2026 i del 2% el 2027, després de veure millorada en tres dècimes la projecció per a aquest any.

En el cas de la zona euro, l'FMI eleva una dècima el pronòstic per a aquest any, fins a l'1,3%, mentre que manté sense canvis en l'1,4% el del 2027, després de millorar en dues dècimes, fins a l'1,1%, la projecció de creixement per a Alemanya el 2026 i mantenir-la estable en l'1,5% per al 2027. En el cas de França, l'FMI millora el pronòstic per al 2026 a l'1%, una dècima més, i reitera l'estimació de l'1,2% per al 2027, mentre que per a Itàlia augura un creixement del PIB del 0,7% per a cadascun dels dos exercicis, cosa que implica una rebaixa aquest any d'una dècima però una revisió a l'alça d'una dècima per al 2027.

Dificultats no resoltes

"El creixement lleugerament més ràpid el 2027 reflecteix els augments projectats de la despesa pública, especialment a Alemanya, juntament amb el sòlid exercici continu a Irlanda i Espanya", exposa l'FMI, tot i que avisa que la moderada taxa de creixement anticipada per a la zona de l'euro reflecteix dificultats estructurals no resoltes.

En aquest sentit, preveu que l'impacte de l'augment de la despesa en defensa es materialitzi només en els anys posteriors, atesos els compromisos d'assolir gradualment els nivells previstos per al 2035. En comparació amb altres regions, la zona euro es beneficia menys del recent impuls a la inversió tecnològica, mentre que els efectes persistents de l'augment del cost de l'energia després de la invasió d'Ucraïna continuaran llastant la indústria.

A escala global, les noves previsions de l'FMI apunten a un creixement mundial del 3,3% el 2026, en línia amb el de l'any passat i dues dècimes més del que s'esperava anteriorment, mentre que manté sense canvis el 3,2% de l'estimació per al 2027. En el cas de les economies avançades, l'FMI espera una expansió aquest any de l'1,8%, davant l'1,6% estimat prèviament, mentre que l'any que ve el creixement seria de l'1,7%, sense canvis respecte a l'octubre. Per a les economies emergents, el creixement esperat millora dues dècimes, fins al 4,2% el 2026, però empitjora una dècima per al 2027, amb un 4,1%.

Revisió a l'alça per a la Xina i l'Índia

Per a la Xina, la previsió es revisa tres dècimes a l'alça aquest any, fins al 4,5%, tot i que l'FMI retalla dues dècimes la de l'any que ve, fins al 4%. Per la seva banda, l'Índia veu millorada dues dècimes la previsió per al 2026, fins al 6,4%, i confirmada, també al 6,4%, la del 2027.

En la seva anàlisi, la institució dirigida per Kristalina Georgieva apunta que aquest exercici estable respon "a l'equilibri de forces divergents", ja que els factors adversos derivats dels canvis en les polítiques comercials es veuen compensats pels factors favorables derivats de l'augment de la inversió en tecnologia, inclosa la intel·ligència artificial (IA), així com per mesures de suport fiscal i monetari privat.

L'AIREF millora les previsions, però demana pressupostos

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) també ha elevat la previsió de creixement de l'economia espanyola d'enguany fins al 2,4%, tres dècimes més del que va pronosticar al desembre, per un final del 2025 "més vigorós". L'organisme ha apuntat que aquesta dinàmica "tindrà efectes d'arrossegament positiu" sobre l'increment del PIB "en volum per al 2026". Alhora, també ho atribueix al "major dinamisme" del consum familiar en "compensació del deteriorament de l'aportació del sector exterior". L'organisme ha calculat que el 2025 tanqui en el 2,9%, una dècima menys del pronosticat. D'altra banda, l'autoritat independent manté acabar-lo amb un dèficit de les administracions públiques del 2,5%.

La presidenta de l'Airef, Cristina Herrero, ha assenyalat aquest dilluns que la incertesa "no és excusa" per no fer previsions ni presentar un projecte de pressupostos generals de l'Estat. "Els dubtes sobre l'impacte de les decisions aranzelàries dels Estats Units (...) no poden portar a una posició de tanta prudència com la que ens va argumentar el Ministeri d'Hisenda en resposta a les nostres recomanacions per no presentar projecte de Pressupostos i deixar totes les administracions públiques i tots els agents sense guies clares (...) en aquests moments incerts", ha afirmat.